MARK PLANELLAS WITZSCH

L'empordanès Jaume Miravitlles i Navarra (1906-1988) va ser un dels polítics i escriptors més polifacètics del segle XX. Amic íntim de Salvador Dalí i d'altres il·lustres empordanesos, aviat va abraçar la causa separatista de Francesc Macià. La seva ideologia revolucionària el va fer conèixer presó i exili diverses vegades al llarg de la seva atzarosa i apassionada vida. Durant la guerra civil es va posar al davant del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, i és universalment reconegut com el creador del primer departament de propaganda modern. Contràriament al que això podria induir a pensar, Miravitlles no usà la imatge i la paraula per deformar els fets, sinò per il·lustrar i difondre moltes de les conquestes d l'ideari i l'obra republicana. Convençut i il·lusionat, hi vessà la seva personalitat oberta i bondadosa. I segurament, en mostrar-se tal com era, humanista i amable, no féu sinó reflectir el tarannà de la seva terra. En una ocasió André Malraux presentà Miravitlles a l'escriptor John dos Passos com "el somriure de Catalunya", epítet que va plaure sobremanera el figuerenc i que al·ludia al seu caràcter jovial. No és cert que, a banda de totes les dificultats pròpies d'aquella primera meitat del segle XX, el projecte social, polític i cultural de Miravitlles i de molts de la seva lleva estava amarat d'aquest somrís? En commemoració del 20è aniversari del seu traspàs, per tal d'establir una anàlisi completa de la figura de Miravitlles, en què tampoc falta un examen a voltes més crític, ha vista la llum El somriure de Catalunya, un retrat biogràfic de Jaume Miravitlles/s

DALÍ SILENCIAT parteix de la voluntat d'aproximar-se a l'empordanès més universalment conegut, com a un català més, idea que, degut a la seva senzillesa, sembla no haver estat assumida suficientment. Tot posant-nos en la pell d'aquest paisà, que hagué d'empassar-se dues dictadures, l'expatriació i la repressió d'un règim feixista, anem assimilant, tràngol rera tràngol, les escomeses anticatalanistes que marcaren i trasbalsaren al personatge. Afectat per la por profunda que en resultà, hom explora les transicions del separatista més perillós de la comarca -segons la policia de l'època- fins a l'autoproclamat pagès que, de forma soterrada, s'obsedeix en el rescat, i el retorn a la Idea -com escrigué Josep Vicenç Foix-, de l'estirp catalana. En establir una complicitat amb el geni i el seu temps, Mark Planellas-Witzsch pretén, d'una forma amena i, a voltes, irònica, que cadascú s'apropi a Dalí com bonament li plagui, en haver bandejat prèviament el prejudici i la distància que sovint plana damunt la nostra relació amb el figuerenc. Ací, DALÍ SILENCIAT, que és potser la vertadera vida secreta del geni, assoleix una triple fita: restituir el context en què s'insereix la seva vida, tot dissipant aquell vell mite del desamor del pintor vers Catalunya, i, de retruc, homenatjar a tots aquells catalans que sofriren les mateixes agressions; destacar la conquesta cultural col.lectiva i compartida, de la qual brolla la seva genialitat; i cohesionar la dispersió de perspectives que, en ignorar, totalment o parcial, el rerafons català, són insuficients a l'hora d'assimilar per què Dalí visqué com ho féu. Tot això, insisteix l'autor, sense renunciar a un humor i a un constant sentit lúdic, que a voltes agafa les embranzides pròpies de la novel.la històrica.