Valentí Gómez i Oliver

Una poètica sense embalums:llegir, viure, pensar, no tenir fums.Cavalquen els conceptes fragmentarismiríades de mots, un fosc vestita la recerca cega del sentitentre els paranys feréstecs, solitaris.

POÈTICACavalquen els conceptes fragmentarismiríades de mots, un fosc vestita la recerca cega del sentitentre els paranys feréstecs, solitaris.Espantafocs alats dels sagitarisdèria de xerrar amb desprofit,voler-ho convertir tot en escritsense conèixer a fons els breviaris.Creació és dilatar l´instantal llarg dels jorns, els mesos, les anyades,segles, mil·lenis que passen volantquan peces del teler són encertades.Una poètica sense embalums:llegir, viure, pensar, no tenir fums.

Valentí Gómez i Oliver, barceloní de naixement i resident des del 1969 a la ciutat eterna, mai ha deixat de viatjar a Nova York. D’ençà l’any 1993 hi ha sojornat amb assiduitat, fins al punt que la i

Nacida con la ayuda de los dioses y fundada por los míticos gemelos Rómulo y Remo, la Ciudad Eterna ha sido edificada gracias al ingenio humano.Unos Paseos e Itinerarios originales,le permiten al autor deambular por la ciudad mas occidental de Oriente,sed

"La primera vegada que vaig arribar a Roma tenia dinou anys i la tardor s?espolsava les lleganyes""La primera vegada que vaig arribar a Roma tenia dinou anys i la tardor s'espolsava les lleganyes. Durant tot l'hivern precedent havia estalviat força diners, jugava a basquet, i havia preparat el viatge roma assistint a classe als vespres a l'Institut Italia del passatge Mendez Vigo de Barcelona"."Cada dia apareixen "coses" noves. Es per aixo que el viatger haura d'estar sempre, com la ciutat, alerta i atent davant la quantitat de meravelles que les entranyes de Roma ens aniran subministrant, com si s'hagues metamorfosat en un "volca dels prodigis""."Roma es una ciutat que d'ença el dia en que vaig començar a viure-hi, sempre he portat al meu sarro. Caure a les seves xarxes resulta "quasi" inevitable, i en consequencia el dia que me n'allunyi (fisicament), estic del tot cert que no m'abandonara (espiritualment) mai mes".aaaVeure article de David castillo a El Punt Avui en aquest enllaç.

Los últimos años del faraón Neferkara Pepi coinciden con los últimos estertores de la VI dinastía, que marcará el fin del Imperio Antiguo. Sin embargo, sólo Ipuwer, "el hombre del corazón honesto", entre todos los cortesanos, se atreve a revelar al faraón la verdad acerca de la caótica y subversiva situación en que se encuentra el pueblo sobre el que Neferkara Pepi ha gobernado durante casi un siglo. Con ello da pie a la rememoración de un torbellino de imágenes: jardines exóticos, eclipses lunares, gatos mágicos, pigmeos danzantes y fiestas populares que van trazando la historia del reinado de este faraón. Basándose en los hechos recogidos en el famoso "Papiro de la revolución" y en otros numerosos documentos históricos y arqueológicos, Boris de Rachewiltz y Valentí Gómez i Oliver recrean con intensidad y colorido una etapa crucial de la civilización egipcia.