Joan-Lluís Lluís

Resseguint la història de l?absolutisme lingüístic, representat pels estats espanyol i francès, Joan-Lluís Lluís rellegeix el cèlebre mite de la torre de Babel: ¿d?on ens ve, als humans, la tendència

Un jove del segle XIX amb un do especial es veu arrossegat des de Perpinyà fi ns a la Comuna de París i a les colònies franceses d’ultramar en un viatge ple de descobertes i de reptes vitals.El prota

'El dia de l?ós' és la novel·la que va convertir Joan-Lluís Lluís en un dels escriptors més estimats i llegits de la literatura catalana. El 2004 va sorprendre una generació fascinada per la fantasia i la ciencia-ficcio. Amb vint anys de perspectiva, es reivindicada per Irene Sola, Marina Espasa, Ramon Mas o Anna Ballbona com una obra inspiradora i entre les mes importants del nou segle. El seu escenari es Prats de Mollo, poble tancat al mon per la doble proteccio de muralles i llegendes antigues. On es tem el retorn d?una bestia extinta fa segles, i on retorna Bernadette Boher al cap de vuit anys de desterrament. Se li ha suicidat la mare i aixo vol dir que el seu cos sera jutjat i escarnit. Pero s?acosta la festa de l?os, ocasio de donar curs a instints reprimits. I la bestia ha tornat al Vallespir. 'El dia de l?os' te l?encanteri enigmatic de les millors ficcions distopiques.

"Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla. Amb començament de rondalla apareix lheroina daquesta historia, anomenada Junil. Encola papirs a la llibreria del pare i apren a llegir a lombra del seu menyspreu. Pero mort el pare, morta la rabia i es la filla qui ha concebut larma del crim.Fuig a peu amb tres esclaus. El temps es el principi de lera cristiana; el lloc, una marca de lImperi roma. Travessen la frontera i aprenen a anar a palpes pel mon, on els deus i les llengues varien. Que diuen els estranys amb qui topen? Que volen? A mesura que avancen, lafany de caminar eclipsa la por i sencomana a daltres fugitius.''Junil a les terres dels barbars'' es la setena novel·la de Joan-Lluis Lluis i un acte de fe en la imaginacio: una gran i esplendorosa novel·la daventures, amb les peripecies com a llenguatge i lestranyesa com a condicio.

Resiguiendo la historia del absolutismo lin­güístico, representado por los Estados español y francés, Joan Lluís-Lluís relee el célebre mito de la torre de Babel: ¿de dónde nos viene, a los humanos,

El personatge que afirma haver matat Franco, Agustí Vilamat, neix el 1916 en una casa modesta de Solsona. Tot i ser un nen prudent, contemplatiu, perd un ull en un accident absurd. Aviat, gràcies a l

Joan-Lluís Lluís és autor d'una sòlida i reconeguda trajectòria com a novel·lista, i és també un activista militant de la llengua catalana. Nascut a Perpinyà l'any 1963 i educat a l'escola francesa,

A cremallengua, de Joan-Lluís Lluís, és un elogi de la diversitat lingüística. Amb les seves cròniques breus, sempre amenes i accessibles al lector no especialitzat, l’autor ens mostra l’enorme valor

Som en una Barcelona sotmesa a una quasi constant pluja d'aiguafang que corromp la pedra dels monuments antics, difumina els contorns del paisatge i dificulta el caminar de la gent. És una societat decadent i consumista, de persones avorrides de viure i que converteix les successives onades d'immigrants en mà d'obra esclava.En aquesta ciutat, tres personatges marginals, l'assassí, l'esclau i l'oreneta, s'observen i se segueixen per intentar salvar-se i, potser, estimar-se.Aiguafang és una novel"la d'atmosferes opressives i de situacions límit. Joan-Lluís Lluís ha escrit una faula crua i colpidora amb esclats de tendresa.

Una tarda, Bernadette rep en el seu pis de Barcelona un fax que lavisa del suïcidi de la seva mare, allà al seu poble natal, Prats de Molló. Hi ha de tornar perquè el cos de la seva mare serà jutjat

Cirera es el diari molt informal d'una noia de la qual no sabrem el nom. Els relats d'aquest llibre contenen la vida sexual de la narradora, una vida fantasiosa i alegre, limitada nomes pels escrúpols nascuts del seu amor per l'Oskar, un suis alemany una mica timid. Amb imaginacio, tendresa i una sinceritat que no sap amagar algunes ganes d'enganyar, Joan-Lluis Lluis ens descobreix les cares multiples i barroques d'una sexualitat assumida com una gran festa, a l'extrem oposat de la morbositat i del vici.

Bernadette torna a Prats de Molló quan s’assabenta que la seva mare s’ha mort. Just al mateix temps, els vilatants detecten la presencia de l’ós per primer cop en molts segles. Sembla que la profecia

Nom:amp;#233;s alg:amp;#250; com Joan-Llu:amp;#237;s Llu:amp;#237;s, nascut a Fran:amp;#231;a i de nacionalitat francesa, per:amp;#242; reclamant-se d:amp;#8217;una altra cultura, podia mostrar-se tan despietat amb l:amp;#8217;autoproclamat :amp;#171;pa:amp;#237;s dels drets humans:amp;#187;. Ho diu l:amp;#8217;autor d:amp;#8217;entrada, aquest llibre :amp;#233;s un pamflet. Un pamflet que no deixa gaireb:amp;#233; res indemne del que Fran:amp;#231;a ha inventat per fer creure que :amp;#233;s el millor pa:amp;#237;s del m:amp;#243;n.Perqu:amp;#232; ha viscut immergit dins aquestes mentides, l:amp;#8217;autor sap explicar-les d:amp;#8217;una en una, amb sornegueria per:amp;#242; tamb:amp;#233; amb desesperan:amp;#231;a. Manipulaci:amp;#243; de la hist:amp;#242;ria, rentats de cervell,matances i colonitzacions, pol:amp;#237;tica totalit:amp;#224;ria de destrucci:amp;#243; ling:amp;#252;:amp;#237;stica, aquest llibre :amp;#233;s un cat:amp;#224;leg esfere:amp;#239;dor que no deixa gaire lloc a dubtes: Fran:amp;#231;a :amp;#233;s un engany.<;/font:GT;lt;/p:gt;

De la A d'Acrollam a la Z de Zona Extralimitada, aquest diccionari proposa incursions del tot inedites en una geografia que ens es alhora propera i desconeguda. Són els Pasos Catalans reconstruts en 627 articles que descriuen cada un algun lloc imaginari de la literatura, des d'un poblet somort a un estat potent, des d'una illa misteriosa a una muntanya inaccessible... Joan-Lluis Lluis proposa aqui una veritable suma geografica i literaria a partir d'obres d'uns tres-cents vuitanta escriptors d'expressio catalana, pero tambe francesa, espanyola, anglesa i alemanya. No hi manquen la localitzacio com mes precisa millor de cada indret ni les seves caracteristiques humanes, naturals i culturals o la seva historia local. Ni tan sols hi manquen, quan s'escau, els museus mes notables o els hotels i els albergs on el viatger pot allotjar-se... Es tracta, en definitiva, de la construccio d'una geografia catalana virtual, sovint contradictoria, a vegades metaforica, fantasiosa o realista, utopica o quotidiana, derisoria o punyent. En una obra barroca i sorprenent, unica en la nostra literatura, Joan-Lluis Lluis ret un doble homenatge: a la imaginacio dels escriptors i als Pasos Catalans.

Joan-Lluís Lluís és autor duna sòlida i reconeguda trajectòria com a novel·lista, i és també un activista militant de la llengua catalana. Nascut a Perpinyà lany 1963 i educat a lescola francesa, lau

Resiguiendo la historia del absolutismo lin­güístico, representado por los Estados español y francés, Joan Lluís-Lluís relee el célebre mito de la torre de Babel: ¿de dónde nos viene, a los humanos,

Set arabs i un cabilenc caminen per la muntanya. Són els fedaïns de la guerra d'Algèria, un arreplec d'homes units pel somni de la independència. Van amb la mula carregada d'armes i s'expliquen històries, quan un escamot de soldats francesos comandats per un jove oficial els barra el pas.Els ulls de sorra és la primera novel·la de Joan-Lluís Lluís.

Com cada primer dijous de mes, un jove va a prendre una xocolata desfeta al carrer de Petritxol. Una noia l'espera i, al crit de "Jo també sóc de Cassà de la Selva!", li clava un ganivet. Aquesta esc