Josep M. Puig Salellas (Girona 1924 - Barcelona 2007). Va ser notari de Barcelona, degà del Col·legi de Notaris de Catalunya (1975-1980), membre de l'Acadèmia de Jurisprudència de Catalunya, de l'Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya. Va presidir el Consell Social de la Universitat de Barcelona (1984-1998) i va ser membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. Col·laborador habitual de la premsa, especialment a l'Avui i La Vanguardia, va publicar també els estudis De remences a rendistes:els Salellas i Catalunya: la penúltima cruïlla. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1983.
Recibe novedades de JOSEP Mª PUIG SALELLAS directamente en tu email
Marcial Pons Ediciones Jurídicas y Sociales, S.A. 9788497687874
Doble oficialidad y lengua propia: dos lenguas y un territorio recopila una selección de los textos, escritos entre 1983 y 1999, en los que Josep Maria Puig Salellas construye, de manera lúcida y crítica, los conceptos de lengua propia, lengua oficial, doble oficialidad y normalizacion linguistica, pilares de la doctrina basica del derecho linguistico que configura, doctrina aplicable en Cataluña y, por extension, en otros entornos geograficos en los que coexisten mas de una lengua. El libro, a cargo de Ester Franquesa y Lluis Jou, es de interes para quienes, desde el derecho, la sociolinguistica, la planificacion linguistica o la historia de la lengua, quieren profundizar en el estudio del ordenamiento juridico en materia linguistica, la situacion de la lengua catalana, la realidad politica y social de Cataluña y los procesos de regulacion e intervencion del uso o del conocimiento de una lengua
Edició acura d'Ester Franquesa i Lluís Jou. A Doble oficialitat i llengua pròpia: dues llengües i un territori llegirem una selecció dels textos, escrits entre 1983 i 1999, en què Josep Maria Puig Salellas basteix, de manera lúcida i crítica, els conceptes de llengua pròpia, llengua oficial, doble oficialitat i normalització lingüística, pilars de la doctrina bàsica del Dret lingüístic que configura, doctrina aplicable a Catalunya i, per extensió, a d'altres entorns geogràfics en què coexisteixen més d'una llengua. El llibre, a cura d'Ester Franquesa i Lluís Jou, és d'interès per als qui, des del dret, la sociolingüística, la planificació lingüística o la història de la llengua, s'acosten a l'estudi de l'ordenament jurídic en matèria lingüística, la situació de la llengua catalana, la realitat política i social de Catalunya i els processos de regulació i intervenció de l'ús o el coneixement d'una llengua
Catalunya té, naturalment, una història, i aquesta història l'ha anat caracteritzant i modelant. Però les dues grans immigracions del segle XX, la que té lloc amb motiu de l'Exposició Universal de l'any 29 i la posterior a la Guerra Civil, donen lloc a una nova societat, una part de la qual no se sent identificada amb aquells antecedents. I és precisament aquesta societat complexa la que conviu en el marc polític de l'Estatut del 1978. A criteri de l'autor, l'Estatut és un text que va ser fruit d'un pacte, evidentment no escrit, però que ha estat vulnerat per la interpretació contraria al fet autonòmic que n'han fet les institucions centrals de l'Estat, amb el beneplacit del Tribunal Constitucional. Al final, el marc polític actual resulta insuficient, inservible per garantir el progrés, a tots nivells, d'una societat moderna i dinamica com la catalana. Catalunya: la penúltima cruïlla és un resum d'història de Catalunya, una introducció als fets essencials i al procés que ha anat configurant Catalunya com a nació, amb una atenció especial al punt de vista jurídic. Al mateix temps, aquest llibre és una reflexió sobre el futur de Catalunya, feta des de l'actualitat.
Quatre dones d'epoques diferents es troben amb el repte d'haver de defensar el seu patrimoni familiar davant l'adversitat: Joana Ribot, al segle XVI, perque no ha tingut fills (i acaba processada per la Inquisicio); Andreva Salellas, un segle mes tard, pels deutes contrets pel seu pare; Maria Vilar, al XVIII, perque hereta la mala gestio del seu marit, i Concepcio Boada, perque en ple segle XIX el seu cunyat capella preten negar-li els seus drets. Amb determinacio i tenacitat, intenten anar mes enlla dels limits que com a dones els imposa la seva condicio juridica. Aquestes quatre dones pertanyen a la familia de l'autor, Josep M. Puig Salellas, que ha pogut reconstruir les seves biografies submergint-se en la documentacio notarial familiar.aAquesta cronica familiar de les peripecies vitals de quatre dones conforma un fidel retrat de la vida quotidiana i intima de temps passats, una mostra d'aquelles histories que no acostumen a transcendir l'ambit estricte de la transmissio oral familiar, pero que resulten de gran importancia per entendre la Historia.a