Santiago Rusiñol

Introducció i propostes de treball a càrrec de Ramon Bosch i Bosch.L’alegria que passa (1898) planteja l’enfrontament de l’artista i la societat, un contrast entre el món ideal del poeta i el món mat

Aquesta edició de L'Auca del senyor Esteve pretén ser una eina didàctica que apropi un dels autors més creatius de la literatura catalana als lectors més joves. Es presenta la novel·la amb un estudi preliminar que contextualitza època, autor i obra i es proposa una anàlisi literària a partir d'un seguit d'activitats de caire molt divers. L'auca del senyor Esteve fou escrita el 1907. És un exemple perfecte de novel·la modernista de fons costumista on Rusiñol, fent servir la tècnica de l'auca, explica la trajectòria ascendent d'una família, propietària d'una botiga de vetes i fils anomenada La Puntual, amb la intenció de satiritzar els costums de la petita burgesia catalana. El conflicte es produeix quan l'hereu decideix ser artista i s'enfronta amb els propòsits purament materialistes de la seva família. L'autor aconsegueix, d'aquesta manera, mostrar les tensions modernistes entre l'intel·lectual i la societat burgesa. De L'Auca del senyor Esteve se'n feu la versió teatral, el 1917 (Edicions 62. Col. Butxaca).

A la primera dècada del segle XX, en un clima d’ebullició social a Catalunya, en plena lluita política entre catalanistes i republicans, Santiago Rusiñol es decanta, superada la seva etapa simbolista

En Josepet de Sant Celoni és el fill, probablement, d’un secretari d’ajuntament caracteritzat pels seus pocs escrúpols amb el diner públic. Després d’explicar-nos les circumstàncies del seu naixeme

Publicada originalment el 1914, i guardonada l’any següent amb el premi Fastenrath, aquesta novel•la és una paròdia del Quixot. L’argument és sorprenent, tot i que sembla inspirat en un cas real: un

Cal al final de la seva vida, Santiago Rusiñol va aplegar en aquest petit volum les sentencies morals que havia anat elaborant al llarg dels anys. Nascudes de lescepticisme profund amb que observava la societat del seu temps, les Maximes i els mals pensaments revelen no nomes el peculiar sentit de lhumor i la ironia agredolça que sempre havien acompanyat Rusiñol, sino tambe una visio melancolica, amarga i desencisada, de lexistencia. Al costat de la satira estripada contra les dones i els metges, hi trobem la seva desconfiança cap a la politica i cap al progres i, en el fons, envers la propia condicio humana. Ara be, tal i com adverteix el mateix Rusiñol, en lultima mostra del seu escepticisme, al capdavall tots aquests pensaments poden escriures a la inversa.

Amb viatge a París, tres pintors modernistes catalansRamon Casas, Santiago Rusiñol i Miquel Utrilloens guien pel París artístic de finals de segle XX i ens ajuden a descobrir-lo a través d una crònica amena, plena de contrastos, d humanitat i sempre viva. Casas hi posa els dibuixos i unes cròniques que, juntament amb les d Utrillo, són publicades a «Pèl i ploma« l any 1900 arran de l Exposició Universal de París. Santiago Rusiñol hi posa la resta: els reportatges de la seva estada a París els anys norantes que publica originalment en castella a «La Vanguardia» i que publiquem aquí en catala. El conjunt és el retrat d una ciutat, però també d una època, d un món, d una gent que els autors van saber descobrir, analitzar i descriure amb mirada nova i gens convencional. Nova edició, il"lustrada, del llibre publicat per primera vegada el 1980 a La Magrana. Amb pròleg de Francesc Fontbona. Dins de l Any Rusiñol

Una sucesión de viñetas de personajes perdedores, descritas con humor y ternura. Un espléndido y divertido abanico de personajes prototípicos, entre pintorescos y patéticos de la España de los albores del siglo XX (niños prodigio, emigrantes ilusionados, poetisas desaforadas, músicos aficionados, inventores, oficinistas entregados, policías sin vocación, etc.), abordados en sus peripecias vitales (en las que aspiran a más de lo que pueden abarcar), por el gran humorista de la época. Santiago Rusiñol fue un pintor y escritor barcelonés (en castellano y en catalán) hijo de industriales acomodados, si bien optó por la vida bohemia en vez de, como le correspondía, dirigir la empresa familiar. Empezó exponiendo su obra en Barcelona y luego permaneció un tiempo en París, en donde conoció a las grandes personalidades del tiempo y generó incontables anécdotas. Su fuerte personalidad y su gran sentido del humor le convirtieron en un personaje legendario de su tiempo. Entre su abundante obra literaria permanecen varias piezas clásicas. Falleció en Aranjuez mientras pintaba los famosos jardines de la localidad, hacia los que experimentaba una singular predilección.

L'auca del senyor Esteve és una de les obres més ambiciopses i populars de Santiago Rusiñol. Inicialment va ser escrita i publicada l'any 1907 com a novel·la. Més tard, va ser adpatada per al teatre -que és la versió que ara presentem- i es va estrenar el 1917. L'auca del senyor Esteve és una característica novel·la modernista, en la qual el senyor Esteve, personatge principal de l'obra, que assolirà categoria d'arquetipus de la petita burgesia barcelonina, té un fill que vol ser artista, amb tot l'idealisme que aquesta decisió implica. A través d'aquesta oposició, Rusiñol planteja una de les qüestions més decisives del modernisme: la relació de l'artista amb la societat burgesa

El senyor Esteve, personatge principal de l'obra, que assolira categoria d'arquetipus de la petita burgesia barcelonina, té un fill que vol ser artista, amb tot l'idealisme que aquesta decisió implica. A través d'aquesta oposició, Rusiñol planteja una de les qüestions més decisives del modernisme: la relació de l'artista amb la societat burgesa, que es resol, al capdavall, en un pacte.