Jordi Julià

Marques de mans és un recull de poemes basat en la passió humana, gairebé innata, de dibuixar, i fer-ho en el suport més primari: la pedra, les parets. Estructurat en dues parts, el llibre s'obre amb un llarg poema reflexiu de caracter introductori sobre les pintures rupestres i sobre la necessitat de convertir les coves, els habitatges, en un lloc per deixar constancia del món circumdant i de les experiències viscudes. Els poemes breus de la segona part es converteixen en un comentari líric de cadascun dels grafits i dibuixos (suposadament tardomedievals i renaixentistes) que es conserven a la Torre dels Enagistes (Museu d'Història de Manacor). Joglars, guerrers, damisel·les, cavallers, vaixells, espases, escuts, cavalls, ciutats, flors o símbols enigmatics (entre altres imatges) són les figures que ¾fetes per moltes mans¾ el visitant pot veure en els murs d'aquest edifici històric, i remeten fragmentariament a un món antic. Jordi Julia ha recreat aquests grafits als seus versos i els ha acompanyat d'una reproducció de l'original. Aquest llibre de poemes il·lustrat, és, doncs, a part d'una singularitat (pel seu caracter híbrid, en combinar poesia i dibuixos anònims), una invitació perquè els lectors s'acarin a aquestes imatges del passat, i ells mateixos també puguin deduir vides i motivacions a través d'aquestes marques deixades sobre les parets per moltes mans al llarg del temps.

La maravellosa novela "La metamorfosi", va ser l'excusa primera que es varen marcar Gelado i Plana per iniciar una sèrie de obres plàstiques sobre algubs llibres de aquest escriptor.

XI Premi de Poesia "Miquel Martí i Pol" de 2006

Principi de plaer és un títol irònic que prova de descriure el model de vida que ha assumit la societat actual. El llibre és un conjunt de retrats de conductes humanes actuals que es caracteritzen pe

Premi de Poesia de Burjassot Mires d'imaginar aquest cos diví que és principi i omega de l'excés de l'emoció i de l'autèntic saber, mentre et perds per les fosques galeries i et barreges amb falses deïtats de pols que són no-res. Els déus de fang.

A mig camí entre la filosofia, la sociologia i la teoria de la literatura, Modernitat del món fungible es presenta com un estudi de la poesia actual que es practica als Països Catalans, per part de l

Libro que recoge la lectura de poemas hecha por el autor en el marco del Aula de Poesía de la Universitat de Lleida (abril de 2006).Llibre que recull la lectura de poemes feta pel mateix autor en el marc de lAula de Poesia de la Universitat de Lleida (abril de 2006).

Jordi Julià, a El poeta sense qualitats, intenta oferir una lectura polièdrica de l'intel·lectual que va ser Gabriel Ferrater, mirant de defugir el mite que l'ha envoltat des de la seva mort, i provant de llegir, interpretar, valorar i contextualitzar les diferents esferes que comprèn la seva obra i el seu pensament. El títol d'aquest volum esdevé descriptiu d'un tarannà ferraterià que han destacat molts dels que el van conèixer, tot jugant amb l'al·lusió a la novel·la de Musil ¾tan del gust de l'autor català¾, però també pot tenir un sentit irònic: malgrat que sempre s'ha estudiat la poesia de l'autor reusenc, i la seva crítica o el seu pensament sobre la cultura ha estat deixat de banda, els diferents assaigs que componen aquest llibre posen de manifest les «qualitats» intel·lectuals d'aquest escriptor. En darrer terme, per tant, el títol d'aquest assaig es converteix, sense pretendre-ho, en una denúncia cap a aquells sectors de la cultura catalana que sempre han volgut presentar Ferrater com un poeta circumstancial que va fer treballs de valor nul per guanyar-se la vida, i que ensibornen el seu escriptor ¾tal com va escriure el mateix poeta català arran de la mort de Carles Riba¾ «pidiéndole que sea mediocre; exigiéndole expresamente que sea aburrido y bobo, eximiéndole de mostrar fantasía o pasión o lucidez.»

Premi Divendres Culturals Ciutat de Cerdanyola 2001

Un segle de lectura és un assaig que es planteja llaçar una mirada escrutadora a una escena que ha carateritzat la societat contemporània: un home o una dona agafen un llibre entre les mans i concentren la seva expectació a un plec de pàgines escrites, m

L'autor, de forma divulgativa i il·lustradora, exposa quins són els problemes que podem tenir a l'hora de llegir poesia, especialment la difícil i hermetica poesia contemporània. Premi Agustí Bartra

"De ben petits, les tardes dels estius / perseguíem la vida que era esquerpa". La persecució de la vida esquerpa comença en la infantesa i es perllonga al llarg de totes les edats, sembla venir a dir Jordi Julià amb aquest Planisferi lunar. I es produeix sempre en dobles direccions: la del present i la de la memòria, la del món extern i la de l'interior de l'individu: un individu, el qui ens parla en aquests poemes, que esmerça una quantitat admirable d'esforços en la tasca, mai del tot acomplerta, de conèixer-se a si mateix i de comprendre el temps que li ha tocat viure. Constructor rigorós de versos memorables, poeta savi, Jordi Julià compareix sense màscares en el present llibre per oferir-nos una cartografia de l'enyor i del desig, és a dir: d'allò que fa que la vida mereixi el seu nom.

Elaborar un dietari és com seguir una dieta, és escriure amb constància sobre els nostres pensaments, els nostres somnis o el món que ens envolta, per treure'n un benefici. Consisteix a alimentar-se dia a dia de les incitacions del moment, i acabar-se nodrint d'uns aspectes vitals més que d'uns altres. Aquest Dietari de lectures és el resultat d'un règim de lectura que l'autor s'ha imposat, mes a mes, al llarg de més de dos anys. Jordi Julià va decidir anar redactant textos curts sobre les diferents novetats que queien a les seves mans (poesia, teatre, novel·la, assaig, estudis), i reflexionar sobre els seus temes, la forma o l'estil, des de la perspectiva de la postmodernitat. A mig camí de la crítica literària, l'assaig i el diari personal, aquesta obra aconsegueix presentar un bon retrat, disgregat i polièdric, de la cultura i la societat del nostre temps.

Poètica per a un ninot és un poema escènic que porta com a subtítol «Soliloqui per a màscara i cor de veus», on el titella del poeta reflexiona sobre l’escriptura de poesia, presenta la manera que l’

Tornar al cap de molts anys alla on s'ha passat la infantesa és, sens dubte, un fet revelador de com s'ha transformat el món en tot aquest temps (si el paisatge és completament diferent) o de com som nosaltres els que hem canviat (si els llocs coneguts s'han mantingut relativament intactes).Elegia d'agost reflecteix en poemes breus de vers curt aquest xoc entre l'experiència feliç del passat en un entorn quasi idíl·lic i la modificació urbanística que han experimentat els voltants de l'Escala i del Montgrí.El record d'aquells estius de comunió infantil amb la natura, en una època en què s'anava abandonant la vida rural i l'explotació dels conreus arran de pinedes, contrasta amb l'abundant edificació turística actual.Aquests poemes exposen observacions i vivències en què l'ahir i l'avui es barregen, i converteixen aquest retorn físic als indrets del passat —unit a l'acte de rememorar el que va existir— en una invitació per comprendre qui som, com funciona la memòria, com ens relacionem amb el món natural i com l'hem anat oblidant, juntament amb els mots que el designaven.

Mercè Rodoreda va conrear la poesia, amb una ambició i una qualitat formal, temàtica i simbòlica que mereixen ser reconegudes. A _Món d'Ulisses_, l'autora barcelonina recrea l'epopeia homèrica en ter