Santiago Riera

La novel·la La ciutat del desig constitueix el segon volum d'una trilogia, iniciada amb La ciutat del canvi (Lo Marraco, núm.87) que se centra en l'urbs de Barcelona. La trama d'aquesta novel·la històrica, l'acció de la qual discorre entre 1835 i 1912, és un relat de ficció que es projecta sobre el rerefons de la Ciutat Comtal. L'autor no tan sols en reprodueix alguns dels esdeveniments més significatius sinó que intenta dibuixar una societat que ha configurat la història posterior catalana. Ideologia i política, però també amors i desamors, diners i infidelitats, èxits i fracassos, desitjos i desesperances, s'hi donen la mà.

La presente colección, que pretende resultar útil tanto a los estudiantes universitarios como al público interesado en el desarrollo del fenómeno histórico- científico, se presenta en conjunto como un panorama general de la Ciencia desde la prehistoria hasta nuestro tiempo, relacionando de manera significativa los avances científicos y tecnológico con el desarrollo social, histórico y cultural de las civilizaciones en que se produjeron. La obra, profusamente ilustrada y acompañada de textos, gráficos, documentos originales, bibliografías y cronologías, ha sido realizada por profesores universitarios, todos ellos destacados investigadores, aunando el imprescindible rigor científico con la claridad expositiva y metodológica necesarias para posibilitar su utilización por los lectores.

Amb Moments crucials de la història d´Europa, Santiago Riera i Tuèbols ens explica alguns esdeveniments que al seu parer han conformat, per bé o per mal, l´Europa actual, des de la crema a la foguera

A Ciència, romanticisme i utopia l'autor examina tres temes poc presents en les obres d'història. El primer, la ciència romantica, en la qual sobresurt la figura de Goethe, l'últim "home savi" que fa gala d'un saber integral. EL segon, el paper que la ciència i la tècnica van tenir en el conjunt de la doctrina de Saint-Simon i, sobretot, dels seus deixebles -partidaris acèrrims del progrés tecnològic. I en tercer i darrer terme, la rellevancia que tant la ciència com la tècnica tenen en les prediccions de futur, en especial en la segona meitat d'aquest segle, en el marc d'una nova utopia gairebé exclusivament tecnocientífica. Al llarg del llibre es fa palès, entre aquests tres temes en aparença tan diferents, el lligam existent: la recerca d'una societat millor, és a dir, la utopia. Aquesta obra clou la trilogia iniciada amb Mes enlla de la cultura tecnocientífica i continuada amb Orígens i evolució de l'Univers, publicades també per Edicions 62.

###############################################################################################################################################################################################################################################################

Santiago Riera i Tuèbols ens ofereix una ambiciosa panoramica de la història de la ciència a Catalunya des dels temps moderns als contemporanis. Explica com la revolució científica va passar de puntetes pel nostre país. Com, a la segona meitat del segle XVIII, es produí un redregament de la cultura científica bo i aprofitant el veïnatge de Franja. Un procés estroncat amb l'absolutisme de Ferran VII, però que es va reprendre amb els nous aires liberals, especialment amb la restauració definitiva de la Universitat de Barcelona i l'impuls de les ciències de la terra a finals del segle XIX. Riera assenyala que el tret que caracteritza aquest procés discontinu de l'avençg científic fou el de ser un país receptor i no creador. Amb tot, remarca el període de vint-i-cinc anys de plenitud comprès entre la Mancomunitat de 1914 i la Generalitat republicana, en el qual el desig de connectar amb Europa fou indiscutible. Després, el buit, la manca de llibertat i l'aïllament fruit del franquisme van portar, altre cop, el retard científic a Catalunya tot i els esforços individuals i col·lectius per eludir-lo.

###############################################################################################################################################################################################################################################################

La novel·la La ciutat de les pistoles narra les vicissituds del moviment anarquista des de la bomba del Liceu fins als fets de maig de 1937, d'una banda, i les vicissituds cintífiques i ciutadanes de l'astrònom Josep Comas i Solà, amb simpaties anarquistes, de l'altra. Els personatges de ficció s'introdueix en aquest marc històric per tal de completar el dibuix de la societat catalana en el primer terç del segle XX, un període agitat i llunyà en què la violència de les pistoles es barreja amb l'alegria del Paral·lel.