Jaume Santandreu

LA FELICIDAD ES UNO DE LOS GRANDES RETOS QUE, COMO SERES HUMANOS, QUEREMOS ALCANZAR. CON ELLA, SOMOS CAPACES DE SENTIRNOS MáS SEGUROS DE  NUESTROS ACTOS Y DE NOSOTROS MISMOS A LA VEZ QUE NO

El resultat és allò que se'n diu un llibre unitari, o millor: un poema, un llarg poema discursiu a moments, admonitori d'altres, torrencial en qualsevol cas, unificat a través del diàleg amb aquest germà escindit del mateix poeta amb la finalitat de cantar la glòria de la Germandat Universal dels marginats, els baldats de la realitat, que tanmateix són forts i bells perquè són els fills naturals de la Vida, que al seu torn és bella i procaç com el llenguatge del nostre poeta.

A partir d'una denúncia d'abusos sexuals un capellà s'enfonsa en la seva ruïna moral i professional, després d'haver ascendit igual de ràpid. Les aparences enganyen i les raons reals d'enveges, gelosia i paranys contra l'eclesiàstic gai apareixen de forma ben poc evangèlica. A poc a poc apareix una Església plena d'armaris, draps bruts, doble moral i corrupció. Una novel·la on hi trobarem repressió sexual, hipocresia i... el seu contrari, llibertat, franquesa i un món obert. Catedral amb armaris és una descripció o metàfora molt real de la jerarquia catòlica en la sexualitat. Narrada en un estil àgil, incisiu, mordaç i amb un final sorprenent. Aques llibre va merèixer el I Premi Terenci Moix de Narrativa gai-lèsbica de la Fundació Arena.

Descripción o metáfora muy real de la jerarquía católica, narrada en un estilo ágil, incisivo, mordaz y con un final sorprendente.