Vicent Pallarés

És un recull de quinze relats breus protagonitzats per homes peculiars, sorprenents, estranys o molt poc convencionals.Amb un subtil sentit de lhumor i una fina ironia que deixa entreveure un sentit critic implacable, Vicent Pallares ens obre la porta a un variat i sorprenent univers masculi.

És una novel·la que juga amb la ficció i la historia oficial per reinterpretar la vida de Francesc Tarrega, compositor i guitarrista nascut a Vila-real el 1852 i mort a Barcelona el 1909 i primer concertista del seu temps. Partint d'una profunda i meritòria indagació en la història privada del músic, Pallarés recupera la memòria de la dona, els fills i el germa, personatges que envoltaren el geni al llarg de la seua vida, presències invisibles en el gran relat de la seua biografia, que ací s'alcen com a gegants per tal de construir un nou retrat del mestre, ple de clivelles emocionals, psicològiques i espirituals. És un exercici que recorda la practica literaria dels grans escriptors que des de principi de segle xx ens han presentat el món des del soroll i la fúria. Amb un llenguatge acerat i una autoritat i força estilístiques poderoses, Vicent Pallarés, una vegada més però ara amb una agosarada aposta narrativa en què preval la contenció i l'austeritat intertextual magistralment controlada, ens fa descobrir que l'única manera de conjurar els morts i els seus fantasmes és amb la lletra.

Una vegada, allà on Déu va voler, hi havua un poblet que es deia Vilafreda. Era un llogarret menut i molt tranquil, habitat per gent senzilla i treballadora.Un dels seus habitants, però, era un home molt especial. Es tractava del cigroner, el campió mundial de llaçament de cogrons al cànter.Un dia, el rei Pinxo Primer, el monarca que governava en aquell indret, va a vistar Vilafreda per tal de premiar l’esforç dels seus súbdits més rellevants. El fet és que ja se n’anava del poble, li van haver de dir que no s’ havia recordat del vilatà mes peculiar. Davant les súpliques, el rei va accedir a premiar el cigroner. El que no s’esperava Pinxo Primer era que havia de sentir una veritat tan grosa com la que li va amollar el personatge en qüestió.

Empar està enfadada perquè els pares se'n van de vacances de Paqua a Canàries i volen enviar-la una setmana a Benicarló amb sa tia Locàdia, que és una pesada i una avorrida. Per tal de solucionar el problema, Joanet demana ajuda al seu oncle, que és un tros de pa. L'oncle i la seua amiga Sara tenien la intenció de passar unes vacances de Setmana Santa la mar de tranquil·les a la Serra d'Espadà, però accedeixen a emportar-se els quatre amics amb ells. Durant l'estada a la serra, l'oncle vol comprovsr si existeixen les ruïnes de Muralt, un antic poblat visigòtic; Sara pretén visitar alguns castells de l'època dels moriscos, i els quatre amics confien a trobar monedes antigues per tal de regalar-les a l'oncle, que en col·lecciona. El que trobaran, però, serà una cartera de butxaca tota vella i feta malbé que conté un mapa on s'indica la situació d'una cova. Tots els indicis fan pensar que, fa treinta anys, Arístides, el propietari de la cartera, hi va amagar algun objecte misteriós. L'afany de comprovar-ho serà el punt de partença de tot un seguit d'aventures ben diferents dels plans que cada un havia concebut abans d'eixir de casa. El resultat: una trobada realment sorprenent.

L'àcció de L'àngel covard transcorre en un humil barri barceloní al final de la dècada dels cinquanta del segle passat. Narrada des del punt de vista d'un infant de sis anys, ens ofereix una visió diàfana i realista de la immigració valenciana a Barcelona durant aquells anys difícils, de la dualitat poble-ciutat, de la incoherència d'un ampli sector social que rebutja la ideologia totalitària del règim vencedor però que educa els fills en l'obediència cega i la manca d'esperit crític, del contrast pau social-explotació obrera i de la convivència entre famílies benestants i altres que sobreviuen immerses en la restricció constant i aclaparadora.

PREMI DE LITERATURA ERÒTICA LA VALL D'ALBAIDA 2001 Evasions efímeres és un recull d'històries basades en el desig sensual i la insatisfacció. Els protagonistes respectius formen una àmplia galeria

PREMI CONSTANTÍ LLOMBART DE NARRATIVA - CIUTAT DE VALÈNCIA 2001  Les urpes del llopnarra l'intens sentiment d'amistat entre dos homes de mentalitat contraposada: les vivències i els anhels de Ramon A

Els pares de Cristina se'n van de viatge a Egipte i ella es queda a casa amb l'avi Tomàs, que té setanta anys. En una setmana, la seua vida, fins ara tranquil·la, farà un tomb radical. Tot es capgira quan l'avi pateix un accident i ha d'ingressar a l'hospital. A causa d'aquest fet, la protagonista coneix un xic un poc estrany i descobreix que l'avi manté una relació sentimental que no és acceptada per tothom. Cristina i el seu amic comprenen que l'amor no té edat i decideixen fer-li costat.