LOLA GONZALEZ MONTOLIO

GENER Els peus nus que boten del llit càlid al terra fred de la cambra ombrosa, a la catifa de rajola hidràulica com lesquema dun brodat de punt de creu, lairina del balcó que macarona mentre lesguard meravellat satura en la nina dulls blaus i pulcra pell, que em mira sols a mi nestic ben certa des del mateix lloc on vaig deixar la garba dherba anit per als camells...Lola González Montolio (Nules, 1945) Ha publicat en aquesta mateixa editorial els llibres A partir dels lliris soterrats, Quan seixala un ocell, i La llavor del silenci. Ha obtingut entre altres els premis de poesia Franscesc Bru de Canals, Ciutat de Vila-real i lAntoni Matutano dAlmassora.

MENTRE DORMS S'acosta amb pas lleuger la fresca matinada, i al meu costat tremola el candenciós alé que em sustenta. Murmuri compassat de mar en calma envoltant el desordre dels teus cabells, quan ja la llum s'enfila pel coixí on aletegen, absents, (...)

Lola González Montolío va nàixer a Nules (la Plana Baixa) l'any 1945. L'única vinculació de l'autora amb el món de la literatura ha estat la seua passió per la lectura i una activitat poètica de portes a dins, manifestada en decidir-se a participar en alguns certàmens literaris. Ha publicat en aquesta mateixa col·lecció els llibres A partir dels lliris soterrats y Quan s'eixala un ocell.

Premi de Poesia Ciutat de Vila-real 2005.