PIUS PUJADES

El llibre està dedicat a un personatge de fort arrelament a la ciutat de Girona i a la província. S’hi recullen centenars de dibuixos-acudits, molts dels quals van ser realitzats a la barra del Bar L

´Ara, ja hi ha algunes generacions de gironins que no han vist les fires enlloc més que a la Devesa. Imaginar-les a la Gran Via sembla una fantasia delirant. Peró bé que s´hi havien celebrat... En el fons, en el cor de les coses, mai no hi ha gaires canvis, peró a la pell, a la forma, tot canvia. I molt. Les págines de Trenta cares, trenta creus i una de canto en són una constatació amena, lleugera, farcida d´anécdotes, que remarca la grácia dels detalls. Quina distáncia hi ha, no solament en el temps, sinó també en els costums, en els hábits, entre aquelles fires de mitjan segle XX i les d´ara, a la primera década del XXI! Entre les fires d´una postguerra difícil i aclaparada, d´una ciutat sotmesa a una ocupació forastera -per bé que, com passa sempre, més de quatre nadius en treien profit, hi col·laboraven i s´hi sentien a gust- i les d´una ciutat benestant, próspera, turística i complaguda d´ella mateixa com és la Girona d´ara.´