MIREIA VIDAL CONTE

«Així, de la ferida –de la cicatriu mateixa– sorgeix la força, la paraula motriu, vivificadora, que ofereix, desprèn, catapulta un nou ésser: “jo que sóc només lloc” afirma. És un moment epifànic, la

MIREIA VIDALEs tracta dun trajecte, dun intent de recerca afamada de veritat. Com en daltres poemaris, es tracta dun recull de moments de lucidesa, dinconsciencia absoluta que acosten a l'autora a la realitat que viu, la qual queda reflectida en el poemari. Es tracta dun poemari influenciat, sobretot, per veus de poetes femenines que l'autora considera indispensables com Teresa Pascual, Brigitte Oleshinski, Alejandra Pizarnik, Dulce Chacon, Nicole Brossard, Gina A. Laplace.. i, evidentment, la mateixa Maria Merce Marçal. IX Premi Maria Merce Marçal, 2007

XLI Premi Recull. Premi Benet Ribas, 2005

T'espanta el somni de l'aigua del riu que inunda la passarel·la de la platja fins a ocultar-la. Penses que és la mort però t'alleugereix el fet d'haver nedat en l'aigua de l'Ebre. La maternitat també

A partir de la idea de resseguir l’empremta de Virgina Woolf en la literatura catalana, Mireia Vidal-Conte desplega un projecte literari ambiciós en què, combinant fragments narratius amb d’altres mé

Mireia Vidal-Conte va crear l´espectacle poètic Com elles, representat, fins ara, amb Odile Arqué, Marc Romera i direcció de Sebastià Portell.