Oriol Pi de Cabanyes

A Sobre Maragall, d¿Ors, Espriu, Porcel i altres (Pla, Pujols, Gaziel, Vicens Vives, Rodoreda, Foix, Bartra, Brossa, Rosselló-Porcel, Màrius Torres, Jordi Sarsanedas, Josep Benet, Max Cahner, Albert

Profusament mutilada per la censura franquista, es presenta per primera vegada al lector en la seva versió original Oferiu flors als rebels que fracassaren, una de les novel·les més emblemàtiques de

L'obra construeix un fris sobre autors, obres i moviments de la literatura catalana que va començar amb Glossari d'escriptors catalans del segle XX (2003) i A punta d'espasa. Noves glosses d'escriptors (2005). Es tracta d'un tercer conjunt de "glosses" -o reflexions de lliure interpretació- que, generades com a peces d'articulisme literari, tenen molt a veure amb l'assaig breu i, de vegades, també amb la crònica i el memorialisme.

Viaje literario y fotográfico por un conjunto de castillos habitados de Cataluña.

L'Empordà, el melic del món és el resultat d'una exploració. Combinant la crònica i la reflexió, el reportatge i la memòria personal, aquest llibre-escriptura és un viatge en l'espai i alhor

En sis blocs d?escriptura (El nostre paisatge; Unes imatges de referencia; Uns quants parents; Galeria d?artistes; Uns quants personatges; Els misteris del Garraf) l?autor ens presenta imatges, histories, anecdotes i personatges que li permeten reflexionar, historiar, descriure, passejar? al voltant d?allo que de mes singular aplega el territori vilanovi i del Garraf. La llum blavissa de Vilanova, el far i les terres de l?Havana, el cor insepult de Macia, la carpa Juanita, l?artesania del vi i artistes com Joaquim Sunyer, Cardona Torrandell, Salvador Massana, Joaquim Mir i E.-C. Ricart, son, entre altres, objecte d?acostament literari per part de Pi de Cabanyes.

En la bibliografia sobre la història medieval de Catalunya, que és extensíssima, hi faltava un llibre daquestes característiques. Un llibre rigorós, documentat, capaç de fer entendre el passat duna manera amena i alhora susceptible de suggerir el sentit de la vida que encara avui es conserva en els castells que han sobreviscut a més de mil anys dhistòria. Els escrits dOriol Pi de Cabanyes i les imatges de Manel Armengol ens introdueixen en les intimitats dun món exclusiu, de difícil accés, tancat per la seva pròpia naturalesa. No hi veiem només els merlets o les muralles o, simplement, les ruïnes. Hi veiem la gent, el parament de la llar, la decoració, el mobiliari, la mentalitat de lèpoca feudal, les maneres de viure. Castells habitats de Catalunya és una porta oberta a un món de pedres vives. Aquest «viatge» literari i fotogràfic pels quinze millors castells habitats de Catalunya és un viatge no a la recerca dun temps perdut sinó a la conquesta dun temps retrobat en els tràfecs de lexistència daquells que els han habitat o que encara els habiten.

La bibliografia que ha generat el Modernisme és extensíssima i els enfocaments, molt diversos. Cases modernistes de Catalunya és fruit d'una tria personal del seu autor que es materialitza en vint-i-tres cases localitzades en diverses comarques de Catalunya, projectades per diferents arquitectes, alguns dels quals amb una destacada personalitat: Gaudí, Jujol, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i altres.Independentment dels estudis exhaustius o de l'observació tècnica que s'han fet del Modernisme arquitectònic i de les espectaculars creacions artesanes que l'acompanyen, hi ha un especte que s'escapa de l'anàlisi que només es pot fer amb la raó. L'expressivitat, l'energia, l'anticonvencionalitat del modernisme estimulen a fer-ne una lectura subjectiva, una interpretació totalment lliure. La millor manera d'aproximar-s'hi, segons ens explica Pi de Cabanyes, és precisament arriscar-se a expressar sense prejudicis el cúmul d'impressions que cada casa suggereix i a aventurar-se, com ell ha fet, a donar-hi un sentit.Aquest 'passeig' literari és també fotogràfic. Les vint-i-tres cases, la seva aparença i el seu esperit es converteixen, gràcies a l'art de Toni Catany, en una exposició visual e més de dues-centes foros en color d'aquest món màgic i ple de singularitat del Modernisme.

Monografía sobre el pintor tarrasense Josep Roca-Sastre i Muncunill, nacido en 1928, y su evolución artística. El autor defiende el derecho del pintor por elegir, en un determinado momento de su vida, un camino artístico propio, al margen de las vanguardias de la época, optando por expresar sus preocupaciones artísticas mediante el realismo y la figuración, cambio que tuvo lugar hacia la mitad de la década de 1960 y bajo la influencia de Cézanne.

La cultura que ens salva i altres escrits combina la nota d'actualitat amb el referent historic. El recull continua Glossari d'escriptors catalans del segle xx (2003), A punta d'espasa (2005), Pedra sobre pedra (2007), Sobre Maragall, d'Ors, Espriu, Porcel i altres (2013), Columnes i davantals (2015) i Senyes i aproximacions (2018), tots ells en aquesta mateixa col·leccio. 'Des del punt de vista intel·lectual, Oriol Pi de Cabanyes es, sense dubte, l'escriptor mes preparat de l'anomenada Generacio dels 70, la generacio que ell mateix va ajudar a definir' (Agusti Pons). 'Novel·lista, contista, assagista, historiador, memorialista, cronista de viatges, critic d'art i literatura, i articulista, Pi de Cabanyes es autor d'una obra general de gran diversitat, fecunditat i qualitat. I el que acabo de dir no es pas del domini comu com hauria de ser' (Sam Abrams). L'obra assagistica de Pi de Cabanyes 'ens remet a una gran epoca de l'assagisme catala: alegria de contar, felicitat bibliografica, alegria d'haver llegit molt. Podriem dir que l'estil de l'autor prove d'aquells prosistes que ara ens manquen i que ens guiarien millor que els boxadors de les xarxes'. (Andreu Navarra)

L'obra de Gaudí és una obra oberta que Oriol Pi de Cabanyes llegeix d'una manera personal i creativa. Amb Gaudí, una cosmogonia l'escriptor vol acostar-se