ROBERTO MOSQUERA

La figura de Bartomeu Roselló-Pòrcel està lligada, des del mateix instant de la seva mort, a una imatge mítica: la de l intel·lectual precoç i renovador que desapareix a les portes de la seva maduresa poètica, i el rastre del qual és seguit per les generacions posteriors amb, de vegades, una immoderada dosi de veneració o, si més no, de respecte. En ell es reconeix, encara que no sempre va ser així des del primer moment (almenys a Mallorca), més que no pas un magisteri, el lligam amb un món cultural desaparegut a causa de la Guerra Civil, que va fer de les restes del naufragi un erm difícil de reverdir i, sobretot, els convertí en el reducte d una resistència silenciosa. La figura de Bartomeu Roselló-Pòrcel está ligada, desde el mismo instante de su muerte, a una imagen mítica: la del intelectual precoz y renovador que desaparece a las puertas de su madurez poética, y cuyo rastro es seguido por las generaciones posteriores con, a veces, una inmoderada dosis de veneración o, cuando menos, de respeto. En él se reconoce, aunque no siempre fue así desde el primer momento (al menos en Mallorca), más que un magisterio, el vínculo con un mundo cultural desaparecido debido a la Guerra Civil. En aquel páramo difícil de reverdecer, Rosselló-Pòrcel fue símbolo de una resistencia silenciosa.