En ritmes vells i sons arcaics recull (en versió original i en traducció castellana, el llibre; i recitats pel poeta, el disc) vint-i-quatre sonets de J. V. Foix, la majoria pertanyents a Sol, i de dol (1947). El conjunt ésplenament representatiu d'una fibra central a l'obra de Foix, el gran «investigador en poesia» de la literatura catalana.
Conté caixa + llibret + felicitacions en b/n + CDFacsímils de les felicitacions que J. V. foix va enviar als seus amics entre els anys 1948 i 1976, il·lustrades per artistes com Dalí, Mompou, Ponç, Guinovart, Obiols, Cuixart, Tapies, Jordi, Sunyer, Gali, Fenosa, Miro, Mercade i Amat, amb un estudi de Jordi Cerda Subirachs i un CD amb els enregistraments conservats dels poemes dits pel poeta mateix.
L'editor i llibreter Joan Gili, establert a Anglaterra des del 1934, era el cunyat de J. V. Foix, i un dels seus raríssims confidents epistolars. La lectura d'aquestes cartes permet resseguir amb molt de detall, entre altres coses, la gestacio de Sol, i de dol o Les irreals omegues, llibres de J. V. Foix que formen part de la gran historia de la poesia del segle XX.
Catalans de 1918 recull cinc narracions, o assajos, que porten el nom d'un poeta o filòleg (Pompeu Fabra, Josep Carner, Joaquim Folguera, Salvat-Papasseit, Carles Riba), amics de l'autor i que tenen en comú el més gran interès per la llengua. Constitueixen la primera generació d'escriptors catalans que, segons Gabriel Ferrater, «va preferir la seva expressió personal per damunt de, diguem-ne, l'expressió d'una idea de servei al país i d'organització col·lectiva». Però aquest llibre també pot llegir-se com el diari d'un artista adolescent ala recerca del llenguatge més adequat, o com una successió d'instants fulgurants que Foix ha viscut acompanyat de la gent que més estima i que li han donat l'experiència i la intuïció d'un desig inassolible d'eternitat.
La visió d& x02019;un escriptor excepcional sobre els escriptors i els artistes que mes el van interessar.Els escrits de J. V. Foix sobre literatura i art es van aplegar per primera vegada en un
Entre 1950 i 1976, J. V. Foix va escriure una vintena llarga de poemes per a Joana Givanel de Ventalló com a regal d’aniversari. Aquests són els textos que el lector trobarà recollits en el present v
Un del llibres majors de J.V. Foix. Escrit al llarg de molts anys en sonets classics, tracta la majoria de temes que van ocupar al poeta: la pertinença a una estirp, la recerca del permanent, l'erotisme transcendental i l'efimer i els jocs verbals pirotecnics. I tot aixo dintre d'una tradicio, la llatina, de la qual es va voler sentir part i continuador.
Antics professors despanyol al Lycée de Foix, Marie i Jean Laïlle, la catalana del Vallespir i el pirinenc de Comminges descobriren tant Lérida com Lleida sense privar els seus alumnes de la cul
De la correspondencia entre els que saben escriure, sempre nobtindrem [] la plenitud de la serena bellesa de la paraula ben polsada, escriu Enrique Badosa. El present volum recull la correspondencia que els poetes J. V. Foix i Albert Manent van intercanviar al llarg de mes de trenta anys damistat. Aquestes missives, que versen sobre temes molt diversos, mostren destacables facetes de la personalitat dels autors: un Foix que, en plena capacitat creadora, sovint escriu en vers rimat, i un Manent jove pero en cami de la plenitud literaria; i permeten al lector coneixer els canvis politics i culturals de la Catalunya del segle xx des de la perspectiva de dos homes de lletres.
El 1970 J. V. Foix va publicar un llibre insòlit que concilia poesia i periodisme com ningú no havia fet mai: Allò que no diu «La Vanguardia». El llibre, únic en el gènere del periodisme poètic, comp
