Rafael Casanova

PLAÇA REDONA Excés de llum dissol la llum. Latència d'un consum absurd. Un excés de jo tanca balcons de veu Sol sense mi, descanse de ser jo sobre la nit dels arbres, batec. Delicada follia, la brisa entre la pluja, peresa de felicitat. Sense tristesa espere aquesta absència, diàleg de silencis, l'escriptura. Sobre la nit arbrada, solar és la ciutat. I carn del vent la companyia escrita. Futur humà, la plaça que ens emigra.