Joan Pinyol

Al llarg de la història hi ha hagut comtes normals (i corrents), comptes corrents ben quantiosos i, per tant, no gaire normals. I ara, amb Pilota de set, també contes corrents. Sobretot perquè els protagonistes de les set històries que presenta no deixen en cap moment el volant dels respectius cotxes i també perquè les diferents narracions que s'hi recullen no paren de guanyar quilòmetres mentre, a velocitat regular, s'entrellacen i es combinen a través de la Catalunya interior. En concret, enmig de la carretera que enllaça les capitals del Bages i de l'Alt Penedès. El resultat és un entretingut i trepidant recorregut per les misèries de la naturalesa humana en què la ironia, el sarcasme, la reflexió, la sorpresa i la crítica social s'ocupen de traçar en línia recta les petites grandeses i les grans petiteses de moltes persones, igualment normals i corrents. T'atreveixes a viatjar alhora en set cotxes diferents? L'inesperat final del trajecte segur que no et permetrà tornar enrere..

El Pol, protagonista d‚aquesta novel·la, no hi havia estat mai, no se la imaginava de cap de les maneres i no era capaç d’assegurar què hi trobaria una vegada allí, però després de dues setmanes entre la seua gent, recorrent més de dos mil quilòmetres d’aquella realitat i enmig d‚un país que no el va deixar de sorprendre, en va quedar tan enamorat que una mica més i decideix quedar-s‚hi definitivament.Al costat d’aquest jove català que es veu obligat a acompanyar el seu pare en un partit d’homenatge al mític jugador búlgar, i entre altres sensacions, dormiràs en una cel·la del monestir de Rila, et passejaràs a l’ombra dels sets turons de Plovdiv, et faràs lloc entre les curiositats d’una trobada de zíngars, dormiràs a tocar del mar Negre, et deixaràs seduir per la fortalesa de Veliko Târnovo, pujaràs a la torre de la Llibertat de Sipka, et perdràs entre les esglésies russes de la vall de les Roses i reviuràs la història que dorm entre les muntanyes de Koprivstica.En aquesta novel·la, Joan Pinyol, a través dels ulls, de les pors, de les alegries i de les incerteses del seu protagonista, ens regala un retrat calidoscòpic de les incomptables singularitats humanes, lingüístiques, artístiques i naturals d‚un país, Bulgària, que continua sent absolutament desconegut per a molts. Potser ha arribat l’hora que el conegues.

El Bernat acostuma a tindre uns somnis tan fantàstics que no el deixen ni dormir. Una nit coneix de ben a prop la Dorotea, la geganta de Capellades, que pot tindre un problema, tan gran o més que ella, si no recupera una arracada desapareguda abans que comencen els actes de la Ciutat Gegantera en el seu poble. Les nits en què el jove capelladí intentarà ajudar-la li serviran per a viure unes aventures que no havia somiat mai. Però, sobretot, també el faran adonar-se’n que, a vegades, les males intencions també poden tindre forma animal mostruós i amagar-se dins la foscor d’una cova. T’atreveixes a entrar-hi per ajudar al Bernat i la Dorotea? Et necessiten.

Pere Calders esperonà personalment la redacció d’aquest recull de contes. Després de llegir-ne el primer va fer saber la seva apreciació en aquests termes: «He llegit amb un gran interès el conte “La

Em dic Mèxic i ja tinc uns quants anys. Un dia, des de la banda de llevant, em va vindre a trobar un tal Pinyol, durant uns quants dies va recórrer-me algunes parts i, en marxar, va assegurar-me que no oblidaria la meua cara i que ja arribaria el moment de passar comptes per tot el que li havia provocat. No les vaig tindre totes fins que el vaig entendre bé. Volia dir que algun dia, així que li ho permeteren els records, després de rellegir les anotacions que va fer i tan bon punt coneguera més a fons els principals episodis de la meua història, provaria de dibuixar-me en un llibre. Vaig respirar molt més alleugerit. Ara m'han dit que ho ha aconseguit i que Micromèxics, un recull de narracions brevíssimes, fins i tot li ha permès guanyar un premi de narrativa a Puçol, al País Valencià. Però, si vos he de ser sincer, ja no em sorprèn res. Durant segles n'he vist arribar de totes bandes i no han estat pocs els que han provat de conquerir-me de múltiples maneres. Posats a desitjar des d'aquest cantó de l'Atlàntic, només espere que el recull que ara es fa via entre la vostra curiositat i que es compon de seixanta-un retrats de les meues maneres algun dia vos engresque a vindre'm a veure de prop o a retrobar-me de nou. Aleshores sí que estaré eternament agraït a aquest tal Pinyol, que un dia va vindre.

Avi, et trauré d’aquí! és el resultat d’una promesa. És la que Joan Pinyol va fer a Joan Colom, l’avi que no va conèixer, el republicà exhumat d’una fossa comuna de Lleida per la dictadura i trasllad

Radu Petrescu és un jove romanès de 16 anys que es veu obligat a marxar de casa per uns motius que només coneix el seu pare. Raül Cabestany és un jove català que es troba a la capital de Romania de viatge de fi de curs amb els seus companys d'institut. A Bucarest, la misteriosa desaparició d'una càmera fotogràfica farà que visquin plegats unes aventures tan extremes que fins i tot arribaran a lluitar contra una perillosa banda de delinqüents. T'apuntes a desvetllar la trama amb ells?

Avi, et trauré d’aquí!, és el resultat d’una promesa, la que Joan Pinyol va fer a Joan Colom, l’avi que no va conèixer, el republicà exhumat d’una fossa comuna per la dictadura i&