JOSEFINA SALORD

Aquesta obra, en dos volums, ofereix gairebé la totalitat de les ponències i comunicacions que es presentaren a les jornades celebrades a Menorca del 26 al 28 de març de 2010. La celebració de l'any dedicat a Vicenç Albertí i Vidal (Maó 1786-1859) permeté a l'Institut Menorquí d'Estudis impulsar l'estudi i la divulgació de la figura més representativa de la tercera generació del grup il•lustrat menorquí. L'edició de les traduccions/versions d'El baró de Leandro Fernández de Moratín (a cura de Pilar Carrasco), El barber de Sevilla o la precaució inútil de Pierre-Augustin de Beaumarchais (a cura de Josep Ramon Cerdà) i La viuda astuta de Carlo Goldoni (a cura de Margarida Cursach) contribuí a posar a l'abast del públic una petita però significativa mostra d'una vasta activitat de la qual, fins llavors, només comptàvem amb l'edició d'entremesos feta per Maite Salord el 1997, a més de la traducció que féu Vicenç Albertí del poema èpic de Joan Ramis La Alonsiada, per la qual el deixeble es féu un lloc indiscutit al costat del mestre dins la història de la literatura catalana.

Aquesta obra, en dos volums, ofereix gairebé la totalitat de les ponències i comunicacions que es presentaren a les jornades celebrades a Menorca del 26 al 28 de març de 2010. La celebració de l'any dedicat a Vicenç Albertí i Vidal (Maó 1786-1859) permeté a l'Institut Menorquí d'Estudis impulsar l'estudi i la divulgació de la figura més representativa de la tercera generació del grup il•lustrat menorquí. L'edició de les traduccions/versions d'El baró de Leandro Fernández de Moratín (a cura de Pilar Carrasco), El barber de Sevilla o la precaució inútil de Pierre-Augustin de Beaumarchais (a cura de Josep Ramon Cerdà) i La viuda astuta de Carlo Goldoni (a cura de Margarida Cursach) contribuí a posar a l'abast del públic una petita però significativa mostra d'una vasta activitat de la qual, fins llavors, només comptàvem amb l'edició d'entremesos feta per Maite Salord el 1997, a més de la traducció que féu Vicenç Albertí del poema èpic de Joan Ramis La Alonsiada, per la qual el deixeble es féu un lloc indiscutit al costat del mestre dins la història de la literatura catalana.