Josep Gifreu

El periodisme no havia hagut d'enfrontar-se mai, en tota la seva història, a una crisi humana tan universal i alhora tan local com la de la Covid-19. El periodisme de qualitat, per sort, ha estat capaç d'oferir al món i de llegar a la posteritat una crònica detallada i en directe d'un any llarg de pandèmia, ha pogut explicar el gran conflicte de salut a cada comunitat del planeta.'La gramatica del virus' és un assaig necessari sobre el paper fonamental que els mitjans han tingut en la narració de l'enorme trauma sanitari i social provocat pel coronavirus. Josep Gifreu aporta una panoramica analítica i crítica sobre la intervenció del periodisme i els mitjans de comunicació de referència mundials en la construcció simultania dels microrelats locals i del macrorelat global sobre la primera gran epidèmia de la nostra època.«Serviran de res les lliçons d'aquesta pandèmia? N'aprendrem? Ens ajudaran a millorar aquest ofici que estimem? Jo no tinc respostes a aquestes preguntes, només puc dir que crec que les conseqüències seran duradores i tindran un impacte llarg i profund en el temps». —Vicent Partal

Podrà sobreviure la llengua i la cultura catalana als processos de globalització i d’integració europea? Josep Gifreu creu que sí, però només si es disposa d’un espai català de comunicació estructura

Aquest assaig explora els poders de la narrativa en els combats per la identitat. En plena crisi de les nacions i de les adscripcions, tothom reclama identitat. Però la identitat és un bé escàs que e

.

El referendum sobre la independencia de l'1 d'octubre i totes les actuacions que se n'han derivat continuen marcant la vida política i la historia actual de Catalunya i la seva relació amb Espanya. Els mitjans de comunicacio han fet la narracio i valoracio dels esdeveniments i, alhora, han estat vehiculadors d'opinions i relats. En aquest assaig, Josep Gifreu parteix de la cronica dels fets mentre va revelant la responsabilitat, el posicionament i el compromis dels diferents mitjans de comunicacio en l'evolucio del conflicte Catalunya-Espanya. Diu Xavier Antich al proleg: "Gifreu, amb aquest assaig esclaridor i lucid sobre la batalla mediatica, ens ajuda a abandonar mapes vells que ja no ens serveixen en les circumstancies actuals i a provar de refer la cartografia amb la qual, ara i aqui, podem començar a repensar, amb noves eines i nous instruments, la magnitud i la naturalesa de les batalles decisives en la guerra que estem lliurant."

Per què Vladímir Putin va decidir envair Ucraïna el 24 de febrer de 2022? Per què va anomenar l’ofensiva «operació especial militar»? Per què es van alçar els ucraïnesos contra l’exèrcit rus, amb el

El somni de la restauració espanyola després de la llarga nit franquista era i ha estat el projecte de regeneració d un nou imaginari nacional-espanyol. En aquesta magna operació, els governs centrals de tot color han encomanat al sistema mediatic la missio d unificar la nacio, d ignorar la diferencia, de dotar d una identitat unica vencedors i vençuts i de construir un espai de comunicacio espanyol unitari. Aquest assaig historic preten d oferir una mirada critica i alternativa al discurs hegemonic sobre les politiques i estructures de la comunicacio a l Estat. Des de la Transicio fins als primers anys vint del segle XXI. El desplegament de la Constitucio del 1978 ha adobat una renovada narrativa mediatica sobre l Espanya imperial: un rei, una nacio, un dret, una llengua, una cultura i, sobretot, una unitat de desti.