XAVIER DIEZ

L’autor indaga sobre els motius profunds que han portat bona part de la societat catalana a alimentar les files de l’independentisme, i han obligat milions de residents catalans a desitjar la constru

«Reunidos los elementos del Sindicato Libre, hemos acordado asesinarte a ti y a Pestaña, entre otros. Esta vez no escaparéis ninguno, aunque tu serás el primero..» Amb aquest anònim es dirigien a Sal

Influència i llegat de l'anarquisme en la història i la societat catalana contemporània.

Narrativa catalana ineditaAlbert Torres, llicenciat en filologia arab i professor de secundaria esceptic i desencisat, porta una doble vida. Conjuga una existencia ordenada, relativament benestant i tranquil·la amb una secreta condicio despia. Com a expert traductor es dedica a investigar les diverses xarxes islamistes que sestenen entre la immigracio magribina als suburbis de les ciutats catalanes, alhora que ensenya catala a alumnes estrangers acabats dincorporar al seu institut. La seva responsabilitat investigadora, habitualment de baixa intensitat, canvia el dia que lencarreguen infiltrar-se a una ONG on se sospita hi ha un dels responsables dAl Qaida, qui aparentment, ha dorganitzar un gran atemptat. Aquest cas no es com els altres, perque aquest nou imman es casat amb lAngela, el seu amor de joventut, i aixo desvetlla els fantasmes del passat, evidencia els limits del present i dibuixa un futur inquietant. Els discursos sobre immigracio, els canvis sobtats en el paisatge dun pais que transforma dramaticament, la fragil convivencia entre comunitats, el paper de la religio, apareixen com a un context que, en realitat, esdeve lautentic protagonista daquesta historia. Com en una inacabable pluja, els antagonismes socials muts, encara que persistents, amenacen amb desbordar-se. Tanmateix, i tal...

El individualismo anarquista es una corriente dentro del anarquismo que se desarrolla en la segunda mitad del siglo XIX en Europa y EE. UU., especialmente a través de la obra de pensadores como Stirner o de Thoreau, y que vive su eclosión a finales del XIX y principios del XX con las aportaciones, entre otros, de Armand, Ryner, Warren y Tucker. Las ideas individualistas llegan a finales del XIX a España de la mano de revistas como La Revista Blanca de Federico Urales y Soledad Gustavo, y de las primeras traducciones de Nietzsche, Ibsen, Tolstoi o del propio Stirner, en un momento en que el mundo intelectual, en plena crisis por los desastres coloniales, está en un proceso de acercamiento al anarquismo, en cuyas publicaciones colaboran autores de renombre como Unamuno, Azorín o Pío Baroja. Aunque no se puede hablar de un individualismo anarquista propio en España, dada la ausencia de grandes pensadores adscritos a esta corriente de pensamiento, lo cierto es que las ideas individualistas tienen una gran presencia en el mundo libertario hispano a partir de la década de los veinte y hasta el final de la Guerra Civil.