DANIEL MONTAÑA

Qui és i què fa Sicona? És una formiga de la Vall de Boí, als Pirineus, que fa un viatge a les illes Formigues, a la Costa Brava. Se'n va a un congrés de formigues. Pel camí viu diferents aventures i

Es n'adonem o no, vivim del passat molt més del que imaginem, tot i que cal aprofitar bé el present per preparar un futur molt millor als qui vindran. Maneres de pensar i de fer, que diferencien un poble d'un altre, tenen arrels molt més fondes del que pensem. Fins n'hi ha que provenen de la prehistòria, com ara les petites variants dialectals, sobretot les fonètiques, diferents d'una comarca a l'altra i, a vegades, fins d'un poble a l'altre, pel fet d'haver estat territori de tribus històriques diferents. Però no hem d'anar pas tan enllà: les facècies i canvis de jurisdicció en l'edat mitjana van ser l'origen dels actuals límits parroquials primer, i dels nostres municipis, després. […] Conèixer el que hem estat és imprescindible per conèixer a fons el que som i el que volem i hauríem d'esdevenir.

En les últimes dècades del segle XIX els quadres formats a la Universitat de Barcelona van prendre una cada vegada més activa participació en el catalanisme polític. En aquest llibre sofereix la rela

_Paradisos rurals_ descriu el recorregut vital de Prudenci Bertrana i Aurora Bertrana per la comarca del Bergueda (la Pobla de Lillet, Berga, la Nou de Bergueda i Vilada). Enamorat dels boscos, les muntanyes i la natura, Prudenci Bertrana es va deixar seduir per les excel·lencies dels paisatges berguedans que li cantava un amic poeta i va decidir passar-hi els estius amb la familia. Fugint de les aglomeracions i el soroll, es va anar acostant cada cop mes a la tranquil·litat que buscava i va plasmar les seves sensacions amb la ploma i els pinzells. Aurora Bertrana, la dona inquieta i viatgera que es va donar a coneixer amb els relats sobre els paradisos oceanics, va arribar al Bergueda seguint les petjades primer del seu marit i despres dels seus pares. Quan va tornar de l'exili, cansada i amb les forces minvades, va recuperar les amistats berguedanes d'abans de la guerra i va establir vincles amb altres persones, que es van convertir en la seva segona familia. En la recerca incansable de la tranquil·litat, al Bergueda va trobar un paradis per descansar i escriure. Les seves despulles reposen al cementiri de Berga.

«Encara que tinguis els ulls tancats i no puguis dir res, estic segur que em sents, Joan, amic meu, i que aquestes cançons seran un bàlsam que t'ajudarà a recuperar-te. Com sempre, només depens de tu