Toni Orensanz

Un joven pianista de Chicago se alista a las Brigadas Internacionales y viaja a la España de la Guerra Civil en lucha contra el fascismo, donde perderá el brazo derecho. De regreso a los Estados Unidos, el suyo sera un relato de superacion que lo convertira en una leyenda de la bohemia artistica de Chicago, en un storyteller prodigioso y en un pionero de la contracultura, que nos contara, como si de un libro de caballerias se tratase, la historia norteamericana de la segunda mitad del siglo XX.Fue un superviviente que se aferro a la vida. Una leccion ambulante de resistencia y de superacion sonriente. Un perdedor entre perdedores al que nada termino de salir bien, pero del que todos se encariñaban. Un idealista a quien la vida maltrato con saña, obligado a descubrir demasiado pronto que la vida iba en serio y que, pese a ello, se obstino en vivirla hasta no poder mas. Sin resentimiento. Mentor espiritual y guru salvador para muchos, aunque el no supiera redimirse, como los buenos mesias. Un hombre esencialmente libre y de una cierta candidez. Un buen tipo. Un amor. Un idealista iluso. Un maestro of the streets. El pianista de un solo brazo. Aquel pecador tan agradable. El rey de los callejones.

Tots els pobles són plens d'històries on, gairebé sempre, resulta impossible discernir què hi ha de cert o què hi ha de rematadament fals en el seu origen. No obstant això, s'expliquen i es tornen a

Joaquim Llorens Abelló (el Lloar 1885 ? Mèxic 1961) va ser un cooperativista convençut des de la seva primera joventut, al Priorat, fins a la seva mort, exiliat a Mèxic. Féu de cooperativista a l'Arg

Tarragona: art, cultura i esport a la terra dels Jocs Mediterranis 2018. Tarragona és la ciutat organitzadora dels XVIII Jocs Mediterranis, que se celebraran del 22 de juny a l'1 de ju

Un storyteller prodigiósUn jove pianista de Chicago s’enrola a les Brigades Internacionals i viatja a l’Espanya de la Guerra Civil en lluita contra el feixisme, on perdrà el braç dret. De retorn als

Passió desfermada. Bogeria amorosa. I un metge per curar la febrada col·lectiva, en una novel·la plena d'anarquistes fugitius, farmacèutics amb un passat fosc, alcaldes que perden el seny, bromur i batalles campals per amor. Perquè l'estiu del 1909, l'estiu de la Setmana Tràgica, va ser l'estiu de l'amor a Horta de Sant Joan.

Tres anys després del terrible accident a la petroquímica IQOXE, Orensanz i Marrasé presenten amb La gran explosió un extraordinari relat periodístic que emmarca l’abans i el després de la tragèdia,

L'òmnibus de la mort és una road movie de terror que descobreix un dels moments més foscos de la nostra història. Toni Orensanz, després d'anys d'investigació, dóna veu a una tragèdia silenciada. El 13 de setembre de 1936 va arribar a Falset un autobus de color negre amb unes calaveres pintades. Davant l'estupefacció de tot el poble, en van baixar una quarantena d'homes mal afaitats i armats fins a les dents. L'endemà van sortir al balcó de l'Ajuntament per anunciar la mort de vint-i-set veïns en nom de la Revolució. L'òmnibus de la mort és la història d'un crim que amaga els odis i les revenges d'un poble i que desvela el funcionament i el rastre de sang que el grup armat La Brigada de la mort va deixar per Catalunya i Aragó.

Un joven pianista de Chicago se alista a las Brigadas Internacionales y viaja a la España de la Guerra Civil en lucha contra el fascismo, donde perderá el brazo derecho. De regreso a los Estados Unidos, el suyo sera un relato de superacion que lo convertira en una leyenda de la bohemia artistica de Chicago, en un storyteller prodigioso y en un pionero de la contracultura, que nos contara, como si de un libro de caballerias se tratase, la historia norteamericana de la segunda mitad del siglo XX.Fue un superviviente que se aferro a la vida. Una leccion ambulante de resistencia y de superacion sonriente. Un perdedor entre perdedores al que nada terminó de salir bien, pero del que todos se encariñaban. Un idealista a quien la vida maltrató con saña, obligado a descubrir demasiado pronto que la vida iba en serio y que, pese a ello, se obstinó en vivirla hasta no poder mas. Sin resentimiento. Mentor espiritual y guru salvador para muchos, aunque el no supiera redimirse, como los buenos mesias. Un hombre esencialmente libre y de una cierta candidez. Un buen tipo. Un amor. Un idealista iluso. Un maestro of the streets. El pianista de un solo brazo. Aquel pecador tan agradable. El rey de los callejones.