Espinàs converteix l'experiència de la caminada en una crònica viva en la qual el lector s'aventura amb l'escriptor per camins desconeguts del Pallars i la Vall d'Aran. L'últim traginer ens transport
Aquest llibre neix d’una experiència vital. I si s’ha convertit en un clàssic –36 edicions– és perquè el seu autor, Josep M. Espinàs, hi aporta unes reflexions sobre la condició humana que no tenen c
A peu pels camins de cendra no és el reportatge sobre un gran incendi. Es la narració de l'aventura personal de l'escriptor, el retrat dels més diversos personatges que troba al llarg del camí i el descobriment de la força que te la vida. Encara que sigui brutalment sacsejada. Josep M. Espinas havia decidit explorar un territori de boscos. Ja havia caminat per paisatges de vinyes i oliveres. Tenia previst un itinerari pel Bergueda: Santa Maria de Merles, Casserres, Montmajor, Avia, Sant Maurici de la Quar... Abans que comences el viatge, molts d'aquells boscos es van cremar, en una catastrofe sense precedents. Pero l'escriptor no va renunciar al seu projecte. I aixi aquest llibre es el testimoni d#una experiencia fora del corrent. Perque Espinas ha trepitjat els boscos calcinats, les seves sabates s'han cobert de cendra, i descriu amb una emocio continguda, i amb una qualitat literaria excepcional, els colors i les olors, el silenci i la buidor que l'han acompanyat. Pero tambe ha conegut el contrast de les valls encara verdes i, sobretot, molts personatges que han viscut de prop la tragedia.
Josep M. Espinàs torna a la ficció amb una renovada força narrativa. Cada conte crea un clima intrigant, servit per un estil literari treballat fins a la màxima precisió, que «depura i universalitza
Espinàs ha tornat a la novel·la amb un tema original, centrat en la sala de joc d'un casino on es produeix una sorprenent aventura humana. Vermell i passa és una novel·la curta que destaca per l'orig
A peu pel Matarranya és el descobriment d'una realitat que, tot i els lligams històrics i lingüístics amb Catalunya, ens és massa desconeguda. Espinàs ha anat a conèixer el Matarranya, allà on l'Arag
Una experiència fora del corrent. La crònica d'un espai singular, significatiu del nostre temps, i dels personatges que s'hi mouen. Aquest llibre, un dels més sorprenents de Josep M. Espinàs, és el r
«La literatura més interessant surt de la mirada fèrtil dels caçadors d'històries», diu Joan Barril, referint-se als llibres de viatges d'Espinàs. A peu per l'Alcalatén és la més recent exploració de
Aquest llibre té un interès especial dins la literatura de viatges de Josep M. Espinàs: per primera vegada, l'escriptor ha caminat pel País Valencià. L'ALt Maestrat és una comarca d'un gran atractiu
Un viatge per terra de valencians, catalans, mallorquins i moriscos. A pocs quilòmetres del turístic Benidorm, terra endins, l'escenari canvia. Radicalment. El paisatge i la gent. Des de Callosa d'En
Els lectors dels viatges a peu de l'Espinas es troben ara amb un canvi radical, tant d'escenari geografic com d'historia cultural. Per primera vegada, Josep M. Espinas ha sortit de l'ambit de les terres de llengua catalana i s'ha posat a caminar per Castella. Espinas no ha anat a visitar la Castella monumental i turistica. Ha decidit endinsar-se en els petits poblets del paramo de Soria, la Castella profunda, on ja hi ha mes silenci que veus. Sortint de Garray, l'escriptor ha fet cami per un itinerari de noms antics: Hinojosa de la Sierra, Langosto, Derroñadas, el Royo, Vinuesa, Molinos de Duero, Aldehuela, Calatañazor, la Mallona, la Cuenca Villaciervitos, Fuentetoba, Carbonera de Frentes, Golmayo... i el viatge acaba en el turo de les runes de Numancia. Espinas escriu al proleg: El lector s'adonara de la impressio que ha produit en mi la profunda i lenta immersio en el paisatge d'aquesta Castella que, als mil metres d'altitud, es un immens tapis de colors fascinants, d'un caracter molt fort, una terra que respira amb les olors mes penetrants i subtils. Diu Miguel Delibes, a Diario de un cazador, que a l'home d'avui li calen cames i paciencia, l'home d'avui no sap esperar. Com a caçador d'imatges i de paraules al vol, Espinas es mou com Delibes, i en la paciencia de saber esperar aconsegueix el miracle que passin coses.
Inventari de jubilacions inclou un pròleg de Xavier Rubert de Ventós, on diu que cada un dels judicis o descripcions d'aquest llibre ens interpel·len personalment i ens fan sentir seduïts pel to, i p
Espinas comparteix l'experiencia de caminar per un Priorat en temps de verema, amb costums i personatges que avui semblen inventats. El 1957 Josep M. Espinas va coneixer un Priorat del qual, amb l'excepcio del vi, se'n tenien molt poques noticies, en una epoca en que encara es traginava el raim en rucs i s'anava a buscar l'aigua a la font amb amfores. En el llibre A la taula dels altres, l'escriptor camina per aquesta comarca durant la verema i passeja per uns pobles on un foraster es una raresa. Espinas esmorza i conversa amb la gent que troba a les vinyes i coneix una serie de personatges curiosos que, a traves de la mirada de l'escriptor, hi apareixen molt ben retratats. El que era una cronica de viatge, fidel a la realitat, ara s'ha convertit en una narracio que reviu un mon que forma part del nostre passat.
La Segarra és l'escenari del tercer viatge a peu de Josep M. Espinàs. Hi va caminar l'any 1962, quan encara s'hi podia trobar una colla de segadors i compartir l'esmorzar, un guàrdia civil que s'havi
A peu per Galícia és el llibre de viatges número catorze de Josep M. Espinás, una col·lecció on l'autor ha annexat a la literatura no solament territoris geogràfics sinó gèneres o territoris narratiu
