Joan M. Oleaque

Joan M. Oleaque naix a Catarroja, València, al 1968. És llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Politècnica-CEU San Pablo de València. Treballa al Setmanari El Temps des de 1993. És col·laborador del diari El País, i ha col·laborat amb programes de la televisió britànica Channel 4 (Passengers) i de TV3 (30 minuts). Actualment, és professor de periodisme d'Investigació a la Universitat de València. L'any 1999 va ser distingit amb el Premi al Millor Periodista Valencià de 1998 per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. El projecte del seu primer llibre, Des de la tenebra (2002), una narració periodística que fa una dissecció periodística del crim d'Alcàsser i els greus canvis que la cobertura informativa d'aquest cas ha provocat en els mitjans de comunicació i en la societat actual, va rebre el Premi Octavi Pellissa a projectes d'assaig del 1997. La versió castellana, Desde las tiniebras (2002), va guanyar l'any 2003, el premi Rodolfo Walsh com el millor llibre de no-ficció del 2002 publicat a l'Estat Espanyol i Amèrica Llatina. Aquest és un llibre sobre el major canvi recent que ha patit a casa nostra l'oci nocturn i l'economia que representa, sobre les grans transformacions que ha generat en la societat juvenil. Sobre un fenomen que es va avançar a qualsevol altre en lligar drogues recreatives, discoteca i música de ball, i que ha influït en la vida de les generacions de joves que han nascut entre les dècades dels seixanta i els vuitanta. Sobre una revolució contra el no-res, nascuda del no-res, abocada al no-res. Sobre tot allò que ha succeït després, i que succeeix ara mateix. En èxtasi és el llibre que n'explica els antecedents i les descomunals conseqüències.

Joan M. Oleaque ha cobert el crim dAlcàsser per a la revista El Temps de de lany 1993. Com a periodista investigador, ha jugat amb lavantatge de ser veí de Catarroja i dhaver conegut Antonio Anglés d

La música de baile conocida como bakalao, se anticipó a la mayoría de la electrónica global como tendencia de consumo frenético, y ha quedado profundamente unida a la historia social de España. Más allá de lo sonoro y lo estético, fue una forma de vida para varias generaciones, inaugurada en los ochenta en nuestro país y que, con sus metamorfosis secuenciales y cambios en barrena, se extendió hasta entrado el nuevo milenio. De hecho, hoy sirve de inspiración tanto a rememoraciones eruditas como a corrientes internacionales comerciales y tremebundas. Valencia, donde nació, y España, donde arrasó, vivieron hasta sus últimas consecuencias el inicio moderno de la música de baile masiva como hipnosis colectiva. Algo que, años después, se magnifi có en el resto del mundo. Un torrente popular de energía y ganas de vivir que, bajo el paraguas de diversas vanguardias en un principio y de la masifi cación callejera del fenómeno después, se convirtió en una revolución juvenil nacida de la nada y contra la nada. Algo que ha cambiado para siempre el concepto de ocio nocturno, convirtiéndolo en una carrera sin freno hacia un presente constante, eterno y desbocado de hedonismo. Este ensayo periodístico, publicado en 2004 en catalán y ahora actualizado y traducido por primera vez al castellano, es un análisis pionero del fenómeno desde una perspectiva sociológica. Rastrea desde sus inicios, llegando a sus consecuencias y pervivencias, uno de los fenómenos contraculturales más atronadores vividos en nuestro país en las últimas décadas.