Josep Massot i Muntaner

L’any 1931, cedint a la «frisança dels devots de Montserrat –més aguditzada amb la celebració del IX Centenari de la fundació del monestir»– i als precs de l’abat Antoni M. Marcet, el pare Anselm M.

Recull d’estudis sobre l’evolució de la història de l’Església a la Catalunya dels segles XIX i XX, amb especial incidència en la Dictadura de Primo de Rivera, els anys de la Segona República, el trauma de la guerra civil i la postguerra fins a la mort del general Franco, i en la contribució de Montserrat durant aquest període.

Aquest volum XXI de Materials de l?Obra del Cançoner Popular de Catalunya clou la série iniciada el 1928. Hi figura la llista completa de «missions», textos recollits a la Garrotxa, la relació dels nous materials ingressats recentment a l?arxiu de l?Obra del Cançoner i la relació de fotografies procedents de diverses «missions» o destinades al Diccionari de la dansa. Completen el volum els habituals índexs i una extensa il·lustració.

Cinque volum del recull de treballs en honor del doctor Joaquim Molas, catedràtic emerit de literatura catalana, en reconeixement per la seva llarga trajectoria.

Memòria de la missió de recerca de cançons i músiques populars realitzada per Joan Tomàs i Joan Amades a la Ribera del Segre, la Segarra, la Ribera del Sió i la Noguera, del 17 juliol al 30 d'agost de 1929 ... -- Selecta dels materials recollits per la missió Tomàs-Amades de juliol-agost de 1929 -- Memòria de la missió de recerca de cançons i músiques populars realitzada per Palmira Jaquetti i Enric d'Aoust a l'Escala, del 24 al 30 de desembre de 1929 ... -- Selecta dels materials recollits per la missió Jaquetti-D'Aoust del desembre de 1929.

Dotze capítols referents a la guerra civil que va assolar les nostres terres ara fa una mica més de seixanta anys i a l'exili a què va donar lloc. Tots ells relacionats amb Mallorca, però que al mateix temps tracten temes que van molt més enllà dels límits de l'illa.

Aquest llibre conte deu capítols, en bona part inedits, la majoria referents a personatges importants relacionats amb la cultura catalana del segle xx: el catalanofil frances Alfred Morel-Fatio, el caputxi pare Miquel d'Esplugues i la seva relacio amb Lluis Nicolau d'Olwer, el monjo de Montserrat Bonaventura Ubach i la seva relacio amb Francesc Cambo, el pastor metodista Alfred Capo -traductor de la Biblia al catala i exiliat a l'Uruguai-, l'historiador Ferran Soldevila i la seva relacio amb Rafael Patxot, l'humanista Ramon Sugranyes de Franch i la seva relacio amb Joaquim Balcells i amb Rafael Patxot. Te un interes especial el capitol dedicat a les milicianes catalanes que van participar en la guerra civil, especialment a les cinc infermeres que intervingueren en l'expedicio d'Alberto Bayo i que foren empresonades, tractades iniquament i afusellades a Manacor el 1936.

Aquest cinque volum de la serie A la Ciutat dels llibres consta de vuit capítols molt diversos i d'un gran interes per a la historia multiforme de la cultura catalana. Comença explicant com va anar la recuperacio del famos Llibre Vermell de Montserrat, salvat de la crema de l'exercit napoleonic, i continua amb tres capitols mes relacionats amb Montserrat i amb l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya: les relacions entre el musicoleg Higini Angles i el mecenes de Rafael Patxot, i l'epistolari entre Palmira Jaquetti, Rafael Patxot i Lluis Nicolau d'Olwer. Els dos capitols seguents tracten de l'epistolari de Salvador Galmes i Lluis Nicolau d'Olwer, referent a l'edicio de les Obres de Ramon Llull, i de l'epistolari de Joan Estelrich conservat a l'arxiu de Lluis Nicolau d'Olwer, sobre la Fundacio Bernat Metge i les iniciatives culturals d'Estelrich, en les quals intervingue sovint Nicolau. El penultim capitol ofereix informacio molt important sobre la historia de les quatre Biblies catalanes del segle xx. El capitol darrer es un sentit homenatge al gran linguista Antoni M. Badia i Margarit, en el centenari del seu naixement.

Aquest llibre estudia en tota la seva complexitat la figura d'Arconovaldo Bonacorsi, un feixista bolonyès enviat per Mussolini a Mallorca l'agost de 1936 per tal de fer-hi front a l'expedició manada

Aquest volum conté les extenses memòries de la missió de recerca que Joan Tomàs i Joan Amades van realitzar a les comarques lleidatanes del juliol al setembre de 1930, i de la que Baltasar Samper i Ramon Morey van dur a terme a Mallorca, l’agost del mateix any. Tot plegat acompanyat amb una amplíssima selecció dels materials que hi foren recollits i amb fotografies.

Aquest llibre s’enfronta, amb decisió i sense pors ni tabús de cap mena, amb alguns temes polèmics de la sempre polèmica guerra d’Espanya: Georges Bernanos i els seus discutits cementiris sota la lluna; l’actuació de la CEDA i de la JAP i del seu líder a Mallorca Lluís Zaforteza i Villalonga; els “mallorquins de Franco”, els “màrtirs” de la guerra civil i la necessitat de cercar per part de tothom una reconciliació veritable; la figura de l’advocat i polític menorquí d’ERC, Marià Rubió i Tudurí, i la repressió contra la llengua i la cultura pròpies de Mallorca, que encara hi ha qui s’obstina a negar.

Amb motiu de la celebració de l’any de la lectura i el llibre aquest volum recorda que l’Abadia de Montserrat és l’entitat editorial en exercici més antiga del món. Francesc Xavier Altés i Aguiló hi repassa la tasca feta des de Montserrat entre el segle XV i el segle XIX. Josep Massot i Muntaner hi analitza la contribució de l’abat Antoni M. Marcet, que creà a Montserrat una editorial en el sentit modern de la paraula. Finalment, Josep Faulí presenta els llibres i les revistes fetes des de Montserrat a partir del final de la guerra civil i sobretot a partir de l’any 1971 fins ara.

Aquest cinquè volum de la sèrie d’Escriptors i erudits contemporanis conté una dotzena de treballs que s’ocupen d’aspectes molt diversos dels segles XIX i XX: els estudis sobre la història de la literatura catalana fins a 1970.

Estudis sobre la guerra a Eivissa i Formentera, l'expedició del capità Bayo, el paper de l'Església, la dura repressió de Mallorca denunciada per Georges Bernanos, la intervenció dels italians, Mallorca com a base aèria i la visió que en tenia el cònsol anglès Alan Hillgarth, la positura dels intel·lectuals mallorquins durant la guerra i el primer franquisme, i el ressò de la guerra a la literatura mallorquina a partir de Blai Bonet i de Baltasar Porcel.

Missió a Ribagorça (1929).

Estudis i comentaris sobre poetes, prosistes, lingüistes, historiadors, periodistes, editors i folkloristes d arreu dels Pasos Catalans, amb una atenció especial a Jacint Verdaguer, en el centenari d

Aquest llibre conté un conjunt de capítols que tracten aspectes molt diversos de la cultura catalana, des del segle XVI fins al XXI. Hi destaquen les pàgines dedicades a l’Acadèmia de la Llengua Cat