Julià Guillamon, página 2 de 4

Faltaban tres días para Navidad. Cuando abrí la puerta de casa, Cris me saludó con una voz extraña. No se encontraba bien. En la mesa de la cocina había una coliflor blanquísima que estaba preparando para cenar. Estaba sentada en la butaca, tenia mareo y

En la darrera etapa de la seva vida, Salvador Espriu va adoptar un posat greu, transcendent, darrere d'unes ulleres de muntura grossa que li tapaven gairebé tota la cara. Julià Guillamon pren les dar

La literatura, el periodisme, el comic, la fotografia i el cinema mostren el pas d'una ciutat decrepita pero estimada -la Barcelona dels setanta, que va generar un imaginari molt potent-, a la ciutat portmoderna, planificada pels poder publics i els capitals internacionals.

Atrapado en la ciudad en la calurosa última semana del mes de julio, el narrador recuerda una escena de muchos años atrás: los niños juegan en la calle del pueblo y, de tarde en tarde, encuentran a un escarabajo rinoceronte medio muerto junto a la acera. La escena se repetia en unas noches concretas de julio: justo en aquel momento, y no estara alli para verlo. Su compañera duerme en la habitacion de al lado, recuperandose de un derrame cerebral. El narrador se siente como el escarabajo rinoceronte de su infancia: un animal herido, atropellado por la vida, al que siempre le faltaba una pata, apenas se movia y no conseguia levantar el vuelo. A lo largo de tres veranos, Mariposas de invierno y otras historias de la naturaleza reconstruye el universo de las relaciones familiares, vinculadas a los insectos que deambulan por prados y bosques y conviven con la gente. Tres personajes principales sostienen el relato -un hombre, una mujer y el hijo de ambos. El objetivo: volver al bosque tras un largo proceso de cura.Con una sensibilidad extraordinaria, Julia Guillamon nos acompaña al pie de un tilo en plena polinizacion, a una plazoleta frente a un hostal donde revolotean las hormigas aladas, a una casa de campo abandonada donde las mariposas mas bellas sorben la pulpa de las ciruelas. Mariposas de invierno y otras historias de la naturaleza comienza como un bestiario pero despues los insectos pasan a un segundo plano y los insectos son la gente. Esos bichos, reales y extraordinariamente documentados, son en este libro un elemento simbolico para conectar a los vivos con los muertos, el puente de la memoria que une el mundo onirico de la infancia con el desencanto de los adultos. Es tambien la frontera entre la ciudad que ha borrado la naturaleza y el entorno rural que se aferra a ella como seña de una identidad que se desdibuja. Un reencuentro con lo esencial, lo que nos construye y lo que nos sujeta cuando todo parece derrumbarse. Porque cuidando de la tierra nos cuidamos tambien nosotros mismos.

Travessar la riera és una història d𠆚mor. Faltaven tres dies per Nadal. Quan vaig obrir la porta de casa la Cris em va saludar amb una veu estranya. No es trobava bé. A la taula de la cuina hi hav

«"América a Barcelona" es consecuencia de la exposición "Ameria Sanchez. Clàssic, modern, jazz i tropical" que se ha podido ver en el Palau Robert de Barcelona y en la sala de exposiciones de la Libr

Una història d’amor a Barcelona, a finals dels anys vuitanta. I la recerca d’un món personal on es barregen percepcions diürnes i nocturnes, lectures, pel·lícules i cançons pop. Julià Guillamon ha r

Aquest és un llibre ple d’ironia sobre els cotxes de gran tamany i com en una època en la qual el cotxe comença a ser un artefacte qüestionat els fabriquen cada vegada més i més grans i necessiten mé

El barri de la Plata, entre la Rambla del Poblenou, el cementiri i les vies del tren, és el veïnat delsvalencians emigrats a Barcelona: una illa enmig de fàbriques i tallers on va néixer un poblet de

La temptació d’escriure com un altre autor —en una llengua i un estil manllevats— és tan antiga com l’autoria individual i els primers èxits literaris. Es parodia per riure, per criticar, per exposar

Gabriel Casas i Galobardes (1892-1973) va retratar molts joguets, nens amb joguets i gent gran que no havia perdut les ganes de jugar. Aquest llibre aplega les fotografies que va fer amb nines i ninots, disfresses i cotxes de pedals, des de dues perspectives. D'una banda, presenta les joguines en l'ambient de casa, en una familia menestral dels anys de la Republica. De l'altra, mostra la fascinacio dels joguets, de les botigues de joguets, dels Reis d'Orient i els seus patges. Finalment, inclou un apartat sobre La mascota de la Revolucio, El mes petit de tots (1937), obra de l'escultor Miquel Paredes. Un fotograf extraordinari amb el candor i la malicia d'una criatura.

Joan Perucho (1920-2003) és un dels grans escriptors catalans del segle xx. Poeta, novel·lista i crític d''art, la seva personalitat polifacètica abasta àmbits molt diversos: la màgia, la gastronomia

L’editorial Alpina, creada el 1946, es un referent de l’excursionisme, amb els seus mapes, popularíssims, i les seves edicions de muntanya. Va neixer immediatament despres de la Segona Guerra mundial

En l'any del centenari del naixement de Joan Perucho tambe era necessari descobrir la seva faceta com a editor i coneixer una de les aventures editorials barcelonines dels últims anys del franquisme, l'editorial Taber (1967-1971). Frederic Clara la va fundar i va donar a coneixer el gust per la imaginacio, la literatura fantastica, l’hedonisme i l’erotisme. Perucho s'hi va afegir mes tard i la seva personalitat es va projectar en la recuperacio dels classics de la literatura fantastica, en la tria dels llibres rars i curiosos, en la sensibilitat cap al nou llenguatge del comic i en la reivindicacio de la cultura gastronomica.

Aquest llibre ret homenatge a l'artista, la veïna, l'activista i tot el que va ser Núria Feliu. Fruit de la recerca que ha donat lloc a l'exposició "Núria Feliu al Palau (Robert)", aquest llibre recopila gran part de la trajectòria de Núria Feliu, un nom singular en la música catalana, que al marge dels cantautors esdevingué la intèrpret que faltava. Va ser una d'aquelles persones que, en el pas de la dictadura franquista als anys de la transició i la democracia, va tenir molt clar el paper que volia jugar: un paper compromès amb la música, la gent i la llengua catalana. Ho va fer normalitzant l'ús del catala en les cançons de qualsevol gènere: del cuplet al bolero passant pels estandards de jazz, va dur les seves cançons als barris, als pobles i als envelats de tot Catalunya, i les va dur en catala.

Ipuin-bilduma, eleberria eta saiakera literarioa nahasten diren eremu lausoan, liburu bakan honek orainaren eta iraganaren arteko harremanak kontatzen eta esperantzaren eta memoriaren arteko hariak josten ditu. Hiru udatan zehar gertatzen diren hirurogeita bat pasarte dira: leku kuttunei uko egin beharretik hasi eta basora itzultzeko prestaketetara. Etapa bakoitzean, xomorro bat, zubi lanak egiteko prest. Denborari buruzko gogoeta xamur eta umoretsu bat da, haurtzarotik zahartzarorako bidaia, natura eta harremanak birpentsatzeko gonbita. Bizi garen mundu azeleratutik ihes egiteko opari bat, hain ederki idatzia, xomorroak ere polit agertzen baititu.

Enric Cluselles (Barcelona 1914-2014) va ser dibuixant, escultor, decorador i dissenyador de llibres. Aquest llibre en reconstrueix la trajectòria, amb gairebé 300 il·lustracions.

El llibre, iniciativa de les Biblioteques de Barcelona, ens acosta als classics de la literatura des de punts de vista inedits, sorprenents, inesperats. Aquest cop, amb un joc de correspondencies fascinant entre textos literaris i joguines, amb moltes fotografies inedites d?escriptors amb els seus joguets: pilotes, nines, cotxes, trens i avions. El llibre commemora els 40 anys del Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres, el tercer mes important del mon, nascut sota la inspiracio del poeta Joan Brossa, amb vocacio artistica, mes enlla del col·leccionisme de joguets.