Juan Carlos Pérez Cortés

Las formulaciones contemporáneas de esta «anarquía relacional» se concretan por primera vez en Suecia durante la primera década del siglo XXI, pero beben no solo de la larga tradición del anarquismo,

Una revolució des dels afectes: és la idea principal d'aquest llibre, que aconsegueix superar propostes com el poliamor o consignes buides com l'amor lliure. L'anarquia relacional és una proposta molt més profunda, que entén la complexitat dels vincles afectius que construïm al llarg de la nostra vida i que ens dona eines per entendre'ls i cuidar-los.És una proposta que ens permet superar la visió individual de les relacions i ens ajuda a ser conscients de que els nostres punts de partida mai són neutrals. Ens fa ser conscients que no sempre estarem en el mateix punt, però que hem de tenir clar que tot vincle s'ha de construir partint de la comunicació, la responsabilitat afectiva i les necessitats de l'altre. Aquesta idea entreteixeix els principis de l'anarquisme social amb el desig d'estendre'ls a les formes que donem a les nostres relacions.L'anarquia relacional no busca només trobar nous models per a les nostres relacions amoroses o sexoafectives, és una corrent de pensament que sacseja la manera en què hem entès fins ara totes les relacions afectives en el seu conjunt. Quin model d'amistats volem a la nostra vida? en quin entorn volem que creixin els nostres nens i nenes? Podem construir formes alternatives de parentiu? L'anarquia relacional és la proposta que estructura moltes intuïcions que des de fa anys floreixen en el si dels moviments radicals.Un ideal amb una marcada empremta feminista que posa al centre de les nostres relacions la responsabilitat afectiva, la comunicació, la confiança i la honestedat. Aquesta proposta aparta el focus d'idees com el desig, la llibertat individual, la necessitat de fluir i altres conceptes que s'han evidenciat fallits. Davant de tot això, el repte de l'anarquia relacional és construir des de baix xarxes d'afectes i maneres de cuidar-nos, models de convivència amb qui ens acompanya d'acord amb els mateixos ideals que voldríem que regiren en la societat. I fent-ho, superem així, la normativitat, les estructures de poder i d'autoritat heretades i els mecanismes de control estereotipats.