JM UYA

Ànima Civil 2000-2007 és el tercer lliurament d'una trilogia. Uyà alterna breus peces líriques amb poemes més filosòfics d'una agudesa verbal remarcable. El poeta expressa al llarg dels seus versos una aspiració: arribar a la nuesa de l'ànima, desfer-se de totes les crosses intel·lectuals i morals que encotillen la vida de les persones. Segons Uyà els poetes entomen el pes més gran, «el pes del no saber, el pes de la nostra claríssima/ Irrebatible falta de fe».

ELS INSECTES Totes aquestes coses que fem la gent, Organitzar concerts, jugar als daus, Plantar geranis, sortir a esquiar, Viatjar a preu fet, llogar una carapa, Crear moda pret â porter, menjar Com golafres als casaments, regalar Jerseis, sabates o calçotets blaus, I asseure'ns a fer la botifarra Per passar el temps (...)

«No sabria dir si el Rèquiem de JMa Uya ens transmet aquest repòs («dónal's, Senyor, el repòs etern») o, ben al contrari, el seu poema és una invitació a rebel·lar-se. Ell en diu dialogar; però més aviat és una crítica severa contra el projecte de salvació eterna que promet el rèquiem catòlic. En el seu Rèquiem, Uya, poeta i filòsof (que són una i la mateixa cosa), aconsegueix sintetitzar els centenars de pagines del seu discurs filosòfic en un llibre que és una peça d'importancia cabdal en la poesia catalana del nostre temps».(De l'epíleg d'Antoni Clapés)