Un erudit francès als anys vint i una guionista de cinema a la dècada dels vuitanta, moguts per interessos ben diversos, segueixen, cadascú en la seva època, el rastre de Renée Vivien, poeta d'origen anglès i expressió francesa que va viure a París a principis de segle. Aquesta recerca es combina amb l'aparició d'un seguit de personatges que la van conèixer i que en rememoren la vida breu i intensa. Així, per les pàgines de La passió segons Renée Vivien i en el marc bigarrat i apassionant de la belle époque, hi desfilen des d'un burgès lletraferit amb qui la poeta manté un idil·li epistolar en l'adolescència fins a la cambrera que la va servir tota la vida, passant, entre d'altres, per una baronessa emparentada amb la més alta banca jueva, una princesa turca, una coneguda transvestida descendent de Napoleó, cortesanes de luxe doblades d'escriptores i, sobretot, la famosa Amazona, inspiradora de Renée Vivien, però també de Colette, Rémy de Gourmont, Radcliffe Hall i Djuna Barnes.
Il·lustrat per Carolina T. Godina, aquest tercer àlbum il·lustrat de Sembra Llibres, que presenta un nou format més reduït i una coberta en relleu, és tot un homenatge a una de les veus més important
Maria-Merce Marçal novel·la la figura de Renee Vivien, la primera poeta que va cantar obertament l’amor entre dones despres de Safo.Un erudit frances als anys vint i una guionista de cinema a la decada dels vuitanta, moguts per interessosben diversos, segueixen, cadascu en la seva epoca, el rastre de Renee Vivien, poeta d’origenangles que va viure a Paris a principis de segle. Aquesta recerca es combina amb l’apariciod’un seguit de personatges que la van coneixer i que en rememoren la vida breu i intensa.
Un erudit francès al llarg dels anys vint i una guionista de cinema a la dècada dels anys vuitanta, moguts per interessos ben diversos, segueixen, cadascú en la seva època, el rastre de Renée Vivien,
«La primavera de 1998 Maria-Mercè Marçal enllestia un recull de poemes amb la intenció de presentar-los als Jocs Florals de Barcelona, però el seu estat de salut no li ho permeté, moria a principis d
La present edició vol posar a l' abast del públic jove l'obra d'una autora jove, perquè Maria-Mercè Marçal tenia vint-i-set anys quan va publicar Bruixa de dol. Es tracta d' una obra compromesa amb la vida, amb la llengua i amb l' amor i la llibertat, temes que l'autora tracta amb formes poètiques populars i clàssiques alhora, i amb imatges que reclamen una lectura alternativa i agosarada perquè expressen la seva vivència de dona i de feminista. Mercè Otero Vidal procura acompanyar la lectura d' aquesta obra de Maria- Mercè Marçal des de la seva experiència de professora de secundària i des de la coeducació i la ginecocrítica. La fecunditat de l' entramat de forma i fons en la poesia de Maria-Mercè Marçal es podria comparar a l'arrapament de l'heura que tan significativa i important va ser en la seva vida i en la seva obra. Bruixa de dol és una obra amb una dinàmica progressiva que va d'un jo més íntim a un nosaltres col·lectiu, les dones (fades i bruixes), més èpic.
La present edició vol posar a l'abast del públic jove l'obra d'una autora jove, perquè Maria-Mercè Marçal tenia vint-i-set anys quan va publicar Bruixa de dol. Es tracta d'una obra co
Els poemes d'aquest recull són plens d'imatges, i les imatges són plenes d'imaginació com si la poeta no hagués oblidat mai del tot aquella nena que era que potser ja jugava amb paraules que cascavellejaven com follets: paraules plenes de màgia per donar un sentit més ric i bell a les coses, a l'experiència, al món.
Diré tu cuerpo como un conjuro de platay reptaré tu nombre de sima vorazcon el deseo izado bajo tormenta.Con este terceto, la poeta Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952 - Barcelona, 1998) no solamente reúne las palabras esparcidas a lo largo de su sextina, rematando su clave estrófica, sino que, en un ejercicio mayor de recomposición, resume su pensamiento, prístino tratado de literatura: el deseo poderoso, la palabra deseante, el cuerpo que aparece, un triple movimiento para conjurar el mundo, diciéndolo, para que exista. Un tipo de lenguaje que, siguiendo a Paul Preciado, es una «tecnología de producción de subjetividad», exactamente la misma usada por el Yahvista, ese narrador lleno de amor y furia del Antiguo Testamento en el que alguno ha visto la escritura de una mujer de la corte del rey Salomón.
"Durant molts anys -escriu Maria-Mercè Marçal el 1995- he escrit només, o fonamentalment, poesia, i la poesia ha estat el meu esquelet intern, la meva manera de dir-me a mi mateixa, d'ordenar provisionalment amb la paraula el caos que
Recuperem l'obra d'una autora jove, perque Maria-Merce Marçal tenia vint-i-set anys quan va publicar Bruixa de dol. Es tracta d' una obra compromesa amb la vida, amb la llengua i amb l' amor i la lli
Com explica Marçal en el proleg a la primera edició deáLa germana, l’estrangeraá(1985), el volum arreplega poemes escrits al llarg de quatre anys (1981-1984). Des de les sextines deáTerra de Maia—que primer s’havien publicat independentment el 1982 sense gaire exit— fins al darrer poema de "Sang presa", ens trobem amb unajoaque cerca definir-se en relacio a l’altra, ja sigui la filla o l’amant.
p Maria-Mercè Marçal ens endinsa en el món dels sentiments, de les emocions. Ens submergeix en els grans temes universals de l’ésser humà: l𠆚mor, la solitud, la mort, la rebellió, la p
p i Raó del cos /i , obra pòstuma de Maria-Mercè Marçal, en paraules de Pere Gimferrer una de les nostres veus poètiques més altes , és el seu últim recull poètic que ens ha llegat. /p p Del pròl
