Julià Guillamon

Gabriel Casas i Galobardes (1892-1973) va retratar molts joguets, nens amb joguets i gent gran que no havia perdut les ganes de jugar. Aquest llibre aplega les fotografies que va fer amb nines i ninots, disfresses i cotxes de pedals, des de dues perspectives. D'una banda, presenta les joguines en l'ambient de casa, en una familia menestral dels anys de la Republica. De l'altra, mostra la fascinacio dels joguets, de les botigues de joguets, dels Reis d'Orient i els seus patges. Finalment, inclou un apartat sobre La mascota de la Revolucio, El mes petit de tots (1937), obra de l'escultor Miquel Paredes. Un fotograf extraordinari amb el candor i la malicia d'una criatura.

El barri de la Plata, entre la Rambla del Poblenou, el cementiri i les vies del tren, és el veïnat dels valencians emigrats a Barcelona: una illa enmig de fàbriques i tallers on va néixer un poblet d

Atrapado en la ciudad en la calurosa última semana del mes de julio, el narrador recuerda una escena de muchos años atrás: los niños juegan en la calle del pueblo y, de tarde en tarde, encuentran a u

Carlos Adriano de Souza Vieira, Gabirú, és el nom del davanter suplent de l'Internacional de Porto Alegre que va marcar al F.C. Barcelona un gol decisiu a la final de Yokohama. Mentre a Porto Alegre Gabirú és un heroi, a Barcelona ningú no es recorda del partit ni del jugador. Potser perquè, en el fons, darrere les proclames universalistes de la televisió, els shoppings i les botigues Nike, el futbol és un fenomen local. Com tot. En les seves cròniques per a La Vanguardia, Julià Guillamon ofereix talls de vida immediata: el noi que es vol tornar a lligar la seva antiga nòvia, la senyora que pretén vendre pastissets de Tortosa en un bar de pakistanesos, el planxista que va per les Festes Majors amb una parada de tir, la directora del Museo Nacional de Antropología de Mèxic enforquillada per un toro de cinc-cents quilos. Personatges entre la glòria i l'oblit, símbols de la condició contemporània.

La literatura, el periodisme, el comic, la fotografia i el cinema mostren el pas d'una ciutat decrepita pero estimada -la Barcelona dels setanta, que va generar un imaginari molt potent-, a la ciutat portmoderna, planificada pels poder publics i els capitals internacionals.

Ipuin-bilduma, eleberria eta saiakera literarioa nahasten diren eremu lausoan, liburu bakan honek orainaren eta iraganaren arteko harremanak kontatzen eta esperantzaren eta memoriaren arteko hariak josten ditu. Hiru udatan zehar gertatzen diren hirurogeita bat pasarte dira: leku kuttunei uko egin beharretik hasi eta basora itzultzeko prestaketetara. Etapa bakoitzean, xomorro bat, zubi lanak egiteko prest. Denborari buruzko gogoeta xamur eta umoretsu bat da, haurtzarotik zahartzarorako bidaia, natura eta harremanak birpentsatzeko gonbita. Bizi garen mundu azeleratutik ihes egiteko opari bat, hain ederki idatzia, xomorroak ere polit agertzen baititu.

Un pare, treballador industrial, que va voler ser torero i boxejador. Una mare, filla d& x02019;una família menestral de Gràcia, catalanista i republicana. No va poder estudiar, pero va tenir tota la

L’editorial Alpina, creada el 1946, es un referent de l’excursionisme, amb els seus mapes, popularíssims, i les seves edicions de muntanya. Va neixer immediatament despres de la Segona Guerra mundial, per iniciativa del geograf Salvador Llobet, i va connectar amb la tradicio, tan important, de l’excursionisme a Catalunya, lligada, des del segle XIX amb la literatura i el coneixement de l’entorn. Aquest llibre examina com ha canviat la manera de fer els mapes i en subratlla la dimensio cultural, amb vint-i-cinc recorreguts que combinen textos dels classics catalans amb els mapes Alpina. El punt de partida es la inauguracio de la Font de l’Oreneta, el maig de 1936, que va aplegar a Viladrau poetes i escriptors, en homenatge a Gueraude Liost, l’autor de La muntanya d’ametistes, el gran llibre sobre el Montseny.

¿Qué nos une, a nosotros, hombres y mujeres sin heroísmo, a las utopías del progreso y al trabajo industrial de nuestros padres? A partir de esta premisa, Barreiros renuncia a una vida de periodista e intelectual y se lanza a una aventura metafisica: intenta revivir en un espacio cerrado, en un piso, la ilusion de la modernidad, cuando nuevas tecnicas, nuevos usos y materiales abrian perspectivas insospechadas a la humanidad. A lo largo de quince jornadas, reflexiona sobre el ocio, la sociedad del espectaculo, la arquitectura y el urbanismo, el diseño, el cine, el vestido, las derivas urbanas, los objetos, la literatura, la publicidad, el sexo, las relaciones con la naturaleza, los viajes, la familia y el futuro. El resultado es una fiesta del lenguaje, un libro lleno de humor y ternura, protagonizado por un Buster Keaton postindustrial. Una novela obsesiva, erudita y sensacional. (Eloy Fernandez Porta, La Vanguardia) Nunca habia leido un relato tan sugestivo y original en materia y forma. Y tampoco la historia de un desclasamiento, entre la antropologia cultural y la introspeccion mas desoladora. (J. Ernesto Ayala-Dip, El Pais) En su obra narrativa, Julia Guillamon (Barcelona, 1962) combina la ciudad y el campo. Mariposas de invierno y otras historias de la naturaleza (2020) y el libro testimonio Cruzar la...

Un bellísimo relato sobre la infancia, la memoria y las relaciones familiares, construida sobre la relación del hombre y la naturaleza. Las hermosas descripciones de los insectos sirven como metáfora de la vida y el paso del tiempo, desde la mirada inocente de un niño hasta la desencantada percepción de los adultos. Una obra que aúna la observación de la Naturaleza con la fina descripción de la psicología humana.

Faltaban tres días para Navidad. Cuando abrí la puerta de casa, Cris me saludó con una voz extraña. No se encontraba bien. En la mesa de la cocina había una coliflor blanquísima que estaba preparando para cenar. Estaba sentada en la butaca, tenia mareo y

«"América a Barcelona" es consecuencia de la exposición "Ameria Sanchez. Clàssic, modern, jazz i tropical" que se ha podido ver en el Palau Robert de Barcelona y en la sala de exposiciones de la Libr

El llibre, iniciativa de les Biblioteques de Barcelona, ens acosta als classics de la literatura des de punts de vista inedits, sorprenents, inesperats. Aquest cop, amb un joc de correspondencies fascinant entre textos literaris i joguines, amb moltes fotografies inedites d?escriptors amb els seus joguets: pilotes, nines, cotxes, trens i avions. El llibre commemora els 40 anys del Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres, el tercer mes important del mon, nascut sota la inspiracio del poeta Joan Brossa, amb vocacio artistica, mes enlla del col·leccionisme de joguets.

La temptació d'escriure com un altre autor —en una llengua i un estil manllevats— és tan antiga com l'autoria individual i els primers èxits literaris. Es parodia per riure, per criticar, per exposar idees oposades a les del text o l'autor que es pren com a referència, de vegades s'imita per admiració i, sobretot, per jugar: com una demostració d'habilitat i com un joc d'intel·ligència.Julia Guillamon ha reunit una antologia dels classics de la literatura catalana apò crifa, des de Cerverí El Jove fins a Montserrat Roig i Baltasar Porcel, passant per Josep Pla, Josep M. de Sagarra, Mercè Rodoreda i Rosa M. Arquimbau. Molts d'aquests textos, d'autor desconegut, es van publicar a L'Esquella de la Torratxa, El Be Negre i el Papitu. D'altres han estat escrits per autors com Terenci Moix, Ramon Barnils, Quim Monzó i Sergi Pamies. Amb una pinacoteca apòcrifa de falsos nonells, dalís i mirós.

Les hores noves es un llibre lluminós i vital. Parla de plantes, conreus i besties, de gent que encara viu de la terra i del bosc, de muntanyes i rieres, de cases de pages buides i habitades, dels fenomens atmosferics i dels canvis que es produeixen al paisatge al llarg d’un any, des de la primera pluja de setembre fins a les calorades d’un estiu amb risc d’incendi.Pren com a referent el llibre de Josep Pla Les hores, del 1953, i l’adapta a un entorn canviant en el qual molts hem perdut la relacio amb la natura. En un parell de generacions, la introduccio extensiva de la mentalitat urbana ha transformat la manera de ser al mon. Julia Guillamon observa, explica, conversa amb un antic carboner o amb una colla de peladors de suro portuguesos. Busca formes noves d’anomenar i descriure el lliri, la camelia i la flor d’estepa, el moviment d’un dragonet que ha entrat dins de casa, la sega a la moderna, amb uns grans tractors John Deere. I reviu la historia de l’Emili Soms, l’home que ha recuperat mes de cinquanta varietats de poma perdudes a la vall d’Arbucies. El mon potser no es com voldriem, pero el que tenim te un valor immens.

La història del Renault Twingo: un cotxe optimista, de colors vius i cara de bona persona,enmig dels cotxes d’ara. Una faula moderna sobre la pèrdua d’innocència i alegria en l’època del turbocapital

Un mundo posindustrial de fábricas abandonadas convertidas en talleres y agencias de transporte, un hotel familiar en un pueblo de montaña en los años sesenta, la emigración masiva de valencianos a Barcelona a principios del siglo XX, la vida de las clases populares en el barrio de Gracia, el anarquismo y el pistolerismo. Un paisaje extraordinario para una historia arrebatadora. El barrio de la Plata es el microcosmos donde se desarrolla la tragedia de los padres y el drama de los hijos: la fascinacion de los contrarios, el choque entre diferentes maneras de entender la vida, la cultura como elemento fundamental en la construccion de la identidad contemporanea.