JOAN ALBERT ADELL

Catalunya és un país de monestirs. En coneixem més de dos-cents, establerts a partir del segle ix pels diferents ordes, benedictins, canonges, cistercencs, premonstratencs, cartoixans, predicadors (dominics), mendicants (franciscans), templers o hospitalers, que es van anar instal·lant en el territori català durant l'edat mitjana. En alguns, encara avui s'hi fa vida monàstica, com es pot veure en aquest llibre; altres han esdevingut preuats monuments artístics, i de molts d'ells només en queden vestigis, o la seva memòria en la documentació dels arxius.La xarxa d'aquests centres religiosos que cobrien la geografia catalana va tenir una importància cabdal en la conformació de les societats medievals i de l'estructura feudal del territori. Eren centres de saber, Monestirs de Catalunya ens explica en els primers capítols la història enlluernadora de la seva construcció. L'evolució de les formes i alhora l'evolució del pensament. L'últim capítol està dedicat específicament adinou monestirs, triats per motius diferents, però sempre remarcables. El narrador ens assabenta de la seva història, dels personatges que la protagonitzaren, de les obres artístiques que contenen i de tants altres factors que els configuraren. El text s'acompanya de fotografies que constitueixen per si mateixes una història que enriqueix la visió del conjunt.