Libros de Lingüística del catalán, página 3 de 32

El parlar salat és una varietat del català central que s'ubica en una estreta franja litoral entre Blanes i Begur, i que reapareix, de manera abrupta i isolada, a Cadaqués. Aquest subdialecte experimenta un pro-cés molt acusat de recessió des de mitjan segle xx. En aquest volum s'analitza el fenomen de desaparició i se n'ofereix una visió actualitza-da.

Joan Veny, en aquest llibre, fa aportacions a diversos aspectes de la historia del català. Precedit d una succinta presentació historica de la llengua catalana, amb les seves vicissituds, agressions,

Aquest llibre conté un recull de cinc estudis precedits d’un pròleg, que tracten de la llengua catalana des de diversos aspectes a partir de la perspectiva del centenari de la fundació de l’Institut

Desarrolla el nivel más alto de la asignatura de Lengua Catalana. Se trata aquí de aspectos que profundizan en la gramática (Gramática Histórica), se extiende el estudio a la Lexicografía y Lexicologia y se dan unas nociones de Sociolinguistica. Los cuatro ultimos temas se dedican a Metrica. Los temas de Lengua se han desarrollado por un equipo de profesores de la U. de Valencia, bajo la direccion de Emili Casanova; la Sociolinguistica por Fina Llorca y la Metrica por Salvador Oliva (U. Girona).

Este volumen reúne importantes contribuciones críticas de especialistas que analizan, contextualizadas, las aportaciones más significativas de Germà Colón, maestro de la filología valenciana, a la fi

Aquest llibre recull el contingut de les ponències presentades a la segona edició dels Espais Terminològics del TERMCAT (2007), on es va tractar dels manlleus en terminologia. El manlleu és el recu

Després de visitar diversos territoris de llengua catalana, Roger de Gràcia i l''equip del programa Caçadors de paraules se’n van a la Vall d’Aran a la recerca de l''occitan. És un viatge per tota la

Com evoluciona la situació sociolingüística dels països de llengua catalana en un món cada vegada més globalitzat? Com podríem intervenir-hi democràticament per assegurar-ne els futurs? Deu especialistes presenten un estat de la qüestió actualitzat (molt sovint una qüestió d'Estat) d'aquesta situació. Així el lector podrà copsar la gran heterogeneïtat en els processos de substitució i/o recuperació de la llengua, des de l'Alguer fins a Catalunya passant pel País Valencià, Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra i la Franja aragonesa. Els darrers capítols tracten de la intervenció en els usos lingüístics i del sentit que té lluitar per la continuïtat del català, en el marc de la mobilització per preservar la diversitat lingüística a nivell planetari.

El contingut daquesta obra és fruit del treball realitzat en el marc del projecte Llengua, immigració i ensenyament del català, coordinat per la professora de la Universitat de Girona, Lluïsa Gràcia. A la primera part de lobra es fa una aproximació a ...

Estudi sobre els usos lingüístics i els discursos sobre les llengües dels joves catalans, que combina l'anàlisi quantitativa de dades de diverses enquestes amb l'anàlisi qualitativa de dades obtingudes a partir d'entrevistes i debats de grup. L'objecte de l'estudi és arribar a conèixer els processos a partir dels quals l'ús del català s'afavoreix i es frena en l'etapa juvenil, així com les actituds i els posicionaments dels joves envers la llengua

Ningú no ho diria vist el recent informe sobre Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010, que diu que un 22,5% dels ciutadans no parlen la llengua pròpia del país, però resulta que parlar català és útil. I molt. Així ho defensa el filòleg i escriptor David Pagès en el llibre 500 raons per parlar català, de CCG Edicions, presentat recentment a Barcelona i ahir a Girona. L'autor ha tingut la paciència d'anar aplegant al llarg dels darrers anys testimonis de gent de dins i de fora dels Països Catalans que s'entesten a defensar la utilitat de l'idioma de Pompeu Fabra, Mercè Rodoreda i Josep Guardiola. Pagès exposa mig miler d'arguments a favor del català a càrrec de persones que van des de prohoms del país fins a nouvinguts que han adoptat el català com a llengua franca al país que els acull. "Vull formar una família i vull que, quan el meu fill em demani si el puc ajudar amb els deures de l'escola, jo no li hagi de dir «no puc», perquè no entenc el català", raona Guillermo Neffke, immigrant argentí. "Si treballo aquí he de parlar català. A molts clients els fa gràcia que em dirigeixi a ells en català i, a més que et tracten molt bé, quan marxen et deixen més propina", explica Dorothy Ballon, una filipina que treballa en un restaurant...

L'actual català de les illes Balears pateix un empobriment progressiu a causa de la reducció alarmant de lèxic propi que s'aprecia en el parlants, espcialment en els més joves

Joan Fuster confessava una fascinació constant per l'escriptura aforística, una part de la seua obra que sempre va considerar un espai de llibertat i de plaer. «Anotacions al marge» proposa un recorr

En català o en castellà, en francès o en italià, en portuguès o en romanès, no parlem més que un llatí evolucionat respecte a l'idioma original que es va expandir per Europa des de la península Itàlica. De la gran Roma no han perdurat només l'amfiteatre de Tarraco o la muralla de Barcino; també han arribat fins avui "mea culpa", "spa", "cum laude" o "alea iacta est".

L'Obra gramatical i lingüística completa de Jaume Vallcorba i Rocosa consta de tres volums: El volum I recull els tres llibres publicats per l'autor: Els verbs «ésser» i «estar» en català (1978), Punts essencials de català en lliçons breus (1978) i Història dels verbs ésser i estar (en català i en castellà)(1996), i quatre monografies més, escrites entre 1966 i 1997, inèdites fins ara. El volum II recull 138 articles i textos breus escrits entre 1963 i 2007. El volum III recull 1.409 notes gramaticals setmanalment al Bloc Maragall entre 1979 i 2005. El conjunt d'aquesta obra constitueix una pedrera riquíssima per a la recuperació del català no acastellanat i conté les investigacions més sòlides que s'han fet, amb mètode diacrònic contrastiu, del segle XIII al segle XX, sobre l'ús dels verbs estar, ésser i relacionats (anar, tenir, haver-hi, etc.) i sobre el sistema anafòric del català i les estructures que li són pròpies.

El parlar de Cambrilsés una monografia que descriui analitza la llengua catalana parlada en aquestalocalitat camptarragonina. Des del punt de vistageolingüístic té un interès especial, ja que, resseg