Teresa Costa-Gramunt

Es pot veure l'escala com a metàfora del desig humà d'ascensió. I també com a símbol de l'eix del món: arbre, pilar i cordó umbilical que lliga el món celeste amb el món terrestre. [...] Escala per on pugen i baixen els àngels bíblics, ingràvides, alades figures del món del mig, i s'experimenta el desig d'ascensió com una esperança, com una fe, com un impuls. [...] L'escala en posició horitzontal també és un pont. Els ponts comuniquen dues ribes i també dues realitats. Així, tant les escales verticals com les horitzontals posen en diàleg el món dels vius i el món dels morts, o el temps i l'eternitat, el que mor i reneix, el jo amb el tu, el pas d'una banda a l'altra, el somni i la vigília, el ple i el buit.

Sota el títol de El saber del cor trobem set narracions d'un extraordinari lirisme on l'autora ens presenta un seguit de relacions sentimentals duals entre personatges famosos i el seu entorn familiar o amical: la tibantor gèlida entre Cécile Éluard i la seva mare Gala Dalí; la néta menyspreada pel seu avi com és el cas de Marina Picasso; la muller dedicada en cos i ànima a l'absorbent marit representada per Anna Murià, esposa d'Agustí Bartra; l'estimació modèlica entre les dues germanes Zambrano, María i Araceli; l'artista incomprès i la seva dona fidel, William i Catherine Blake; la primera dona occidental que va poder veure la ciutat sagrada dels lames del Tibet, Alexandra David-Néel, i el seu fill adoptiu; i finalment la investigadora que es capbussa en el mite d'Andrés Petit o Quimbisa, religiós sincretista cubà. El saber del cor és una autèntica joia per als amants de la literatura amb fondària. Llibre amb il·lustracions d'Adelaida Murillo

Estem davant del darrer recull de poemes de Teresa Costa-Gramunt, i en ell hi trobarem aquella petita o gran llum que ens orienta en la foscor. Com diuen mestres antics: No apareix l'estrella fins que l'anima del viatger no la necessita per al viatge. L'e

I els motius de la poesia? Són els motius de la vida en totesles facetes de la seva celebració, però també en les cares dela mort, del dolor o de la injustícia: la insofrible injustícia quepren la pau del cor, que roba l'alè vital. La poesia hi responescrivint. Als marges o alla on sigui. Una rebel.lia, tot i quesense sang ni crits. Alguns d'aquests motius són a El somriurede l'esfinx perquè tu, lectora, lector, en puguis treure el teupropi entrellat. Així és la poesia: una donació que va d'unama a l'altra, on donar i rebre és el mateix..

El filòsof José Ortega y Gasset deia que l amor és un génere literari. L amor escrit és una creació que s emmiralla en l amor real que té molts rostres, tonalitats i nivells: des del més carnal fins

Què tenen, els exlibris, que enamoren a primera vista? Per una banda, la singularitat d’aquestes peces de paper amb una il·lustració impresa, una marca que uneix els llibres d’una biblioteca personal

###############################################################################################################################################################################################################################################################

És una resposta tan valenta com reflexiva a un tema candent: la llengua catalana en perill. Perque "cada dia s’encenen llums vermells d’alarma respecte del català. És per aquest motiu

«El camp de la creació artística feta per dones, tot i que cada vegada menys, continua marcat per prejudicis androcèntrics. Sembla un deure intel·lectual de les dones col·laborar a tornar a situar l'