Josep Francesc Delgado

Una vegada hi havia un diplodocus petitet. Tan petit era que encara no havia sortit de l'ou. Fins que va fer un foradet per mirar què hi havia a fora. El petit diplodocus va treure el cap i el món li

Descripción de los pescadores de Menorca y su mar. La amistad como hilo conductor.

Es la história de un viaje a las ciudades mas sagradas del Nepal y de la ascención al Everest, pero sobre todo es la aventura personal i espiritual de sus protagonistas.

L'autor tanca la tetralogia sobre l'Himàlaia que va començar fa 25 anys amb "Si puges al Sagarmatha" i va continuar amb "Sota el signe de Durga", i Nima el xerpa de Namtxe o la recerca d'un norpa err

Ojosdementa y Ojosdeoro son dos lobeznos que están a punto de salir de la madriguera, pero que aún no pueden hacerlo porque son demasiado pequeños. Ojosdementa es una loba prudente, mientras que Ojosdeoro es un poco travieso. Un día los padres de los lobeznos los dejan solos para salir a cazar. Ojosdeoro, deslumbrado por el mundo exterior, no puede evitar desobedecer a sus padres y salir de la madriguera. Ojosdementa tendrá que ayudar a su hermano a huir de los peligros que les esperan lejos de casa.

Darrere de poemes breus plens de fina ironia, podrem descobrir endevinalles d''animals, il·lustrades d''una manera molt poetica i suggeridora.Darrere de poemes breus plens de fina ironia, podrem descobrir endevinalles d''animals, il·lustrades d''una manera molt poetica i suggeridora.

Isabel quiere que esta Navidad le compren un árbol para decorarlo. Pero lo quiere vivo para cuidarlo cuando hayan pasado las fiestas. Ya sabe que tendrá que regarlo. Lo que Isabel no se imagina cuando ve a su padre cargado con la maceta es todo lo que ocurrira despues.El arbol de Navidad es un cuento para aprender a amar y respetar la naturaleza, para querer y cuidar los que mas lo necesitan superando los disgustos y las apariencias.

Ojosdemusgo y Ojosdeoro son dos lobeznos que aún no pueden salir solos de la madriguera. Un día sus padres salen a cazar y Ojosdeoro no puede evitar la tentación de salir fuera. Ojosdemusgo lo ayudará a evitar los peligros que les esperan lejos de su casa... Sección de conocimientos sobre los lobos.

Nima, el sherpa de Namche o la búsqueda de un norpa errante es un libro para adentrarse en la cultura tibetana de la mano de un niño de doce años; para sentir y amar el vuelo libre y sin motor del parapente. Tambien es un libro sobre la humanidad de los animales. Pero es sobre todo la historia de un pequeño sherpa que se enfrenta a los miedos de sus progenitores, a la tragedia de su pasado, que el mismo ignora. Y es algo muy singular y poco visto: la aventura alpina del rescate de un espiritu que vaga por las tinieblas; el sabor especial de la victoria sobre el propio miedo y el de los demas. Los alpinistas han escrito relatos sobre la conquista de las cumbres mas altas del planeta; los viajeros han narrado la peripecia vital que supone el descubrimiento de la cultura tibetana. De las cuatro nevelas de Josep-Francesc Delgado sobre los valles sherpas esta es, sin duda, la que permite entender mas a fondo la cultura sherpa y su forma de sentir la espiritualidad. Esta novela no constituye solamente un relato que releja el mundo del alpinismo en las cumbres mas altas del planeta, representa algo poco frecuente en el panorama literario actual, una aventura espiritual

Josep-Francesc Delgado va arribar a la Garriga l'any 1998. Fugia del fum, el brogit i la fúria de Barcelona, on vivia, i també dels focs que van devastar els boscos del Berguedà que s'estima i on sovint busca el silenci en cases de pedra envoltades de bosc. I segurament aquests dos fets marquen, d'una manera o altra, els fils profunds i invisibles d'Arrrel de foc.A la Garriga hi va trobar un passeig i hi podia percebre sorolls que feia temps que no sentia a ciutat: els cants dels ocells, el silenci de la lluna passant entre els pins, la pinta del vent passant entre les fulles... Així que s'hi va quedar i va començar a escriure poemes sobre aquestes coses de bon matí. A Barcelona ja només podia escriure al vespre acompanyat per les sirenes de les ambulàncies que feien tornaveu entre les dues façanes del carrer..Quan el lector llegeixi aquests poemes hi posarà la seva màgia. Els escriptors i els lectors compartim una rara màgia. Els escriptors fabriquem un artilugi ple de paraules. Mentre el fabriquem és viu i, quan l'acabem, passa a ser un objecte. Quan el lector comença a llegir-lo torna a tenir vida, és un ésser. Els llibres no tenen vida sense els lectors. Els lectors són importantíssims, perquè són els qui fan que els llibres retornin a la vida a dins seu.Els egipcis creien que les estàtues prenien vida de la mà dels qui les esculpien i els la infonien a través de la seva màgia. Eren vives perquè contenien els déus, però no gràcies als déus, sinó gràcies als escultors que els infonien la vida dels déus i també els la treien. Les estàtues eren com una mena d'enllaç directe amb el món dels déus que només podia crear l'artista. Per això pensaven que les estàtues de pedra podien parlar.Amb els llibres passa una cosa semblant, només que en aquest cas sabem del cert que passa de debò. El lector és el mag que dóna vida al llibre i fa que parli un cop l'escriptor l'ha esculpit. I no dic m&

Nima, the Sherpa of Namche, or the search for an errant spirit is a book that will immerse you in Tibetan culture, as a twelve-year-old boy takes you by the hand; it will carry you up to the motorless freedom of parasail flight; and it is also a book about the humanity of our fellow sentient creatures on this planet. But above all, its the story of a small Sherpa who uncovers the truth about a chilling tragedy and its fateful impact on him as he commits to a mountain-climbing rescue of a lost soul, a norpa, who is trapped in a twilight existence.

Els llops de la lluna roja (Premi Ramon Muntaner de novel·la 2002. Llista d’Honor de l’International Board on Books for Young People 2004. En Fílax és el gos que defensa el ramat d’ovelles de la Mari