Quim Curbet

"Aquest llibre és un recull d'històries explicades amb la mirada cruel d'un nen i passades pel sedàs de la memòria innocent d'un adult, que es mira el pit per contemplar un estrany múscul que batega, just en el lloc on ens dolen els records. És una capsa plena de petits bocins de vides, que van encaixant en una mena de puzzle, en el qual la imatge final és el retrat d'un poble, que vivia -sense saber-ho- l'únic present possible de gent que parlava en prosa i que somiava en blanc i negre, somnis d'art i assaig. És bàsicament la història d'una confessió, la història d'una vida que foren moltes vides, anònimes, grises en un país llunyà, en una ciutat assetjada i en un barri que un dia fou un poble i que ara ja no és res: com totes les coses sublims."

Premi Cadaques a Rosa Leveroni 2011Amb ulls de vidre experimenta amb la composició tipogràfica dels poemes, amb jocs visuals de diversa mena, sense renunciar en cap cas al ritme, la rima i la música.

Narrativa catalana

Quatre llibres han congriat la Copia de seguretat de 2011 ença. Poemes que shan fet i shan desfet en vers i en prosa, que han vorejat els camps de la voluntat expressiva i tots els camins de les vicissituds formals. Versos que han esdevingut prosa poetica cisellada, carreus numerats que marquen el temps i les hores. Proses que han empres la via del vers sense concessions a la comoditat metrica. El poeta ha deixat hores de torn modelant el fang del llenguatge, cercant el guany de la paraula. La seva aposta ha estat convicta i valenta i es per aixo que la capacitat comunicativa de la poesia de Quim Curbet ateny, en aquest conjunt dobres, el triomf de la lirica.

“En aquella epoca ara ja tan reculada i en una ciutat petita i trista, la realitat era basicament monocroma. Des dels vestits de la gent fins als colors de les façanes, tot era mes aviat gris i fins i tot a la naturalesa li costava ensenyar els colors.” L’epoca es la posterior al 1939, i la ciutat petita i trista, on el lector entreveura Girona, podria ser qualsevol ciutat catalana d’aquell temps. Es un ciutat que ha perdut la Guerra Civil, i que ha vist com els franquistes afusellaven un dels seus mes il·lustres homes de lletres. I es a partir d’aquesta realitat que el narrador ens proposa un recorregut, entreteixit pels records familiars, per un temps vençut i per un pais sotmes. I ho fa amb la savia i elegant combinacio de text i il·lustracio —en blanc i negre, es clar, feta per l’autor mateix— que atorga al llibre una especial qualitat. “Diuen que un recorda el que vol o pot recordar, o el que ha decidit recordar. Jo recordo els meus records i els records d’altres”, escriu l’autor. I afegeix: “i quan no en tinc me n’invento de nous”, perque al capdavall, al que assistim es a un exercici literari, no pas nostalgic pero si ple de recança i tambe d’