Joan-Elies Adell va néixer a Vinaròs (Baix Maestrat) l'any 1968. És poeta i assagista. Autor dels llibres de poemes La matèria del temps (1994), Oceà immòbil (1995), A curt termini (1997), Un mateix cel (2000), Encara una olor (2003), La degradació natural dels objectes (2004), Pistes falses (2006), Si no et tinc (2013), Escandall (2014) i Res no és personal (Saldonar, 2018). Ha curat l’antologia La Tercera Illa. Poesia catalana de l’Alguer (1945-2013) (Saldonar, 2013) i hi ha traduït el llibre de poemes Tema de l'adéu de Milo De Angelis (Saldonar, 2016). Ha publicat el llibre Guia sentimental de l'Alguer (2016). Adell, entre d'altres, ha guanyat els premis de poesia Alfons el Magnànim de València, la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona, el Parc Taulí de Sabadell, així com el premi de la crítica dels escriptors valencians. La seva obra està traduïda a diversos idiomes i ha estat inclosa en diverses antologies. És doctor en Filologia Catalana i llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València. Ha estat professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Oberta de Catalunya i professor visitant a la University of North Carolina a Charlotte. Ha estat director de l'Espai Llull, delegació de la Generalitat de Catalunya a l'Alguer, ciutat on viu. Fins a l’aplicació de l’article 155, ha estat l’agregat cultural de la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Itàlia.
Recibe novedades de JOAN ELIES ADELL directamente en tu email
PREMI DE LA CRÍTICA DE ESCRIPTORS VALENCIANS 2003
PREMI ALFONS EL MAGNÀNIM VALÈNCIA DE POESIA
No vulgues robar-me més temps.Exhaureix aquests quants minuts més de respit
que et dono i passa pàgina
Joan-Elies Adell ens exposa a Escandall bona part del seu dolor intern per un fet vital que, més que ferir, pot arribar a furgar fins la tortura. Si mal pot fer perdre els éssers estimats de cop, quan la perdua es lenta, lentissima, la necessitat de verbalitzar aquest dol anticipat esdeve urgencia per a lobservador, i mes per al poeta. O parlar-ne o la desesperacio. O escriure i llegir aquests sentiments descarnats o el buit de viure sense comprendre res.Es la figura del pare la que aqui sha perdut en vida: el seu pensament, el seu caracter, les seves creences, els seus anhels, desitjos, emocions, sentiments... A canvi daixo nomes queda un cos envellit i una memoria minvant, que esdevindra inactiva.Com un escandall, em poso a lextrem del cordill i, malgrat el caprici de les ones, determino la pregonesa de la teua memoria en un punt concordat.Sovint la poesia, des del dolor mes intens, pot llançar als quatre vents un crit fortissim de consol i desperança, perque el poeta sap omplir de paraules guaridores aquell tram intim de dol que tots en algun moment passem.
"Escrit en octosíl·labs, lautor, a mig camí de la vida, quan sapropa als cinquanta anys, mira enrere i es fa una sèrie de preguntes, des duna mirada sovint desvalguda i precaria, que recorda sempre la condició mortal de lésser huma i el neguit que provoca lessència inèdita i transitòria de cada instant viscut.Un bell i torbador poema que, mentre dispara flaixos de vida, ens porta a la memòria la infancia i ladolescència, la descoberta del desig i els misteris de lamor. Trossos de passat que s'escolen entre geografies diverses i que es projecten també cap al present i el futur, on el que transcendeix més, paradoxalment, perviu en els instants més íntims i personals.Pròleg de Francesc Gil-Lluch."
La Tercera Illa ofereix un panorama de la poesia escrita a l'Alguer en llengua catalana des dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial fins avui, en una selecció i un estudi excel.lents del
L’Alguer, la ciutat catalana de l’extrem orient, se’ns acosta cada dia mes gràcies a les companyies aeries i marítimes.L’Alguer es una petita península fortificada al nord-oest de l’illa de Sardenya,