Joan Cavallé

El hallazgo accidental de unos huesos en un descampado es el desencadenante argumental de esta pieza que oscila entre el oratorio y la tragedia. La obra plantea las preguntas habituales en todo tipo de conflictos belicos. Insiste en la gratuidad y la falta de normas que siempre les acompaña. Reflexiona sobre los motivos por los que la gente desea olvidar. Y plantea la necesidad de la memoria. Los hechos que se describen no pertenecen necesariamente a una guerra concreta. Se puede intuir, en ellos, la huella de la guerra del 36, aunque el autor ha evitado una obra explicitamente sobre esta guerra. Muy al contrario, los crimenes denunciados son comunes a todas las guerras. Con esta obra, el autor gano el premio 14 de abril de teatro en 2008 y, una vez editada, obtuvo el premio de la critica Serra dOr 2010. Estrenada en el Teatre Fortuny, de Reus, el 12 de febrero de 2011.

L'Eva es perd al bosc, però al bosc sobretot hi troba... Troba un món divers i meravellós amb un seguit de personatges molt diferents (l'home de l'abocador, un ogre i un nan, uns soldats en desbandada, l'home que viu dalt de l'arbre més alt, el pastor de llops, la serp i el lleó que parlen...). En aquesta estada al bosc l'Eva es farà un munt de preguntes i aprendrà a valorar les coses i persones que té a prop, l'àvia, el pare i la mare, els amics i les amigues..., i la barreja de coses bones i dolentes de la vida.

En una república modèlica unhome s?entossudeix que vol rei

El text Qui em cremara la casa? afronta un tema que probablement mai no ha pujat fins ara als escenaris: que passa quan mor una llengua. L'autor ens proposa un viatge al fons del cor d'una cultura desconeguda i ens mostra el contrast entre un mon antic i autentic i un de modern i salvatge. Al mon es parlen, actualment, entre 6.000 i 7.000 llengues. Diuen els especialistes que d'aqui a 75 anys, nomes en quedara un 10%. L'obra ens acosta a un cas concret, que es la sintesi de molts casos. Un home i una dona vells procedents de no se sap on, han anat a parar a una ciutat occidental. No coneixen la llengua del pais. D'altra banda, ningu no sap quina llengua parlen. Son una petita illa, enmig de la multitud. En morir ella en un accident, l& ...

Un esplendid retrat de la nostra societat i dels monstres que hi habitenEl lector ha de creuar, pagina a pagina, un autentic camp de mines, de pistes que cal ajuntar per arribar a la veritatFinals del segle XX. Dia de Sant Jordi. Cinc de la tarda. A la capital de lEstat un cotxe bomba esclata en una plaça centrica i provoca una masacre denormes proporcions. Ni la manera dactuar ni les dimensions son les habituals dels grups o moviments terroristes coneguts. No hi ha pistes ni comunicats. Les autoritats estan desconcertades.Aixi arrenca la trama deContemplant el monstre, un extraordinari engranatge literari que ens endinsa en lanima dun terrorista, que ens en revela els motius, la seva lluita interior per actuar sense pietat ni remordiment, lespiral de follia i rao que el porta a creures un deu.Els politics, els mitjans de comunicacio, els petits delinquents, els funcionaris, els intel·lectuals i escriptors, la reialesa, lexercit, lesglesia, els ciutadans anonims... Tots els col·lectius son sacsejats per la brutalitat de latemptat.Amb un estil madur i agil Joan Cavalle traça un esplendid panorama de la nostra societat, amb multiples histories individuals que sentrellacen en un brillantissim exercici narratiu, ple de jocs, pistes i paranys per al lector.Joan Cavalle BusquetsNascut a Alcover el 1958, actualment es dedica a la gestio cultural a Tarragona. Sha dedicat professionalment a la llengua, com a ensenyant i com a tecnic. Es membre de diverses entitat culturals i socials. Publica articles regularment aEl Punti a diverses revistes. En lultima decada ha guanyat premis deteatre, periodisme, traduccio i novel·la -entre ells dos premis de la Critica Serra dOr.El seu treball literari es dirigeix a la narrativa i al teatre. En aquest darrer ambit compta amb una desena dobres estrenades. En narrativa ha publicat, entre altres,Camell de doble gepa(1989),Les flors verinoses(1990) iRei de mi(1994, premi Ciutat dAlzira de novel·la).Contemplant el monstrees lobra dun autor amb ple domini dels seus recursos.

Prenent com a referent la personalitat de Narcís Oller, l'autor ens proposa una reflexió des de l'escena sobre el fet d'escriure, centrat en els conflictes que enfronten la realitat amb la ficció, amb el romanticisme, amb l'idealisme i amb altres subterfugis literaris. Narcis Oller va ser un novellista que bevia directament de la realitat. Les seves novel·les i contes es basen en observacions directes del seu entorn. Pero aquest entorn li va provocar no pocs problemes. El mes important el va tenir amb Valls, la seva ciutat d'origen, on alguns sectors van trobar-se massa ben retratats. El text que proposem es un acarament de l'autor amb els seus personatges. Com un eco dels personatges sense autor de Pirandello, Narcis Oller es veu assaltat pels seus, cadascun amb la seva reivindicacio especifi ca. El conjunt configura una passejada per tota la produccio narrativa d'Oller.

PREMI DE NOVEL·LA CIUTAT D'ALZIRA Rei de mi és un homenatge a les lectures juvenils de l'autor, on es planteja una revisió del mite de Robinson feta amb ulls moderns. El nàufrag d'aquest relat, però,

Cada mes de juny, un cop acaba el curs escolar, el Carlets deixa el poble i se'n va al mas de la Gralla, on passa l'estiu amb els pares i l'avia. Alla, sense companys de jocs, amb vuit-deu anys, tot es transforma en una aventura: els paratges solitaris, els boscos, el riu, la pedrera abandonada... Es alla on anira descobrint el mon: amb les velles histories locals, amb els secrets que haura d'amagar, amb l'ombra omnipresent de la passada guerra, amb la força destructora dels elements naturals, amb l'aparicio de la Cinta, una noia magnetica que li fara coneixer la llibertat, l'horror i la vida. Misteriosos, solitaris, poblats de personatges fantasmals com el Capita o la bruixa Verdanca, per al protagonista els boscos constitueixen els seus dominis, un territori on pot fabular i viure altres vides. Fins que esclatara la tragedia, impossible de preveure, impossible d'extirpar de la seva vida futura.

Una colla de personatges singulars viuen la seva vida en una ciutat que s'insinua, però que mai no es mostra del tot. Centenars d'individus, perfectament identificats els uns (Leònides també dit Leo, el Nesto de Vinaròs, la Cucales, el Quico Llarg...), absolutament anònims els altres (el menjador de pipes, la bevedora de taronjada, la dona del davantal verd...)/ transiten per carrers i places carregats d'història arrossegant les seves preocupacions i manies. Alguns d'aquests personatges opten per tancar-se a casa de seguida que poden per edificar, entre els murs familiars, un món fet a mida. Altres opten per concentrar la vida en un bar. Alguns s'alien amb altres semblants, pugen els uns al damunt dels altres i munten una arquitectura humana.

La troballa accidental d’uns ossos en un descampat és el desencadenant argumental d’aquesta peça que oscil·la entre l’oratori i la tragèdia, amb la qual l’autor va guanyar la primera edició del Premi