Teresa Juvé Acero

Teresa Juvé Acero (Madrid, 7 de febrer de 1921) és pedagoga i escriptora. De pare català i mare madrilenya, va estudiar a l’Institución Libre de Enseñanza i després a l’Institut-Escola Ausiàs March de Barcelona, ciutat on viuria la Guerra Civil. Acabat el conflicte va haver d’exiliar-se amb la seva família a França i es va instal·lar a Tolosa de Llenguadoc, on va ser enllaç de la Resistència francesa i on va estudiar llengua i literatura occitanes. Es va casar amb el polític català Josep Pallach i Carolà i s’establí a París, on es llicencià en filologia i literatura comparada i fou professora de filosofia i lletres. El 1963 va quedar finalista del Premi Nadal amb la novel·la La charca en la ciudad, que es publicaria a l’Argentina. El 1969 crea una escola d’estiu per a estudiants francesos a Roses i el 1970 Juvé i Pallach tornen definitivament a Catalunya. A més de mantenir una col·laboració plena en la lluita política, tots dos són també professors de la Universitat Autònoma de Barcelona, Pallach de pedagogia i Teresa Juvé de literatura occitana. A la mort del seu marit, Teresa s’estableix a Esclanyà. Ha escrit llibres sobre la memòria dels exiliats i una sèrie de novel·les, de tall detectivesc i històric, amb el portantveus del rei Jaume Plagumà com a protagonista que resol un seguit de crims enigmàtics. A Meteora ha publicat La trampa, L’arbre trencat, El degollador de Vallvidrera i La ruta de la mort de la sèrie detectivesca del portantveus Jaume Plagumà, i Tu ets jo, la seva esplèndida autobiografia. Teresa Juvé va rebre l’any 2010 la Creu de Sant Jordi i és l’actual Presidenta d’Honor de la Fundació Josep Pallach. La Generalitat de Catalunya ha commemorat oficialment durant el 2021 els 100 anys del naixement de Teresa Juvé.