Joan Tharrats

21 situacions quotidianes i, fins i tot tòpiques, que donen lloc a la sàtira i a la paròdia plena d'humor fresc i popular. Una tirallonga d'acudits que deriva de totes aquestes situacions, que tots hem viscut i amb les quals tots ens sentim identificats d'una manera o altra. I és que els acudits no només entretenen, també ajuden a sortir airós de situacions compromeses. L'humor eficaç no prové de sacrificar la realitat del moment per introduir un acudit fluixet, sinó de trobar l'acudit adequat per a la realitat del moment. Amb aquesta guia no et quedaràs mai sense l'acudit oportú... Acudits de dones, d'homes, de sogres, de lloros, de mossens, de criatures, de bombones de butà; acudits verds, blancs, negres, de tots colors...

Escriure guions és un art que amb el temps ha anat adquirint més riquesa amb nous codis, diferents ritmes i altres plantejaments. Segons el mitjà pel qual es desenvolupi el guió, s'hauran de considerar unes caracterítiques o unes altres. I normalment, els manuals de guió postulen tècniques, eines i estratègies que globalitzen quan cada format és en realitat un món a treballar minuciosament. En aquest sentit, s'ha d'evitar caure en un plantillisme que s'acopli a qualsevol guió, perquè seria una manera clònica d'explicar històries. La ment humana té unes maneres de veure les coses (existeixen uns túnels cognitius), que no ha de limitar la tasca narrativa. Sí, però, s'ha de tenir en compte les possibilitats d'enriquir qualsevol guió a partir de la idea inicial. A El guió,segons com, Joan Tharrats planteja la tasca i l'art de guionitzar no ja des de la perspectiva d'anàlisi d'una pel.lícula, sèrie o programa televisiu ja produits -a posteriori-, sinó des del plantejament del guió abans i durant el procés d'escriptura, que és quan en la professió tot és modificable. I ho és perquè, una cosa és el gènere (l'ideal d'un guió amb les seves connotacions i la pròpia originalitat) i una altra el format: un guió dins un gènere -o dins una hibridació de gèneres- que s'ha de produir i en el què s'ha de fer participar l'espesctador el màxim possible. Són les circumstàncies del procés productiu que porten que un guió no pugui esdevenir com en un principi s'havia plantejat al 100%: una cosa és el què volem fer i una altra, el què podem fer (tenint en compte, igualment, el què alguns cops hem de fer per motius inevitables). Els manuals de guió informen de com millorar les històries, però unes circumstàncies de producció ens portaran, de ben segur, a redireccionar el què expliquem. El guió, segons com, explica com fer front a les circumstànces mantenint els requisits, el concepte i, en definitiva, l'ànima del guió original. Per treure'n, en el fons, profit d'unes circumstànies que condicionen, però que alhora obliguen a ser creatius.

Quizás no hayamos visto ningún elefante volar, ni sepamos qué es el bramadillo, el kolofón, el jarosno volador o dónde se encuentra Bordiacedo. La probabilidad de verlo en directo no se ha dado en nuestra circunstancia, pero es posible. ¡Vaya si lo es! Y la prueba es esta magnífica recopilación de cuentos gráficos, inéditos en álbum y revisados por los autores, que plantean situaciones poco comunes pero a la vez cotidianas. Hay gente que se pasa la vida preocupándose por cosas que nunca llegarán a ocurrir, pero nada es imposible y es conveniente estar prevenidos. Si la Historia nos ayuda a comprender el presente, "Todo es posible", gracias a su inteligencia y su fino humor, nos ayuda a reflexionar sobre la vida. La ironía de Joan Tharrats y el trazo y la composición personal de Tha nos catapultan, una vez más, a un mundo fantástico que, curiosamente, no sólo nos aproxima a la realidad, sino que, en el fondo, no deja de ser como un manual para mantenernos alerta sobre lo que pueda depararnos el futuro. Tha y Joan Tharrats han vuelto a crear unos cuentos corrientes y absurdos que no dejarán indiferente a nadie.

Historias cortas de humor inteligente y delirante en el que todo es posible, excepto lo habitual y anodino. Incluye varias páginas a color y un montón de material extra gentileza de Tha y del guionista habitual, Joan Tharrats. Una recopilación definitiva.

El personaje de Johnny Roqueta es bien conocido por el amante-lector del cómic en nuestro país. La serie se inició en el Jueves en el año 1982 y se habían editado ocho álbumes recopilatorios hasta el momento (todos ellos en la colección Pendones del Humor de la Editorial El Jueves). Paralelamente ha ido apareciendo de manera dispersa en otras publicaciones, bien afines al mundo del cómic o el de la moto (semanario Solo Moto). El álbum que ahora se edita bajo el sello de Dibbuks es el noveno y recopila las historias autoconclusivas de dos páginas a color digital cada una, basadas monográficamente en la temática motera. Todas ellas han sido publicadas desde el año 2000 al 2004, en las mencionadas revistas El Jueves y Solo Moto. Este año se cumple los 25 años de existencia del personaje. Queremos agradecer a Vaquer y a J. Tharrats el que hayan pensado en esta editorial para conmemorarlo con este fantástico álbum, que hará las delicias al aficionado del mundo del cómic y al del mundo del motorista. Para ambos está pensado. Recordar, nos vemos en la carretera.