MIREIA VIDAL CONTE

MIREIA VIDALEs tracta d'un trajecte, d'un intent de recerca afamada de veritat. Com en d'altres poemaris, es tracta d'un recull de moments de lucidesa, d'inconsciència absoluta que acosten a l'autora a la realitat que viu, la qual queda reflectida en el poemari. Es tracta d'un poemari influenciat, sobretot, per veus de poetes femenines que l'autora considera indispensables com Teresa Pascual, Brigitte Oleshinski, Alejandra Pizarnik, Dulce Chacon, Nicole Brossard, Gina A. Laplace.. i, evidentment, la mateixa Maria Mercè Marçal. IX Premi Maria Mercè Marçal, 2007

«Així, de la ferida -de la cicatriu mateixa- sorgeix la força, la paraula motriu, vivificadora, que ofereix, desprèn, catapulta un nou ésser: "jo que sóc només lloc" afirma. És un moment epifànic, la poeta s'ha desprès de tot tipus de noses, cada cop més nua.» [del pròleg de Lluïsa Julià]

Mireia Vidal-Conte va crear l´espectacle poètic Com elles, representat, fins ara, amb Odile Arqué, Marc Romera i direcció de Sebastià Portell.

XLI Premi Recull. Premi Benet Ribas, 2005