Octavi Egea

L'acció transcorre en una casa de platja, prop de Los Angeles, EUA, entre la tardor de 1960 i l'hivern de 1963.El Teddy -un prestigiós escriptor- visita la Maggie per dir-li que li han comprat els drets d'una novel·la per fer-ne una pel·lícula, però que, en contra dels seus desitjos, la productora no la vol a ella com a protagonista. Amb la Maggie hi ha l'Alan i el Jason, amb qui ha compartit un dia de sexe i alcohol. Al llarg de vuit escenes assistim al procés de degradació física i mental de la Maggie i al seu tràgic final.Malgrat que els personatges de la Maggie i del Teddy estan inspirats en la Marilyn Monroe i en el Truman Capote, Lost Persons Area és una obra de ficció.

Hi ha dies que comencen girats: el despertador no sona, l'aigua de la dutxa surt freda, la llet de l'esmorzar crema, la Mireia no troba el treball d'angles que ha de presentar a primera hora... Quan es al carrer s'adona que s'ha deixat l'entrepa. Torna a pujar, se'n va la llum, l'ascensor s'atura, tot es fosc, silenci... unes veus al repla. No es possible, hi ha hagut un assassinat?

Quadern de Treball Lector per a nois i noies del segon cicle d'Educació Secundària Obligatòria, per treballar conjuntament amb la lectura del llibre Jordi d'Urtx, d'Octavi Egea. La línia de quader

Al principi del segle XVII es va estendre per Catalunya una terrible caça de bruixes. En Jordi d'Urtx veu com empresonen, jutgen i condemnen els seus pares per culpa del fals testimoni de la propia avia, i ha d'escollir entre intentar alliberar-los o fugir i salvar les seves germanes.

L'Albert és a casa seva, jugant amb la Play; la seva mare el crida per anar a sopar i... de sobte es troba en el 1214, al mig de la batalla de Muret! A partir d'aquest moment es veurà immers en una aventura sorprenent al costat d'un infant feble i desvalgut, però posseït d'un gran coratge, anomenat Jaume. Junts, l'Albert i el Jaume iniciaran un camí que els durà des del castell de Simó de Monfort, a Carcassona, al setge de Peníscola i des d'aquí, ja en solitari, el Jaume seguirà fins a convertir-se en un dels personatges més brillants de la nostra història i també de la nostra llegenda: Jaume I el Conqueridor. Tots aquests esdeveniments són presentats amb una perspectiva adequada al públic al qual va dirigit l'espectacle, és a dir, amb una intenció didàctica

En el cim d'un penya-segat que dóna a la mar oberta, hi ha un far amb la casa adossada, on hi viuen el faroner, la seua dona, els dos fills bessons, de quinze anys, i la filla menuda. Una nit, els dos xics desapareixen. El pare sap el secret. La mare viu el dolor. Passen tretze anys sense tenir-ne cap noticia. I, un dia, arriba al poble un jove mariner. Ningu no sap qui es ni que ha anat a fer-hi Pero ell te la clau del secret. I, els lectors el trobaran arraulit a les pagines d'aquest text teatral.

Una reflexió, en forma de thriller, sobre la morbosa atracció que exerceix el mal i de com, per molt que ens repugni, no podem apartar-ne els nostres ulls.

A Venècia hi ha fantasmes que coneixen de primera mà la història d'una relíquia que va d'amagatall en amagatall des dels temps bíblics. Però també hi ha tres joves, la Gemma, l'Oriol i el Gerard que, tot i tenir la intenció de gaudir del carnaval venecià, acaben ficats en una sessió d'espiritisme amb una mèdium cega, un assassí a sou i una nena sense carn ni ossos. Un relat d'aventures que ens endinsa en el misteri i la intriga de la mà de tres joves molt més agosarats del que es pensen.

Barcelona, 1950. Una època fosca, trista, de falsa moral, d’hipòcrita acceptació de les convencions socials. Una època en què, malgrat tot, es podia gaudir d’una vida fàcil, regalada, si s’escollien

Juanita i Fabio són dos adolescents, fills d'emigrants. Viuen i estudien a Brooklyn i un dia decideixen faltar a l'institut i anar a passar la jornada a Manhattan. El que comença com a diversió es converteix en un malson quan son confosos amb uns delinquents i es veuen obligats a fugir i amagar-se. No tindran cap altra ajuda que la d'uns altres adolescents, emigrants clandestins que malviuen escapant de la policia i de les bandes rivals. La crua realitat els fara questionar-se la lletra de la canço "Imagine" de John Lennon. ¿Son ells uns somiadors per creure que un dia el mon sera unic, que no hi haura ni cobdicia ni fam i que es viura en pau?

El component principal del teatre és la llibertat del dramaturg per copsar la realitat i plasmar-la directament damunt l’escenari. L’escenari, doncs, gràcies a les convencions teatrals, és el món.