Miquel Batllori

Records personals i últims escrits és un repàs de la vida i lobra de Miquel Batllori. El volum aplega les memòries de Batllori, enriquides per a la seva inclusió a lObra completa, i completades amb reflexions personals sobre els seus escrits i amb un seguit de testimoniatges autobiogràfics: levocació de la seva infantesa -amb els rituals de la manera de viure de lalta burgesia barcelonina de començament de segle xx-, lhumorisme -a través duna conversa radiofònica amb Ramon Barnils, Quim Monzó i Jordi Vendrell-, la religiositat, i levocació de la influència que Gracián exercí en la seva manera de viure i de pensar. El volum inclou també els últims escrits de Batllori, és a dir, els treballs redactats durant elprocés de publicació de lObra completa. El lector té, doncs, a les seves mans totes les claus per a entendre una personalitat intel·lectual de primera magnitud en la història cultural europea del segle xx.

Miquel Batllori i Munné nasqué a Barcelona Il doctubre de 1909. El 1928 es llicencià en filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona i ingressà a la Companyia de Jesús. El 1940 fou ordenat sacerdot i lany següent es doctorà en història amb premi extraordinari a la Universitat de Madrid. Fou professor dhistòria, lletres i filosofia a Mallorca de 1941 a 1947, director de la revista Archivum His-toricum Societatis lesu de Roma de 1951 a 1969 i de 1974 a 1981, professor dhistòria moderna a la Facultat dHistòria de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma de 1952 a 1955 i catedràtic dhistòria moderna daquesta universitat de 1955 a 1980. Nés professor emèrit des de 1981. La seva insaciable curiositat intel·lectual lha dut a investigar aspectes tan diversos com Ramon Llull i el lul·lisme a Europa, Arnau de Vilanova, la família Borja, lHumanisme i el Renaixement, la incidència de Trento, Baltasar Graciàn, la cultura dels jesuïtes del s. XVIII, la independència de lAmèrica espanyola, Jaume Balmes i Ignasi Casanovas, lArxiu Vidal i Barra-quer... Tanmateix, lautor ha tingut sempre lencert de situar els temes de què tracta en un context universal i en aquest sentit, és especialment rellevant linseri-ment de la cultura catalana dins de la cultura europea del moment. És membre de gran nombre de corporacions doctes i, entre els molts testimonis de reconeixença que se li han tributat aquests anys, destaquem el Premi Lletra dOr el 1980, la Creu de Sant Jordi el 1982, la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio el 1984, la Medalla dOr de la Generalitat de Catalunya el 1985, el Premio Nacional de Historia de Espana el 1988, el Premi dHonor de les Lletres Catalanes el 1990, el Premi Lluís Guarner de la Generalitat Valenciana (1991) i el Premi Príncep dAstúries de Ciències Socials el 1995 i el Premio Nacional de las Letras el 2001.

Balmes, Ehrle, costa i Casanovas van ser uns homes dEsglésia amb preocupacions intelálectuals i oberts a la seva societat. De Balmes, Batllori sinteressà per vessant polític i les preocupacions socials.Franz Ehrle, medievalista, prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana i cardenal bibliotecari i arxiver de lEsgésia romana, digué a terme la seva activitat erudita a Roma, tot i que en diversos viatges destudi vingué a lArxiu de la Corona dAragó de Barcelona, trvà amistat amb Francesc de Bofarull i fou membre corresponent de la reial Acadèmia de Bones Lletres. Costa i Llobera, en canví, és lintroductor i, en conseqüència, un precursor del Noucentisme. Batllori en llegí i nadmirà les obres quan estudiava a la Universitat de Barcelona i sinteressà per levolució estètica de lautor de les Horacianes. Casanoves, biógraf i editor de Balmes i amic de Costa, tingué una estreta relació amb Miquel Batllori: des de la biblioteca Balmes, que havia desdevenir un centre intelálectual de primer nivell, lo proposà el tema dinvestigació en què més ha treballat. Lassassinat del pare Casanovas el setembre del 36 i el resultat de la Guerra Civil trastocaren profundament tant aquells plans com les directrius de les institucions que Casanovas havia impulsat. Tot i així, la Biblioteca Balmes publicà des de 1943 les Obras del P. Casanovas, en divuit volumns ordenats pel pare Batllori i encapçañats per una extensa biografia de Batllori, tribut al mestre tràgicament assassinat pels uns i injustament oblidat pels altres.