Julià Guillamon

Salvador Espriu i Castelló (1913-1985) és un dels escriptors catalans més universals, traduït a les principals llengües europees. Narrador, novel·lista, poeta, autor teatral, la seva obra tracta els

Les cartes del Bar Velódromo del carrer Muntaner de Barcelona s'han convertit en una revista gràfica i literària. Cada mes se'n publiquen diferents models, en un format molt espectacular de 60 x 42 c

.

L’any 1934 Rosa Maria Arquimbau va publicar 'Història d’una noia i vint braçalets', una sàtira de la Barcelona dels primers anys de la República protagonitzada per Cri-Cri, una noia rossa, preciosa i

Andratx i Solnegre, el contraban, la possessió de Can Bolei, la pirateria mediterrània, «Cavalls cap a la fosca», la dansa dels alicorns, la casa del Pantaleu. Les grans entrevistes, la Xina de Mao,

Faltaban tres días para Navidad. Cuando abrí la puerta de casa, Cris me saludó con una voz extraña. No se encontraba bien. En la mesa de la cocina había una coliflor blanquísima que estaba preparando para cenar. Estaba sentada en la butaca, tenia mareo y

La Fira de Mostres, les cadires de formica, el triple filtre de Lark, el televisor de pantalla plana i efecte de llum de día, traslladen el protagonista de La Moràvia a un món positiu i brillant on e

En la darrera etapa de la seva vida, Salvador Espriu va adoptar un posat greu, transcendent, darrere d'unes ulleres de muntura grossa que li tapaven gairebé tota la cara. Julià Guillamon pren les dar

Aquesta és la història d''un entusiasme. Entre el 1964 i el 1982 la poesia va esdevenir una alternativa a la grisor del franquisme i a les claudicacions de la Transició. Va canalitzar el desig d’un c

Fa trenta-tres anys es va crear a Barcelona Edicions de 1984, una editorial independent que ha esdevingut una referència per als lectors: ha recuperat clàssics oblidats, ha incorporat a la tradició c

Una història d’amor a Barcelona, a finals dels anys vuitanta. I la recerca d’un món personal on es barregen percepcions diürnes i nocturnes, lectures, pel·lícules i cançons pop. Julià Guillamon ha r

Al llarg de nou mesos la novel·la El barri de la Plata de Julià Guillamon, publicada per L’Avenç en català i en castellà, ha fet un recorregut pels escenaris on transcorre l’acció: Toga, Arbúcies, el

Pere CaldersSisaJorge Luis BorgesQuim MonzóGiorgio BassaniMaria Aurèlia CapmanyTerenci MoixJoan de SagarraPau RibaRobert CooverJulià Guillamon ha seleccionat deu entrevistes en profunditat, amb deu e

.

La història del Renault Twingo: un cotxe optimista,de colors vius i cara de bona persona,enmig dels cotxes d’ara. Una faula moderna sobre la pèrduad’innocència i alegria en l’època del turbocapitalis

¿Qué nos une, a nosotros, hombres y mujeres sin heroísmo, a las utopías del progreso y al trabajo industrial de nuestros padres? A partir de esta premisa, Barreiros renuncia a una vida de periodista e intelectual y se lanza a una aventura metafisica: intenta revivir en un espacio cerrado, en un piso, la ilusion de la modernidad, cuando nuevas tecnicas, nuevos usos y materiales abrian perspectivas insospechadas a la humanidad. A lo largo de quince jornadas, reflexiona sobre el ocio, la sociedad del espectaculo, la arquitectura y el urbanismo, el diseño, el cine, el vestido, las derivas urbanas, los objetos, la literatura, la publicidad, el sexo, las relaciones con la naturaleza, los viajes, la familia y el futuro. El resultado es una fiesta del lenguaje, un libro lleno de humor y ternura, protagonizado por un Buster Keaton postindustrial. Una novela obsesiva, erudita y sensacional. (Eloy Fernandez Porta, La Vanguardia) Nunca habia leido un relato tan sugestivo y original en materia y forma. Y tampoco la historia de un desclasamiento, entre la antropologia cultural y la introspeccion mas desoladora. (J. Ernesto Ayala-Dip, El Pais) En su obra narrativa, Julia Guillamon (Barcelona, 1962) combina la ciudad y el campo. Mariposas de invierno y otras historias de la naturaleza (2020) y el libro testimonio Cruzar la...

La literatura, el periodisme, el comic, la fotografia i el cinema mostren el pas d'una ciutat decrepita pero estimada -la Barcelona dels setanta, que va generar un imaginari molt potent-, a la ciutat portmoderna, planificada pels poder publics i els capitals internacionals.