Joan Margarit, página 2 de 5

Joana (2002) es el libro en el que Joan Margarit dejó testimonio de los últimos días de la vida y de la muerte de su hija Joana en el año 2001 […]. La grave discapacidad con la que nació y su depende

L’antologia de Joan Vinyoli en el seu centenari.L’antologia poetica de Joan Vinyoli que ha elaborat i prologat Joan Margarit preten desvelar quin es el nucli dels millors poemes vinyolians i d’on ve l’excel·lencia d’aquests poemes escampats per tota l’obra i que el converteixen en “un dels poetes mes grans en llengua catalana”. Joan Margarit fa una llarga introduccio que es, a mes d’un text critic important sobre la poesia de Vinyoli, una aproximacio a la persona, a partir d’una recerca molt particular i de vivencies personals al voltant de la vida sentimental de l’ultim Vinyoli. Ho fa sempre des de l’admiracio i amb respecte, pero tambe sense concessions a l’hora d’acostar-se al que es fonamental per entendre el personatge i la seva vida, es a dir, la seva poesia.

Joan Margarit és el continuador més directe de la poesia dalta intensitat de Miquel Martí i Pol. Els lectors que van emocionar-se amb els poemes de Joana trobaran la seva continuïtat a Càlcul destructures, on el poeta aprofundeix, a més, en temes a lentorn de lamor, el sexe i la vellesa.

"Joana (2002) es el libro en el que Joan Margarit dejó testimonio de los últimos días de la vida y de la muerte de su hija Joana en el año 2001 […]. La grave discapacidad con la que nació y su dependencia durante años de la madre y el padre supuso una experiencia decisiva capaz de transformar los sentimientos y las razones del existir. Esta experiencia poco a poco fue marcando los pasos de un amor, una convivencia, una complicidad y una obra poetica. Una realidad tan contundente y tan de raíz vivida con honestidad no puede ser abordada con retórica, ni con estrategias edulcorantes, ni con halagos falsificadores, ni con excesos llamativos. Solo puede verbalizarse o formalizarse con una apuesta íntima por la verdad. Sobran los experimentos y las voces huecas. La poesía es el lugar sagrado donde este poeta laico ha decidido no aceptar la mentira, no engañarse, no camuflarse entre engaños a la hora de mirar al presente, recordar lo pasado o hacerse ilusiones de futuro. Y no se trata de creerse en posesión de una Verdad escrita con mayúsculas, sino de comprometerse a no mentir. No hay dogmatismo, sino lealtad etica con las vigas de la propia identidad". Luis García Montero

Nova edició de Tots els poemes de Joan Margarit que inclou l’últim poemari: Des d’on tornar a estimar (2015)Si haguéssim de designar un hereu de la poesia clarai difícil de Salvador Espriu i de la po

"..Benetako karitateak beldurra eragiten du. Poesia bezala:poema on bat, nahiz ederra izan,gupidagabea behar du. Ez dago gehiagorik.Gaur poesia azken miserikordia etxea da." Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya 2008. Premio Nacional de Poesía 2008. Liburu honen izenburua bere poema batena da, eta hasi nintzen burutzen Miserikordia Etxearen inguruko erakusketa bat ikusten ari nintzela, bertan ikusi ahal zirelarik instituzio honen historiarekin lotutako argazki eta dokumentuak. Nire buruan hiru gauza barneratu ziren: lehenik, eraikina, handia, apaindura gutxikoa eta garbiaren garbiz leundua, neska-mutikoak barruan beti estu eta ordenan jarrita, zutik edo eserita, ia ordena militarrean jarrita. Bigarrenik, eskabideak, hauetatik asko gerra zibileko azken errepresioan eraildako alargunenak ziren, zeinetan eskatzen baitzuten seme-alabak bertan sartzean, euren mantenua ezinezkoa zutelako. Hirugarrenik, erregimen berriaren epaileen eta beste funtzionarioen txostenak eskabide haien inguruan. (…)Eta une hartan, buruak poesiarantz jauzi bat egiten zuen, agian poema batek ezer gutxi balio dezakeen unera oinazea eta gabeziak eramateko. Baina ez dago gehiago, eta hau tristea bada, are tristeagoa da kale gorria bertsorik gabe. Poesia: Miserikordia Etxe moduko bat."

Un nou llibre de poemes del Margarit més madur, més depurat i més exacte. En aquest darrer poemari, Joan Margarit arriba al límit del que és pot dir d´una manera intel·ligible per il·luminar alguna veritat, convençut que la veritat ordena i, per tant, tra

Joan Margarit, mes lúcid i mes clar que maiJoan Margarit, el poeta mes llegit de la nostra literatura, ofereix un llibre mes lúcid i mes clar que mai als seus lectors. El poeta Margarit se la torna a jugar sense por, sense concessions. Un hivern fascinant es una manera dassumir el dolor, de celebrar la vida i destimar-la.

Un llibre exquisit per regalar per Nadal del poeta català més popular actual, amb pròleg de Javier Cercas i fotografies de Xavier MiserachsTot al llarg de la seva llarga i intensa trajectòria poètica

No crec que s'hagi de presentar Joan Margarit (1938). És ara com ara el poeta més popular i segurament més important de la literatura catalana actual. "Del que sento envers el demà, el més semblant a una certesa és que la Joana i jo no ens tornarem a veure. Com seria de diferent la vida si la mort fos esperar molts milions d'anys per poder-nos retrobar, encara que només fos durant uns breus instants. Però l'abisme que ens separa és l'abisme del mai més." Així comença el pròleg Joan Margarit en aquest poemari, ja un clàssic, que conté versos com aquests: " Joana, el temporal/ està lliscant sota els teus peus cansats./ Et veig fugir amb la teva lentitud travessant la mirada de la pluja."

Si haguéssim de dir qui és l'hereu de la poesia clara i difícil de Salvador Espriu i de la poesia bondadosa i intensa de Miquel Martí i Pol, aquest és sense cap mena de dubte Joan Margarit. La duresa i, alhora, la tendresa d'aquest refugi contra la intempèrie que és la seva extensa i reconeguda obra poètica el situen entre els poetes més valorats per la crítica i els lectors.

Les Cases de Misericòrdia van ser unes institucions molt presents en la quotidianitat de la postguerra, durant la infantesa de Joan Margarit. Tenien la missió d'acollir la gent més necessitada, espec

Joan Margarit al que Luis Antonio de Villena califica como "uno de los mejores, si no el mejor poeta catalán vivo", nació en Sanaüja. Ejerce la profesión de arquitecto en Barcelona. Estació de França , está organizado alrededor de una serie de poemas autobiográficos. Sustentándose en esta estructura, el libro se extiende por una gran variedad temática y formal, pero siempre con la austeridad, llena de dureza y ternura a la vez, que caracteriza el estilo de este poeta.