OCTAVI MONSONIS

A l'aigua sembla que no puguen deixar-se marques; ara bé, és envoltats d'aigua com rebem les marques més definitives. De manera que a l'aigua tornem per esborrar uns camins i encetarne de nous. Als tres relats d'aquest recull són els camins d'aigua els que porten els protagonistes a descobrir-se, a viure canvis, a intuir esperances i deixar les tornades enrera. Els canals d'Amsterdam convencen Julieta Mir que els somnis són la millor realitat; en un trajecte fluvial destrellatat; Pepa i els amics no participen de la bogeria col·lectiva ni l'aigua pot ofegar l'esperança; Carles Cordellat espera que les onades de la mar li retornen allò que a viscut, però el temps, que sempre és nou, li fa encetar nous camins en la mar. L'aigua és, en definiva, l'embolcall on es gesten els devenirs dels personatges d'aquestes històries.

PREMI VILA DE TEULADA 2003Un grup d'estudiants desorientats i perduts en la gran ciutat es veuen impel·lits a relacionar-se a fi de no ser engolits i diluits en l'anonimat de l'urbs. A mesura que el temps avança, naixera l'amistat i tambe l'amor o, poter, l'atraccio sexual. Els conflictes que sorgeixen a partir d'aquest moment seran acarats pels personatges de manera insolita i aquests assumiran que tal vegada no val la pena resoldre'l, si s'ha de produir com a consequencia un distanciament o un trencament de la relacio.

Narra les vicissituds d'uns personatges en l'època més fosca de la dictadura franquista: la vida difícil, d'anihilació de persones, d'idees, de fam. Vida també de vegades alegre, amb les ganes de viu

Un home madur i benestant ha perdut la memòria. S'escapa de l'hospital on està ingresat i, sense diners, ha de viure al ras. S'adonara que la llei del carrer és molt dura. Amb un estil plàstic, i amb molta força i agilitat, ens presenta els seus protagonistes com un reflex d'una part de la societat valenciana -conservadora i depredadora alhora-, de la desmemòria dels orígens i de la pèrdua d'identitat.