Stefano Maria Cingolani

Text adaptat. Adaptació, introducció i propostes de treball a cura de Toni Sala

La Memòria dels reis, d'Stefano Maria Cingolani, és el primer estudi de conjunt que s'ha fet de les quatre grans cròniques de la història medieval de Catalunya. Des de sempre s'ha considerat que les obres que ens han llegat Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III el Cerimoniós constitueixen el monument més impressionant de la literatura històrica catalana de tots els temps, i també uns dels llegats més valuosos de la historiografia universal. A través de l'estudi del Llibre dels Feits del rei Jaume, el Llibre del rei En Pere, de Bernat Desclot, el Llibre, de Ramon Muntaner, i el Llibre del rei Pere III el Cerimoniós, l'autor traça una rigorosa i apassionant panoràmica sobre els segles centrals de la història medieval de Catalunya, i reflexiona sobre el valor de la història i la llegenda, i sobre el sentit que té la memòria com a element de pervivència de la identitat històrica de Catalunya.

Esta obra constituye un hito de la historiografía catalana, la primera crónica que describe la historia de la dinastía condal de Barcelona, empezando por sus orígenes míticos con Guifre el Pilós y continuando de manera mas documentada con los condes barceloneses y reyes de Aragon. Escrita en latin por los monjes del monasterio de Santa Maria de Ripoll, su redaccion inicial fecha de finales del siglo XII, y fue continuada con añadidos posteriores hasta el final del siglo XIII, incluyendo todo el reinado de Jaume I el Conquistador. Esta edicion se complementa con otros textos historiograficos vinculados en Ripoll, como la Brevis Historia, una cronica de la historia del monasterio redactada a mediados de siglo XII, sin duda basada en la documentacion del archivo monastico y que fue utilizada como material para la primera redaccion de la Gesta Comitum.

El somni d'una cultura proposa una lectura nova i exhaustiva de l'obra mes emblematica i controvertida de Bernat Metge, amb la finalitat de descobrir-ne i interpretar-ne la complexa problematica literaria, etica i humana, i alhora amb la voluntat de reivindicar-li, a aquesta figura singular de les lletres catalanes, una talla europea que el fa digne de ser estudiat al costat dels grans innovadors culturals de les acaballes de l'Edat Mitjana.

Es parla molt de poesia, de com ha de ser i de com no, i hi ha centenars de poetes publicats, i a saber quants d'inèdits. No sé si considerar-me un poeta, perquè no sé ser-ho. Només he escrit uns poe

Jaime I el Conquistador (1208-1276) es uno de los monarcas más controvertidos; apreciado y respetado en Valencia y Mallorca, mirado con mayor recelo o incluso denostado en Aragón y Cataluña, sin su reinado la historia europea hubiera sido muy distinta. Stefano Cingolani traza la biografía de Jaime I incardinándola en el contexto histórico en el que se desarrolló, así como en la a veces conflictiva red de relaciones personales, familiares y de poder en que tuvo que moverse. Pero sobre todo, mérito destacado de Cingolani es el haber repasado con detenimiento la fuente principal para conocer al rey Jaime, el Libro de los hechos, para dilucidar no sólo cuánto hay de magnificado o de difuminado, sino también qué hechos fueron interesadamente callados por el monarca y a qué intereses respondían estos silencios. Un estudio sugerente, con momentos de suspense interpretativo e incluso con un punto de audacia, pero a la vez impecablemente documentado. Quizás estemos ante el libro definitivo sobre Jaime I, y sin duda ante su biografía mejor planteada y escrita.

Pere el Gran (1240-1285) és un dels més importants reis de la Corona d'Aragó. La seva conquesta de Sicília i Malta obrí a la Corona les portes d'Itàlia i de la Mediterrània central i oriental. Home de caràcter decidit, autoritari i aventurer, lluità contra les més grans potències del seu temps, el rei de França, el rei de Nàpols i el Papa, i les va vèncer. El rei Pere tenia una visió política dels seus estats oposada a la del seu pare, Jaume I el Conquistador. Tot i que intentà implantar-la, l'oposició de la noblesa d'Aragó i de Catalunya, i la difícil situació internacional -ja que el rei estava excomunicat i a punt d'entrar en guerra amb França-, li impediren instaurar-la per complet. No obstant això, el seu fill Alfons tornà a unir per uns anys allò que el rei Jaume havia separat. Al marge de l'extensa obra erudita inacabada de Ferran Soldevila, publicada per l'IEC entre 1950 i 1962, i de les dues biografies de Pere el Gran que aquest mateix autor va publicar els anys 1955 i 1963, no existeix cap altra obra moderna sobre aquest monarca. El present estudi, si bé manté una línia divulgativa de fàcil lectura, compta amb una investigació innovadora i rigorosa, ja que aprofita una enorme quantitat de documents inèdits, molts dels quals eren desconeguts fins avui. Aquesta obra ens proporciona una narració exhaustiva i rica en detalls, alhora que revisa profundament la imatge que es tenia de la personalitat i de l'obra política del rei. A més, obre noves perspectives a la investigació i satisfà la curiositat d'un públic lector no especialitzat, expectant després de l'obertura de la tomba del rei i l'estudi de la seva mòmia.

El rei Jaume I és la figura central en la història dels països que van formar la Corona d'Aragó. Ell mateix va voler que així fos considerat i, per això, va dictar personalment un llibre d'història, la seva autobiografia, el Llibre dels fets, perquè les seves gestes quedessin gravades per sempre en la memòria futura. Però, ¿què hi ha de veritat en aquest llibre? Rei de personalitat complexa, a vegades turmentada, sempre fortíssima, Jaume I, gran polític, va tenir una precoç sensibilitat pel que fa al valor de la seva imatge pública i a la importància de la seva comunicació. Prendre, doncs, El llibre dels fets com un relat històric ajustat a la realitat, com han fet la majoria d'historiadors antics i moderns, pot haver forjat una imatge esbiaixada de Jaume I. Lluny de tota celebració retòrica, ara, per primer cop, Stefano Maria Cingolani fa una revisió crítica d'El llibre dels fets, i presenta una nova biografia de Jaume I en què aprofundeix en els detalls més íntims de la seva psicologia i de la seva acció, tot fent emergir un rei diferent al que estem acostumats, un rei inèdit i, alhora, més viu, humà i proper.