Jacint Verdaguer

Amb Canigó, Jacint Verdaguer proposava un poema narratiu sobre els orígens de Catalunya.

L?obra que presentem ha estat considerada la més rotunda creació de l?autor i Carles Ribes pensa que és l?obra ?més vasta i més sostinguda? de Verdaguer. L?autor, arran de la publicació d?aquesta obra, fou considerat per Menendez y Pelayo com ?poeta de mas dotes narrativas de cuantos hoy viven en tierras de España?.Jacint Verdaguer (1845-1902) es un dels poetes catalans mes decisius de totes les epoques i, tambe, un prosista remarcable, que tingue el do de la llengua i que va escriure d¿una manera que, per al seu temps, es veritablement sorprenent. Les composicions poetiques patriotiques i religioses de l¿autor tingueren una gran difusio, ja que Verdaguer fou un autentic poeta popular, pero van ser els seus poemes epics llargs, L¿Atlantida i Canigo, principalment, els que fonamentaren el seu gran renom, no tan sols dintre de la Peninsula sino, tambe, arreu d¿Europa.

Els articles titulats "En defensa propia" escrits per Jacint Verdaguer, i publicats a la premsa de Barcelona entre el 1895 i el 1897. van provocar en l'estament eclesiastic i social de l'epoca un conflicte, l'interes del qual ha arribat fins als nostres dies. L'editora Lluisa Plans situa el drama de Verdaguer dins la historia dels moviments socials catolics d'Europa, un corrent de regeneracio social que va entusiasmar eclesiastics i seglars.

Un poema per començar a llegir poesia i dir els poemes de memòria.

A Montserrat. Llegendari, cançons, odes, integrat per quaranta-sis poesies curtes, Verdaguer hi va compilar en les edicions de 1899 i 1902 pràcticament tota la seva producció de tema montserratí, tan

En Canigó, Jacint Verdaguer construeix el gran mite romàntic del naixement de la pàtria catalana. Una lectura cant a cant i una abundant anotació donen compte del treball d'orfebreria lingüística i p

Poemes llargs. Teatre és el segon volum del projecte "Totes les obres de Jacint Verdaguer", la iniciativa editorial que començà l'any 2002

Edició crítica de Narcís Garolera.

Al llibre "Manuscrits verdaguerians de revelacions, exorcismes i visions. Quaderns d'exorcismes" es recullen les anotacions, fins ara inèdites, que el poeta de Folgueroles prenia durant les sessions d'exorcismes dutes a terme entre els anys 1890 i 1892 a la Casa d'Oració del carrer dels Mirallers de Barcelona. Aquesta edició completa, doncs, la de les Llibretes de visions de Teresa, publicades l'any 1994 per la mateixa editorial. L'establiment del text dels quaderns d'exorcismes ha anat a cura d'Amadeu-J. Soberanas. El volum compta, a més, amb un estudi introductori de Joan Bada, on es reconstrueix el context social i històric en què cal situar els darrers anys de Verdaguer, i amb una descripció codicològica dels tres quaderns d'exorcismes conservats, a cura de Joan Santanach.

This editions text is taken from the two finished manuscripts of the work preserved in the Library of Catalonia in addition to all the editions published during the poets life: those of 1877 (from the Jocs Florals volume of that year), 1878, 1886, 1897 and, only in a very few cases, the 1902 edition that Verdaguer no longer had control over. The volume contains an introductory study, the poems text, annotations, an apparatus of variables that take into account the aforementioned testimonials, and an appendix that reproduces manuscripts and documents of interest by unveiling the editing process of LAtlantida.

Canigó és una de les obres mestres indiscutibles de Verdaguer, de la Renaixença i de tota la literatura catalana. En els dotze cants i l'epíleg d'aquesta «Llegenda pirenaica del temps de la Reconquis

El volum Poesia, 2 culmina el projecte «Totes les obres de Jacint Verdaguer», després de la publicació de Prosa (2002), Poemes llargs. teatre (2003) i Poesia, 1 (2005). Aquesta iniciativa editorial t

Roser de tot l any. Dietari de pensaments religiosos fou publicat al llarg de l any 1893 a les págines del setmanari La Veu de Catalunya. Verdaguer va elaborar aquest dietari poétic mentre vivia un moment personal convuls: era expulsat del Palau Moja i se l confinava a la Gleva, apartat de Barcelona, la ciutat que sempre havia estat el seu centre vital com a religios i professional com a escriptor.