Ramon Solsona

La línia blava és una línia de metro. És també el marc d’un seguit d’històries que arrenquen al començament del viatge. A mesura que el metro avança, els protagonistes s’incorporen a la novel·la sense saber-ho i les històries creixen, convergeixen, s’esquiven o bé es modifiquen les unes a les altres sense que ningú n’arribi a ser conscient. Al final, totes les cartes estan marcades i el lector coneix el passat, el present i el futur dels personatges.Línia blava explora la curiositat instintiva de les persones: l’observació, la tafaneria fantasiosa, la tendència de la naturalesa humana a inventar i a fabular. Això és Línia blava: un vagó de vides i, doncs, d’històries.

Esta novela nos presenta, en dos momentos cronológicos distanciados (unos días del verano de 1970 y la nochevieja de 1999), el salto de la juventud a la edad adulta. Bajo la despreocupación aparente de unos jovenes que cumplen el tramite de las milicias universitarias en Castillejos, se configura una historia de amistad, de lealtad y de traicion. Gracias a un habil juego de perspectivas, el lector recompone una historia que parecia concluida. Cuando la accion regresa al lugar al que los personajes habian jurado no volver jamas, el transcurso del tiempo ha modificado el paisaje y los protagonistas han adquirido la densidad y la profundidad que otorga el paso de los años. Ramon Solsona se nos descubre en esta novela como un maestro a la hora deconjugar registros opuestos, un tono acido con otro mas intimista.

L’autor "es conscient que la fúria espanyola podria generar mes llibres de versos satírics que tots els volums de l’enciclopedia Espasa""Nomes cal engegar la ràdio, obrir els diaris o seguir els tele

Premi Sant Jordi 2010 Una mirada burleta sobre els models familiars d'avuiUn antic músic d'orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L'home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de familia que no enten. El mon va molt de pressa. Descol·locat pero gat vell, mira al seu voltant amb una mirada caustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L'home de la maleta n'ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la familia, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s'ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.

Traducción de Juan Bonilla

Una novel·la de Ramon Solsona que dona resposta als enigmes de la vida.«No malvenguis els pianos» són les últimes paraules d’en Péter, un restaurador de pianos d’origen romanès que s’ha mort sobtadam

«No malvenguis els pianos» són les últimes paraules d?en Péter, un restaurador de pianos d?origen romanès que s?ha mort sobtadament. A pesar de tractar-se d?un món que li és del tot desconegut, la se

La gran novel·la de Ramon Solsona, entre l'Alemanya de l'emigració i les vinyes del Priorat.L'Elvira i el Tomas passen pel túnel del temps cap enrere. Van del telèfon mòbil als primers televisors en blanc i negre, de la plenitud professional als orígens humils. Travessen l'amor i el desamor, la salut i la malaltia, afronten cruïlles que canvien el curs de les seves vides, descobreixen el sexe, cada vegada són més joves, fins que tenen tot el futur per escriure. El temps passa per tothom. Per l'Elvira, que neix al Priorat inclement d'abans de la revolució del vi. Pel Tomas, fill d'una portera que viu en un semi-soterrani. El temps passa també per la corrua de famílies emigrades a Alemanya als anys seixanta. I passa per un teixit de personatges carregats d'històries i d'humanitat. Quan, al cap dels anys, l'Elvira es retroba amb les amigues, "entre totes formaven una enciclopèdia de la vida viscuda". La trobada es converteix llavors en "un mirall veraç, potser cruel, del pas pel túnel del temps".

Aquesta novel·la ens presenta, en dos moments cronològics distanciats (uns dies d’estiu de 1970 i el cap d’any del 2000), el salt de la joventut a l’edat adulta. Sota la despreocupació aparent d’uns

Quan va aparèixer Figures de calidoscopi, la crítica va saludar amb entusiasme la descoberta d'un escriptor de qualitat indiscutible. Ara, amb aquestes narracions, Solsona ens dóna una nova prova de

Aquesta novel.la és, a més d’una farsa despietada dels nostres dies, un disbarat. DG és un deliri hiperbòlic que escorxa totes les professions i es permet llicències estilístiques, històriques i d’ul

Les col·laboracions periodístiques de Ramon Solsona són seguides, cada cop més, per un públic fidel i entusiasta. Aquesta fidelitat—mantinguda gràcies a una rara complicitat amb el lector diari, una

Abans de morir sobtadament, el Péter va deixar un encarrec a la Mei, la seva parella dels últims anys: "No malvenguis els pianos". El Péter es dedicava a la restauració i a la compravenda d'aquests instruments. La Mei té una agència de viatges però es proposa complir la missió del seu home com un deute d'amor i vendre els pianos d'un en un. Per la botiga de música passaran personatges de tota mena, i la Mei s'enfrontara a situacions inesperades, còmiques o tragiques, que li obriran algun interrogant, alguna sorpresa. Un cop venuts tots els instruments restaurats pel Péter, la Mei voldra tancar el cercle i fer un viatge fins als orígens del seu home, conèixer la mare, la germana, l'entorn... el passat del Péter, en definitiva. Però de vegades el passat fa por, perquè no és passat.

No tornarem mai més! Amb aquest càntic s?acomiada un grup de joves de Castillejos, el campament militar on porten dos estius complint el tràmit de les milícies universitàries l?any 1970. Amb l?eco de

Ostia Antica esdevé, per un tràgic accident, el centre i el focus d'atenció en la memòria d'un jove vidu, en l'intent de fixar el fugor d'una vida apagada (la de la seva dona) abans que no es corqui