Núria Perpinyà

Ensayo de tono ameno sobre maestros y funcionarios con tres puntos de interés: Crítica al espíritu mecánico y gregario, asumiendo que la rutina no es la enemiga, sino un primer paso para avanzar. Gen

Las criptas de la crítica recorre los territorios de la crítica literaria del siglo XX y nos desvela las ideologías que merodean en el mundillo literario. Cada una de ellas está ilustrada con un comentario sobre la Odisea de Homero, para que sea mas evidente la perspectiva particular que se adopta en cada capitulo y para paliar la falta de ejemplos practicos de la que adolecen la mayoria de los libros teoricos.

Mistana es un poble de quaranta egoistes, amb quixots, perdedors i malalts que tan aviat desperten la nostra simpatia com la nostra aversió. Com tot espai tancat, aquest poble perdut i emboirat escla

Tres professors universitaris de cal·ligrafia (Rafel Bràssica i Felip Mistral, i la catedràtica Joana Sempere) i una alumna (Acàcia Aramont) conviuen i s'enfronten al llarg d'un curs acadèmic especialment agitat. Està en joc la naturalesa de la seva càtedra, i la raó de ser de la disciplina humanística que practiquen. El món antic, artesanal i erudit, entra en conflicte amb les noves tecnologies. Sorgeixen tensions, expectatives diverses, maniobres encobertes. I, naturalment, històries del passat, que sempre pesen. Els Cal·lígrafs, la primera obra dramàtica de Núria Perpinyà, és una comèdia divertida i intel·ligent, que retrata les ambivalències de les relacions personals i caricaturitza les interioritats de la vida acadèmica. També és una reflexió colpidora sobre l'art i el món de l'educació.

La pianista Olívia Kesler busca la seva casa, però es resisteix a confinar-se mentre cerca un refugi personal per viure. Olívia vol una casa prou acollidora per compondre les seves partitures i la seva llar. Al llarg d´un periple immobiliari ple de sorpreses, que és un viatge musical i al mateix temps una odissea arquitectònica, seguim pas a pas els neguits i els pensaments d´Olívia Kesler, autpentic fil conductor d´unes històries que pagina rere pàgina van prenent consistencia novel·lística.

Audiolibro.

Una dona amb els cabells glaçats irromp al refugi Quesler, al cor dels Tammarians, a punt de desmaiar-se. El René, el guarda, corre a ajudar-la i aconsegueix reanimar-la després d’aplicar-li cures am

Perpinya, novelista, ensayista y dramaturga, nos propone una obra interdisciplinar -con la que obtuvo el XII Premio Málaga de Ensayo- que sistematiza el concepto del caos a través de la Teoría del Caos, ilustrándola en ámbitos literarios, artísticos, políticos, sociales y sanitarios.El caos está más organizado de lo que pensamos. No es anarquía. En Física, el caos tiene reglas: irregularidad, extrañeza, multiplicidad, velocidad, entre muchas otras. Lo curioso es que las propiedades de la materia agitada no solamente se encuentran en el universo sino que también las posee el arte experimental, la posverdad y los cataclismos sociales.El ensayo analiza el caos moderno artístico, social y político a través de la caología, traduciendo y adaptando la física a las humanidades de una manera clara. Estableciendo un sistema de comparaciones entre la teoría física, la posverdad, la epidemiología y el arte, la tesis de Caos, virus, calma reside también en que la deconstrucción, el nihilismo y el relativismo han sido los padres de la posverdad. O, mejor dicho, de la posfalsedad.

La cadira trencada. Teatre català d'avantguarda (2018) recull cent anys d'avantguarda del nostre teatre català. Si en alguna cosa és rica i capdavantera la nostra cultura, és en teatre. Aques

El vicio (2018) es una obra sobre la adicción a internet. Su ambientación es futurista y próxima vez. La historia se desarrolla en un psiquiátrico a la montaña donde se rehabilitan personajes peculiares: un político estresado, un bromista que no calla, una wonder woman y una chica existencialista excesivamente refinada. Estamos ante un experimento virtual y social creado y escrito online. El vicio incluye más de mil de tuits colgados en la red. Dada la popularidad de internet, la autora consideró que le sería adecuada una escritura colectiva. Quién sabe, es posible que este libro contenga algún tuit suyo. De lo que no dudamos que tenga móvil y que, poco o mucho, estáis viciados ...

Una novel·la fantàstica que ens descobreix un món futur que podria ser el nostreSom al segle XXIII. S'han acabat les guerres i el menjar tradicional, els robots formen part de la família i tots els

Mira quantes ratlles escric. Et parlo amb els núvols que van i venen per separat. Desapareixen en el trànsit com paraules perdudes. Escriptura blanca i fugaç que no sap qui la llegirà.

"Els privilegiats" és una de les novel·les que fan que l'inici de la temporada no sigui gens feixuga. Després de guanyar el Premi Nacional de la Crítica, Núria Perpinyà ens presenta Els privilegiats, una esplèndida novel·la que narra la vida dins d'un museu, el museu Filantròpic, i que reflexiona sobre l'art i la creixent tendència del turisme cultural, cada dia més de moda. Text de contraportada A partir d'un variadíssim mosaic de protagonistes, els vigilants del museu, cada un amb el seu caràcter i les seves manies, Núria Perpinyà basteix una sòlida novel·la còmica en la qual les lluites i conflictes que se solen produir en els entorns laborals són el fil conductor. En la seva coneguda vocació de recerca i descobriment de noves formes literàries, Núria Perpinyà fon, a Els privilegiats, la tradició novel·lesca amb la dramàtica i ens presenta una obra que es pot llegir com una novel·la o com una obra de teatre, i que reeixeix esplèndidament en les dues possibles vessants. Plena d'humor negre i de ritme molt àgil, Els privilegiats és una llegidora novel·la per als amants del "dolce fare niente", i consolida la Núria Perpinyà com una de les veus més importants de la narrativa catalana contemporània.