Jaume Fabre

Jaume Fabre i Josep Maria Huertas, historiadors i periodistes, treballen junts des de fa trenta-cinc anys en estudis sobre la vida quotidiana i els moviments socials urbans. Han compartit també treball periodístic en diaris i revistes. Els llibres publicats sobre la ciutat de Barcelona al segle xx són fruit de les recerques realitzades per iniciativa pròpia o amb el suport dinstitucions universitàries.

Una de les formes més apassionants de conèixer la història de Barcelona dels anys seixanta i setanta del segle passat és submergir-se en les pàgines dels diaris barcelonins d?aquella època. I en aque

El 26 de gener de 1939, a Barcelona es van imposar nous hàbits polítics i quotidians. Funcionaris i empleats residents a Catalunya ja abans de la guerra van col·laborar, de grat o per força, amb el nou règim i van mantenir en funcionament la nova estructura de poder creada el 1939. Alguns van fer el possible perquè no es perdés del tot la personalitat de Catalunya, d’altres es van adaptar sense reserves al nou estil de fer les coses. Aquest llibre parla d’aquesta gent, dels que es van quedar i van viure els primers moments de l’ocupació de la ciutat de Barcelona.

Jaume Fabre (Barcelona, 1948) és historiador i periodista. Fa quaranta anys que es dedica a la recerca de la història contemporània de Catalunya, amb estudis centrats sobretot en les ciutats de Barcelona i Girona, i particularment en els anys del franquisme. Doctor en Història i llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat professor d'història del periodisme d'aquesta universitat. Ha publicat prop de mig centenar de llibres sobre història urbana, de la vida quitodiana, de les institucions i dels mitjans de comunicació. Ha treballat en la redacció de mitjans de premsa escrita i televisió, i és col·laborador habitual en publicacions periòediques. Les víctimes del Franquisme no van ser tan sols els executats, els exiliats o els empresonats. Milers i milers de dones i nens miraven de sobreviure a les duríssimes condicions de vida: fam, injustícia, atur, fred, pèssimes condicions d'higiene i salut... Havien perdut el marit, o el pare, i aguantaven humiliacions per part dels vencedors. Era l'Espanya del racionament, de les cues, de les processons, de les faldilles llargues i les espatlles cobertes, de la sopa de pobre i de la terra d'escudelles, de fregar el terra de genolls i de viure amb el cap cot. En els durs anys quaranta i cinquanta del segle passat, la major part de les dones eren al carrer, lluitant per tirar endavant la família, combinant la feina de la fàbrica amb la de casa, ajudant l'home empresonat... També els infants van patir les dures condicions de vida d'aquells anys. Tots ells, els que avui són les nostres àvies i els nostres pares, són els protagonistes de La presó també era a fora.

Itinerarios detallados en recorrido y servicios por la Costa Brava, el Pirineo Oriental y la ciudad de Girona, con bellas fotografías en color plenamente actualizadas e información práctica: alojamientos, restaurantes, compras, lugares de ambiente, playas, curiosidades, emergencias, transportes, cultura.

PERIODISTES, MALGRAT TOT: LA DIFICULTAT D INFORMAR SOTA EL FRANQUISME A BARCELONA: RESISTENTS, POSSIBILISTES I COL.LABORACIONISTES