Vicenç Villatoro

¿Què fa que algú decideixi anar-se'n del lloc on ha viscut sempre i que algú altre vulgui morir alla on va néixer? Si a la celebrada Un home que se'n va, Vicenç Villatoro reconstruïa la història del seu avi patern, que emigra d'un poble de Còrdova a Terrassa, a La casa dels avis explora la vida dels avis materns, des de la casa familiar de Canet, que va ser enderrocada, fins a la Terrassa obrera i convulsa de la guerra i la postguerra. Eren un manya i una nuadora, catalanistes i republicans, que van viure l'exaltació de la República, la derrota de la guerra i l'experiència de l'exili, la presó i el silenci del franquisme. La seva història és la dels que es queden, i la seva casa és el símbol de la persistència i l'arrelament a la terra.La casa dels avis forma part d'una ambiciosa trilogia —juntament amb Un home que se'n va i El retorn dels Bassat— sobre l'emigració i la identitat, però és també una visió diferent, amb la perspectiva d'una família concreta, de la història catalana al llarg de més d'un segle.

La gran historia de Vicente Villatoro, comerciant sense futur, exconvicte del penal de Burgos, que va abandonar el poble de tota la vida als 60 anysVicenç Villatoro indaga en les causes que van fer que el seu avi abandones Castro del Rio, un poble"blanc i immobil"de Cordova, a l'edat de 60 anys, despres d'una vida agitada, com a regidor de l'esquerra burgesa, comerciant de teixits sense sentit del negoci, condemnat a mort pels franquistes i finalment emigrant a 60 anys, gairebe l'edat que te el seu net escriptor quan s'encara a la figura enigmatica de l'avi Vicente. Un home que se'n va es una novel·la testimonial i de reconstruccio del passat. Un cop mort l'avi, l'escriptor Vicenç Villatoro fa un viatge a Castro amb el pare, per reconstruir entre tots dos la gran historia d'un de tants immigrants que un dia van deixar el poble sense saber si hi tornarien mai mes. De Vicenç a Vicente i de Vicente a Vicenç, un viatge als origens i una projeccio de futur.

Una novel·la sobre l'apassionant epopeia humana de la construcció del Canal d'Urgell.Una novel·la sobre la gran epopeia humana que va representar a mitjans del segle XIX la construcció del Canal d'Urgell, una de les obres més ambicioses de la seva època a tot Europa. La ciència, el progrés i la raó havien de servir per dur l'aigua al desert d'Urgell, una terra eixuta, pobra i desolada per les guerres carlines. La seva construcció, amb capitals catalans i fent servir presidiaris, va trasbalsar els habitants de la zona. L'obra era alhora un prodigi tècnic i un drama huma. L'endema de l'obra els resultats no van ser els esperats: un fracas, una derrota. Només un segle més tard l'efecte del Canal va fer un tomb sencer i va canviar totalment la plana, que es transformara en verda i fèrtil.Més enlla de la història concreta, la novel·la esdevé una metafora de tots aquells episodis històrics —alguns de ben pròxims— en què la gent es revolta espontaniament contra una situació injusta i hostil i somia una revolució per canviar-la. Amb esperança i sacrificis, amb errors, contradiccions i heroisme i una sensació de decepció i de fracas. Només després de molt temps sabrem si aquesta gesta, que semblava fracassada, és o no la llavor d'un canvi positiu. No pas d'un paradís a la terra, però sí d'un món millor.

Joan Barril ha publicat articles d'opinió, reportatges i contes a la premsa escrita. És director i presentador dels programes "El cafè de la República", a Catalunya Ràdio i "Qwerty" a BTV. És autor, entre altres obres, de"Tots els ports es diuen Helena", "Sobre l'amor" i "Cent contes morals" (Ara Llibres, 2008) Vicenç Villatoro és periodista i escriptor. És autor de les novel·les "Evangeli gris", Premi Sant Jordi 1981, "L'ofici de mirar" i "La mirada del vampir", i també dels assajos "L'engany" i "Reacciona Catalunya" publicats per Ara Llibres. Dos grans escriptors catalans, Joan Barril i Vicenç Villatoro, ens desvetllen la seva fascinació per un indret secret: Namíbia. Molt més que un quadern de viatge. Una obra sentimental, única i probablement irrepetible. Namíbia és per als autor més que un territori real, és un petit paradís de reflexió. Després de dos viatges al país africà, Joan Barril convenç Vicenç Villatoro d'anar-hi. Hi va, i el paisatge i la buidor el porten a omplir, de versos, contes i pensaments, algunes planes. Mesos després, Joan Barril li segueix el rastre i li respon des del lloc dels fets. La juguesca continua un cop a casa. És aquesta que teniu a les mans.

Poemes de caràcter aforístic, escrits amb la immediatesa d?un dietari o un quadern personal. Escrits des del punt de vista d?una persona que, arribat a la cinquantena, fa balanç i desemmascara les tr

Un periodista i el seu fill adolescent, distanciats des de fa anys, viatgen junts a París per veure com el Barça juga la final de la Champions. Tant al viatge com durant el partit, compartiran l'emocio epica amb tot d'aficionats, cadascun amb la seva propia vivencia del Barça i del futbol. Pero intentaran tambe, tot parlant del Club, reconstruir la seva relacio i tornar a lligar els fils generacionals que els uneixen entre ells i amb la resta de la familia que s'ha quedat a Catalunya: l'avi malalt, l'avia angoixada, la mare que ha hagut de pujar els fills...

Llums. Tot a punt? Atenció, iniciem el rodatge. Acció! L'escenari: el barri del Born de Barcelona. Els personatges: actors professionals amb un bon atrezzo, acostumats a posar-se en la pell de qualsevol altre: un soldat, per exemple, del batalló de Santa Eulalia. Una bona història, un bon guió i, molt important, un director amb experiència que sigui capaç d'explicar la crònica d'una ciutat amb les hores comptades, d'un món en els moments previs a la seva desaparició. La pel·lícula: Barcelona, 10 de setembre de 1714. Des de l'alta finestra de la galeria del casal del carrer Montcada, l'Eulalia Sorribes observa la ciutat ensutjada pel fum dels focs de la nit anterior. El setge ja fa dies que dura, és difícil que resisteixi gaire, però arraulida dins les muralles, la ciutat, atrafegada, convulsa, en un clima d'exasperació i heroisme intenta mantenir el seu ritme quotidia. El dolor, la por, la desconfiança hi conviuen amb els desitjos i les esperances dels seus habitants. Ningú no sap del cert què passara dema. La dona a la finestra recrea un capítol fonamental de la nostra història: el setge a Barcelona de 1714. Però aquest setge, aquesta recreació mítica d'un món a punt d'extingir-se, no és un mer reclam nostalgic d'un passat sense enterrar. Sarajevo, Nova York i tantes altres ciutats han patit també l'impacte d'uns fets dramatics que, possiblement, han suposat la fi d'un món. En una narració tranquil·la, però vibrant i compromesa amb el record, Vicenç Villatoro transmet la pell més profunda del què va significar aquell setge, perquè "l'Onze de Setembre va ser per a molts, la fi del món".

En la vida de Luis Bassat, uno de los publicistas ás prestigiosos del mundo, confluyen dos familias rrantes y muchos viajes a traves de los siglos. Los assat, sefardíes, despues de haber tenido que dejar España en el siglo XV, recorren durante los siglos XIX y XX Bulgaria, Turquia, Austria, Alemania y rancia, antes de regresar a España. Los Coen, judios romaniotes establecidos en la isla griega de Corfu, tambien tienen que emigrar a Italia y Francia, antes de que uno de sus miembros llegue a Barcelona en 1905. Vicenç Villatoro, de la mano de Luis Bassat, indaga en este periplo extraordinario del regreso a Sefarad, y nos traslada a un mundo ya desaparecido, que entrelaza todos los confines del Mediterraneo. Hilvanando narracion, testimonio y reflexion literaria, El regreso de los Bassat repasa el esplendor y la tragedia de los judios del viejo continente. Y tambien, al fin y al cabo, la historia de la misma Europa.

Cosint narració, testimoni i reflexió literària, El retorn dels Bassat es un fil que ressegueix l#esplendor i la tragedia dels jueus del Vell Continent. I, al capdavall, la historia de la mateixa Eu

No és Dràcula només. Arreu i en tots els temps, de les illes gregues a Haití, de Ceilan a Transsilvània, les tradicions han parlat de morts vivents que es passegen entre els humans per xuclar-los la

Com tots els països dEuropa, Catalunya ha tingut al llarg de la seva història, i té també en el present, una relació destacada amb el món jueu. El llegat del poble jueu forma part de les nostres arrels culturals, tant per la via religiosa com per altres vies rellevants que inclouen la ciència, la literatura, els costums i la visió del món. Paradoxalment, aquesta relació és molt sovint ignorada. Figures com Nahmànides, Selomó ben Adret, Cresques Abraham i molts altres savis, filòsofs, metges, cartògrafs i poetes que tenen un paper important en la història judaica, parlaven català, van néixer a Catalunya i hi van viure bona part de la seva vida. Aquest llibre tracta de les relacions entre el món jueu i el món català, en el passat llunyà i en el passat recent, que es confon ja amb el present. En el decurs de la història, el món jueu i el món català no tan sols han estat en contacte, sinó que han generat espais comuns, zones compartides. La història de la relació entre Catalunya i els jueus és, duna banda, com sha dit, una història brillant, amb valuoses aportacions en làmbit intel·lectual, però és també una història de tensions. És, en definitiva, una història amb episodis de tots colors, que inclou uns anys esplendorosos i fecunds, però també persecucions, exterminis i conversions forçoses. Després, a partir de lexpulsió, al segle xv, hi ha un llarg període de silenci, fins arribar a una nova presència, especialment a partir dels primers anys del segle XX.

Les peripècies que envoltaren la torre Eiffel, des del moment de projectar-la fins que decideixen conservar-la.

Edición en catalán.Para los amantes de la lectura, una aventura desternillante y de ritmo vertiginoso. Para los estudiantes de periodismo, ésta será la luz que los ilumine y guíe los pasos de su futura profesión. Y para los humildes habitantes de este país nuestro, aquí está el espejo de la vida política, de los entramados de poder, con toda su carga de chascarrillo cómico. Novela juvenil del prestigioso periodista Vincenç Villatoro.

Durant molts anys, gairebé vuit-cents, van viure jueus a Catalunya. Jueus catalans o catalans jueus, se'n podria dir. La minoria jueva, potser no gaire nombrosa, però força activa, va tenir en al

Barcelona se llena los pulmones de aire fresco y renovado. El conjunto de las fotografías de Paco Elvira forma un rompecabezas que, pieza a pieza, nos invita a conocer la Barcelona más actual. Su capacidad para capturar imágenes espontáneas da al lector la oportunidad de disfrutar de una Barcelona más próxima al ciudadano. Vicenç Villatoro sigue con su texto el camino que señalan las imágenes.