Joan Salvat-Papasseit

(Barcelona, 1894-1924) De família humil i formació autodidacta, Salvat va destacar pel seu estil fresc i enèrgic, modern i rebel. Simpatitzant amb les idees socialistes i anarquistes, va escriure nombrosos articles de crítica social i política en tota mena de revistes llibertàries, que pagaven poc o gens. Tot i estar amarada d'aires populars, la seva poesia expressava una extraordinària voluntat de modernitat. _Poemes en ondes hertzianes_ (1919) i _L'irradiador del port i les gavines_ (1921) són llibres plenament avantguardistes, que segueixen els postulats futuristes: l'associació lliure de paraules, una sintaxi i una puntuació alterades, una disposició visual dels versos, la fascinació pels nous invents amb l'ús de paraules tècniques (trolley, dinamo, ones hertzianes), etc. Amb _El poema de la rosa als llavis_ (1923), un dels llibres de poesia més llegits de la literatura catalana, va aconseguir una fusió plena dels dos pols: les arrels populars i l'impuls avantguardista. Salvat va morir el 1924 de tuberculosi. La seva poesia va tenir poca difusió fins que als anys seixanta es va tornar a publicar i va ser popularitzada amb versions musicades.